EL MILLOR DE LA ESGLÉSIA

 

EL MILLOR DE LA ESGLÉSIA

El contrast entre les dues escenes no pot ser més fort. A la primera, Jesús posa la gent en guàrdia davant dels dirigents religiosos: «Aneu alerta amb els mestres de la Llei!», el seu comportament pot fer molt de mal. A la segona crida els deixebles perquè prenguin nota del gest d'una vídua pobra: la gent senzilla els podrà ensenyar a viure el Evangeli.

És sorprenent el llenguatge dur i encertat que empra Jesús per desemmascarar la falsa religiositat dels escribes. No pot suportar la vanitat i l'afany d'ostentació. Busquen vestir de manera especial i ser saludats amb reverència per sobresortir sobre els altres, imposar-se i dominar.

La religió els serveix per alimentar-ne la fatuïtat. Fan «llargs precs» per impressionar. No creen comunitat, ja que es col·loquen per sobre de tots. En el fons només pensen en ells mateixos. Viuen aprofitant-se de les persones febles, a qui haurien de servir.

Marc no recull les paraules de Jesús per condemnar els escribes que hi havia al Temple de Jerusalem abans de la seva destrucció, sinó per posar en guàrdia les comunitats cristianes per a les quals escriu. Els dirigents religiosos han de ser servidors de la comunitat. Res més. Si ho obliden, són un perill per a tothom. Cal reaccionar perquè no facin mal.

A la segona escena, Jesús està assegut davant de l'arca de les ofrenes. Molts rics van fent quantitats importants: són els que sostenen el Temple. De sobte, s'acosta una dona. Jesús observa que tira dues monedes de coure. És una vídua pobra, maltractada per la vida, tota sola i sense recursos. Probablement viu pidolant al costat del Temple.

Commogut, Jesús crida els seus deixebles. No han d'oblidar el gest d'aquesta dona, perquè, encara que passa necessitat, «ha tirat del que necessitava, tot el que tenia per viure». Mentre que els mestres viuen aprofitant-se de la religió, aquesta dona es desprèn pels altres, confiant totalment en Déu.

El seu gest ens descobreix el cor de la veritable religió: confiança gran en Déu, gratuïtat sorprenent, generositat i amor solidari, senzillesa i veritat. No coneixem el nom d'aquesta dona ni la cara. Només sabem que Jesús hi veu un model per als futurs dirigents de la seva Església.

Avui també, dones i homes de fe senzilla i de cor generós són el millor que tenim a la Església. No escriuen llibres ni pronuncien sermons, però són els que mantenen viu entre nosaltres el Evangeli de Jesús. N'hem d'aprendre els preveres i els bisbes.