AIXÍ DE CLAR
El que tingui dues túniques que les reparteixi...
L'amor no és una ideologia lligada a alguns moviments religiosos. L'amor és l'energia que dóna una vida veritable a una societat. En tota civilització hi ha forces que generen vida, veritat i justícia, i forces que desencadenen mort, mentida i indignitat. No és sempre fàcil detectar-ho, però a l'arrel de tot impuls de vida sempre hi ha l'amor.
Per això, quan en una societat s'ofega l'amor, S'ofega alhora la dinàmica que porta al creixement humà i a l'expansió de la vida. De aquí la importància de cuidar socialment l'amor i de lluitar contra tot allò que el pot destruir.
Una manera de matar l'amor és la manipulació de les persones. A la societat actual es proclamen en veu alta els drets de la persona, però després els individus són sacrificats al rendiment, la utilitat o el desenvolupament del benestar. Es produeix llavors allò que Marcuse anomenava «l'eutanàsia de la llibertat». Cada cop hi ha més persones que viuen una no-llibertat «confortable, còmoda, raonable, democràtica». Es viu bé, però sense conèixer la llibertat veritable ni l'amor.
Un altre risc per a l'amor és el funcionalisme. A la societat de l'eficàcia l'important no són les persones, sinó la funció. L'individu queda fàcilment reduït a una peça de l'engranatge: a la feina és un empleat, al consum un client, a la política un vot, a l'hospital un número de llit... En una societat així les coses funcionen, però les relacions entre les persones moren.
Una altra manera d'ofegar l'amor és la indiferència. El funcionament actual de la societat concentra els individus en els seus propis interessos. Els altres són una abstracció impersonal. Es publiquen estudis i estadístiques rera els quals s'oculta el patiment de persones concretes. Tot just ningú se sent responsable. Se n'ha d'ocupar el Estat, la Administració, la Societat.
¿ Què podem fer cadascun? Davant de tantes formes de desamor, el Baptista suggereix una postura clara: «Qui tingui dues túniques, que se les reparteixi amb qui no té; i qui tingui menjar, faci el mateix». Què podem fer? Senzillament compartir més allò que tenim amb aquells que viuen en necessitat. Així de simple. Així de clar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada