dijous, 30 de desembre de 2021

SANTA MARIA MARE DE DÉU - CAP D'ANY

 



Santa Maria, Mare de Déu (A, B, C)

EVANGELI

Trobaren Maria i Josep, amb el nen... els vuit dies a l'infant, li van posar el nom de Jesús...

Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 2,16-21

16 Els pastors anaren a Betlem i trobaren Maria i Josep, amb el nen posat a la menjadora. 17 En veure-ho, van contar el que els havien anunciat d'aquell infant. 18 Tothom qui ho sentia quedava meravellat del que deien els pastors. 19 Maria guardava tot això en el seu cor i ho meditava. 20 Després els pastors se'n tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit: tot ho van trobar tal com els ho havien anunciat.

21 Quan van complir-se els vuit dies i hagueren de circumcidar l'infant, li van posar el nom de Jesús; era el nom que havia indicat l'àngel abans que el concebés la seva mare.

Paraula de Déu


.LA MARE

Maria guardava tot això en el seu cor i ho meditava...

Ens podem estranyar que la Església faci coincidir el primer dia del nou any civil amb la festa de Santa Maria Mare de Déu. I tanmateix, és significatiu que, des del segle IV, l'Església, després de celebrar solemnement el naixement del Salvador, vulgui començar l'any nou sota la protecció maternal de Maria, Mare del Salvador i Mare nostra.

Els cristians de avui ens hem de preguntar què hem fet de Maria aquests darrers anys, ja que probablement hem empobrit la nostra fe eliminant-la de la nostra vida.

Moguts per una voluntat de purificar la nostra vivència religiosa i trobar una fe més sòlida, hem abandonat devocions pietoses i exagerades, costums superficials. Hem tractat de superar una falsa maria-latria en què, potser, substituíem Crist per Maria i hi vèiem la salvació, el perdó i la redempció que, en realitat, hem d'acollir des del seu Fill.

Si ha estat corregir desviacions i col·locar Maria al lloc autèntic que li correspon com a Mare de Jesucrist i Mare de la Església, ens hauríem d'alegrar i reafirmar en la nostra postura.

Però, ¿ha estat així? No l'hem oblidada excessivament? No l'hem arraconada en algun lloc fosc de l'ànima al costat de les coses que ens semblen de poca utilitat?

Un abandó de Maria, sense aprofundir més en la seva missió i en el lloc que ha d'ocupar a la nostra vida, no enriquirà mai la nostra vivència cristiana sinó que l'empobrirà. Probablement hem comès excessos de maria-latria en el passat, però ara correm el risc d'empobrir amb la seva absència gairebé total a les nostres vides.

Maria és la Mare de Crist. Però aquell Crist que va néixer del seu si estava destinat a créixer i incorporar nombrosos germans, homes i dones que viurien un dia de la seva Paraula i de la seva gràcia. Avui Maria no és només Mare de Jesús. És la Mare del Crist total. És la Mare de tots els creients.

És bo, en començar un any nou, elevar els nostres ulls cap a Maria. Ella ens acompanyarà al llarg dels dies amb cura i tendresa de mare. Ella cuidarà la nostra fe i la nostra esperança. No us oblidem durant l'any...



ANY NOU

No és fàcil començar el nou any. El que és desconegut inquieta, no sabem què ens portarà. Per això ho celebrem de manera sorollosa: ja no és només el sopar de la nit de Cap d'Any i les ofertes especials de les cadenes televisives; són cada vegada més els que comencen l'any fent coets o fent explotar petards. També els antics romans ficaven soroll per espantar els mals esperits a l'inici de l'any. Però l'any es pot començar en silenci. És, sens dubte, la manera més lúcida d'endinsar-nos en el misteri d'aquell temps que no podem aturar i que és la nostra vida.

No és difícil recordar l'any que se'n va: hem viscut alegries i disgusts, hem fet coses bones i hem comès errors; ens hem trobat amb persones noves; hem estimat i patit; alguna cosa ha crescut en mi i s'ha apagat alguna cosa. Aquesta és la meva veritat, aquest sóc jo. Si en algun racó de la meva ànima segueix viva una petita fe, puc agrair, demanar perdó i confiar en aquest Misteri que els creients anomenen Déu.

Arriba ara un any nou. El que és nou no només inquieta, també té el seu atractiu. El que és nou és una cosa intacta, inèdita, plena de possibilitats: produeix un plaer especial conduir un cotxe nou, escoltar per primera vegada un compacte, estrenar una peça de vestir. Però, què hi pot haver de realment nou l'any que comença? Potser el que més novetat pot introduir a la nostra vida és la nostra manera de viure-la.

¿Puc ser jo un “home nou”, una “dona diferent”? Es poden despertar en mi idees i sentiments nous? Puc recórrer camins no transitats, trobar gestos nous, estimar amb nova tendresa, acostar-me a Déu amb un cor renovat? No cal que ho canviï tot. En realitat, el que és nou ja està en germen dins meu. L' important és que visqui atent al que hi ha al meu cor i acollir allò que em pot fer créixer.

Per això, és bo que ens desitgem mútuament un Any Nou feliç, però és millor encara que ens preguntem: què desitjo realment per a mi?, què és el que necessito?, què busco?, què seria per a mi quelcom realment nou i bo en aquest any que comença?



TREBALLAR PER LA PAU

Donant glòria i lloança a Déu.

Avui se celebra al món sencer el dia de la Pau. Enmig d'una humanitat envoltada de guerres i conflictes, a 'Església vol començar el nou any elevant fins a Déu una oració per la pau.

Però què pot significar avui una oració per la pau en aquest món esquinçat per tanta violència? Un entreteniment religiós per a aquells que no saben o no gosen fer res per aconseguir-la? Un tranquil·litzant còmode que ens consola de la nostra passivitat i inhibició?
Primer, convé recordar que la nostra pregària no és per informar Déu de la manca de pau que hi ha entre nosaltres. No és Déu qui necessita «assabentar-se» de l'absència de pau al món, sinó nosaltres qui necessitem descobrir els obstacles que posem a la justícia i a la pau.

No és Déu qui ha de «reaccionar», canviar de manera de fer i «fer alguna cosa» perquè es compleixin els nostres desitjos de pau. Som nosaltres els que hem de canviar per ajustar les nostres actuacions i la nostra vida als desitjos de pau de Déu per a la humanitat.
Si la pregària és encontre sincer amb Déu, no porta a l'evasió i la covardia. Al contrari, enforteix la nostra voluntat, estimula la nostra debilitat i enforteix el nostre ànim per cercar la pau i treballar-hi incansablement.

Qui demana la pau ardentment, es fa més capaç per acollir-la al cor. Més encara. Qui prega així Déu, està fent ja la pau al seu interior. No podrà «pregar contra ningú» si no és contra el seu propi pecat, la ceguesa, l'egoisme i la intolerància, les reaccions d'odi i venjança.

La veritable oració converteix. Ens fa més capaços de perdó i reconciliació, més   sensibles davant la injustícia, abús i mentida. Més lliures davant de qualsevol manipulació.

No es pot treballar per la pau de qualsevol manera, ja que introduirem inconscientment nous gèneres de violència i conflictivitat entre nosaltres. Amb el cor ple d'odi, condemna, intolerància i dogmatisme, es poden fer moltes coses. Tot menys aportar veritable pau a la convivència entre els homes. No necessitarem tots aturar-nos més a fer pau al nostre cor? No estarà el món necessitat de més oració per la pau?  





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada