VIURE DESPERTS

 

VIURE DESPERTS

Estigueu sempre desperts.

Jesús no es va dedicar a explicar una doctrina religiosa perquè els seus deixebles l'aprenguessin correctament i la difonguessin després a tot arreu. Aquest no era el seu objectiu. Ell els parlava d'un «esdeveniment» que ja estava passant: «Déu s'està introduint al món. Vol que les coses canviïn. Només busca que la vida sigui més digna i feliç per a tothom».
Jesús en això li deia el Regne de Déu. Cal estar molt atents a la seva vinguda. Cal viure desperts: obrir bé els ulls del cor; desitjar ardentment que el món canviï; creure en aquesta bona notícia que triga tant a fer-se realitat plena; canviar de manera de pensar i actuar; viure cercant i acollint el Regne de Déu.

No és estrany que, al llarg de l'evangeli, escoltem tantes vegades la seva crida insistent: «vigileu», «estigueu atents a la seva vinguda», «viviu desperts». És la primera actitud del qui es decideix a viure la vida com la va viure Jesús. La primera cosa que hem de cuidar per seguir els seus passos.

Viure desperts significa no caure en l'escepticisme i la indiferència davant la marxa del món. No deixar que el nostre cor s'endureixi. No quedar-nos només en queixes, crítiques i condemnes. Despertar activament l'esperança.

«Viure desperts» vol dir viure de manera més lúcida, sense deixem arrossegar per la insensatesa que, de vegades, sembla envair-ho tot. Atrevim a ser diferents. No deixeu que s'apagui en nosaltres el desig de buscar el bé per a tots.

«Viure desperts» vol dir viure amb passió la petita aventura de cada dia. No desentendre'ns de qui ens necessita. Seguir fent aquests «petits gestos» que, aparentment, no serveixen per a res, però sostenen l?esperança de les persones i fan la vida una mica més amable.

«Viure desperts» vol dir despertar la nostra fe. Buscar Déu a la vida i des de la vida. Intuir-ho molt a prop de cada persona. Descobrir-ho atraient-nos a tots cap a la felicitat. Viure, no sols dels nostres petits projectes, sinó atents al projecte de Déu.

CUIDAR L'ESPERANÇA

Alceu el cap.

Tots vivim amb la mirada posada al futur. Sempre pensant en allò que ens espera. No només això. En el fons, gairebé tots busquem «una cosa millor», una seguretat, un benestar més gran. Volem que tot ens vagi bé i, si és possible, que ens vagi millor. És aquesta confiança bàsica que ens sosté a la feina i els esforços de cada dia. Per això, quan l'esperança s'apaga, també s'apaga la vida. La persona ja no creix, no cerca, no lluita. Al contrari, s'empetiteix, s'enfonsa, es deixa endur pels esdeveniments. Si us perdeu l'esperança, ho perdeu tot. Per això, el primer que cal tenir cura sempre al cor de la persona, al si de la societat o en la relació amb Déu és l'esperança.