PERDRE LA FE
¿Encara no teniu fe?
No ens resulta sempre fàcil parlar sincerament de nostres crisis de fe ni dels combats que secretament mantenim en el fons de nostra consciència.
Per això no és estrany que es generalitzin en nostres dies expressions fàcils i tòpics amb els quals alguns tracten de definir la seva postura personal davant la fe.
Són frases que s'estenen entre nosaltres i que, tal volta, requeririen una reflexió més seriosa.
“Sóc creient però no practicant”.
Així se defineixen avui bastants, com si aqueixes paraules expressessin el posicionament acabat i perfecte de qui ha descobert la postura irreprotxable i progressista de viure avui la fe.
Però, ¿què vol dir en realitat ser creient i no practicant? ¿Incoherència personal? ¿Arraconament de la fe al “quart traster»? ¿Incapacitat per a posar en pràctica, de manera conseqüent, les exigències de la fe?
No sembla fàcil alimentar responsables la fe quan un no la celebra mai, la recorda o comparteix amb altres creients.
“No sé si tinc fe”.
Comprenc els que parlen així des del fons de la incertesa. Sé que la fe està teixida sovint de crisis i dubtes i que el creient se purifica i creix en la recerca no sempre fàcil de Déu.
Però, ¿no significa a vegades aqueixa frase precisament el contrari? ¿Un desistiment en la recerca? ¿Una falta d'experiència personal compromesa?
¿No són bastants que abandonen la fe sens haver-la conegut ni gustat?
«He perdut la fe»
Aquestes són les paraules que he escoltat de molts, sense observar en el rostre el més petit sentiment de pena o pesar.
I, tanmateix, aquestes paraules amaguen una vertadera desgràcia perquè perdre la fe és realment “perdre”. Sortir perdent.
Perdre vida i llum interior. Perdre energia humanitzant i esperança. Perdre la capacitat de mirar l'existència fins al final amb confiança. Perdre el camí essencial. Perdre's el més important.
No estic parlant d'altres. Aquestes frases que coment podrien sortir de llavis dels que ens diem creients. Tots hem d'escoltar des de molt endins les preguntes de Jesús: “¿Per què sou tan covards? ¿Per què no teniu fe?”.
ES COMMOUEN ELS FONAMENTS
¿Encara no teniu fe?
La destrucció creixent de la natura, l'esgotament dels recursos energètics, la insolidaritat entre els pobles, la carrera nuclear i tantes altres dades ofereixen un panorama tan desolador del món que són molts els que se pregunten si no haurem arribat ja al punt de no retorn.
Alguns presagien que nostra civilització, com altres, es suïcidarà. Observadors como C.S. Lewis pensen que cada nou poder que assoleix l'home actual es converteix en «poder sobre l'home» i que la conquesta final de l'home modern serà l'abolició del home».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada