LA FE GRAN D'UNA DONA
L'escena és sorprenent. Marc presenta a una dona desconeguda com model de fe per les comunitats cristianes. De
ella podran aprendre com buscar a Jesús amb fe, com arribar a un contacte sanador amb ell i com trobar en ell la força per iniciar una vida nova, plena de pau i salut.
A diferència de Jaire, identificat com "cap de la sinagoga" i home important a Cafarnaüm, aquesta dona no és ningú. Només sabem que pateix una malaltia secreta, típicament femenina, que li impedeix viure de manera sana la seva vida de dona, esposa i mare.
Sofreix molt física i moralment. S'ha arruïnat cercant ajuda als metges, però ningú l'ha pogut curar. Tanmateix, es resisteix a viure per sempre com una malalta. Ningú li ajuda a acostar-se a Jesús, però ella sabrà trobar-se amb ell.
No espera passiva a que Jesús s'apropi i le imposi les mans. Ella mateixa e buscarà. Superarà tots els obstacles. Farà tot el que pugui i sàpiga. Jesús comprendrà son desig de vida més sana. Confia en la seva força guaridora
La dona no es contenta sols amb veure a Jesús de lluny. Busca un contacte més directe i personal. Actua amb determinació, però no de manera esbojarrada. No vol molestar ningú. S'acosta per darrera, entre la gent, i li toca el mantell. En aqueix gest delicat es concreta i expressa sa confiança en Jesús.
Tot ha passat en secret, però Jesús vol que tots coneguin la fe gran d'aquesta dona. Quan ella, tremolant de por, confessa el que ha fet, Jesús li diu: "Filla, la teva fe t'ha salvat. Vés-te'n en pau i queda guarida del mal ". Aquesta dona, amb la seva capacitat per cercar i acollir la salvació que se'ns ofereix en Jesús, és un model de fe per a tots nosaltres.
¿Qui ajuda a les dones de nostres dies a trobar-se amb Jesús? ¿Qui s'esforça per comprendre els obstacles que troben en la Església actual per a viure la seva fe en Crist "en pau i amb salut"? ¿Qui valora la fe i els esforços de les teòlogues que, gairebé sense suport i vencent tota mena de resistències i rebutjos, treballen per obrir camins que permetin a la dona viure amb més dignitat en la Església de Jesús?
Les dones no troben entre nosaltres l'acollida, la valoració i la comprensió que trobaven en Jesús. No sabem mirar-les com les mirava ell. Tanmateix, elles són també avui les que amb la seva fe en Jesús i el seu alè evangèlic sostenen la vida de nostres comunitats cristianes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada