LA DIRECCIÓ DE JESÚS

 

EN LA MATEIXA DIRECCIÓ

M'ha enviat a anunciar la Bona Nova.

Abans de començar a narrar l'activitat de Jesús, Lluc vol deixar molt clar als seus lectors quina és la passió que impulsa el Profeta de Galilea i quina és la meta de tota la seva actuació. Els cristians han de saber en quina direcció empeny Jesús el Esperit de Déu, perquè seguir-lo és precisament caminar en la mateixa direcció.

Lluc descriu amb tot detall el que fa Jesús a la sinagoga del seu poble: es posa dret, rep el llibre sagrat, cerca ell mateix un passatge d'Isaïes, llegeix el text, tanca el llibre, el torna i s'asseu. Tots han d'escoltar amb atenció les paraules escollides per Jesús perquè exposen la tasca a què se sent enviat per Déu.

Sorprenentment, el text no parla d'organitzar una religió més perfecta o d'implantar un culte més digne, sinó de comunicar alliberament, esperança, llum i gràcia als més pobres i desgraciats. Això és el que llegeix. «El Esperit del Senyor és sobre mi, perquè m'ha ungit. M'ha enviat a anunciar la Bona Nova als pobres, per anunciar als captius la llibertat, i als cecs la vista. Per donar llibertat als oprimits; per anunciar l'any de gràcia del Senyor». En acabar, els diu: «Avui es compleix aquesta Escriptura que acabeu de sentir».

El Esperit de Déu és en Jesús enviant-lo als pobres, orientant tota la seva vida cap als més necessitats, oprimits i humiliats. En aquesta direcció hem de treballar els seguidors. Aquesta és l'orientació que Déu, encarnat en Jesús, vol imprimir la història humana. Els darrers han de ser els primers a conèixer aquesta vida més digna, alliberada i feliç que Déu vol ja des d'ara per a tots els seus fills i filles.

No ho oblidem. La ”opció pels pobres” no és un invent d'uns teòlegs del segle vint, ni una moda posada en circulació després del Vaticà II. És l'opció de l'Esperit de Déu que anima tota la vida de Jesús, i que els seus seguidors hem d'introduir a la història humana. Ho deia Pau VI: és un deure de la Església “ajudar que nesqui l'alliberament...i fer que sigui total”.

No és possible viure i anunciar Jesucrist si no és des de la defensa dels darrers i la solidaritat amb els exclosos. Si allò que fem i proclamem des de la Església de Jesús no és captat com una cosa bona i alliberadora pels qui més pateixen, quin evangeli estem predicant? A què Jesús estem seguint? Quina espiritualitat estem promovent?

Dit clarament: ¿ quina impressió tenim a l'església actual? ¿ Estem caminant en la mateixa direcció que Jesús?