DONES CREIENTS
Després de rebre la crida de Déu, anunciant-li que serà mare del Messies, Maria es posa en camí sola. Comença per a ella una vida nova al servei del seu Fill Jesús. Marxa "de pressa", amb decisió. Sent necessitat de compartir amb la seva cosina Isabel l'alegria i de posar-se com més aviat millor al seu servei en els darrers mesos d'embaràs.
La trobada de les dues mares és una escena insòlita. No hi són presents els homes. Només dues dones senzilles, sense cap títol ni rellevància a la religió jueva. Maria, que porta a tot arreu Jesús, i Isabel que, plena d'esperit profètic, gosa beneir la seva cosina en nom de Déu.
Maria entra a casa de Zacaries, però no s'hi dirigeix. Va directament a saludar Isabel. No sabem res del contingut de la seva salutació. Només que aquella salutació omple la casa d'una alegria desbordant. És l'alegria que viu la Maria des que va sentir la salutació de l'Àngel:
"Alegra't, plena de gràcia".
Isabel no pot contenir la seva sorpresa i alegria. Quan sent la salutació de Maria, sent els moviments de la criatura que porta al seu si, i els interpreta maternalment com a "salts d'alegria". De seguida, beneeix Maria "a veu en crit" dient:
"Beneïda tu entre les dones i beneït el fruit del teu ventre".
En cap moment no crida Maria pel seu nom. La contempla totalment identificada amb la seva missió: és la mare del Senyor. La veu com una dona creient en què s'aniran complint els designis de Déu:
"Feliç perquè has cregut".
El que més us sorprèn és l'actuació de Maria. No ha vingut a mostrar la seva dignitat de la mare del Messies. No és allà per ser servida sinó per servir. Isabel no surt de la seva sorpresa.
"Qui sóc jo perquè em visiti la mare del meu Senyor?".
Són moltes les dones que no viuen amb pau a l'interior de la Església. En algunes creix el desafecte i el malestar. Pateixen en veure que, tot i ser les primeres col·laboradores en molts camps, amb prou feines s'hi compta per pensar, decidir i impulsar la marxa de l'Església. Aquesta situació ens està fent mal a tothom.
El pes d´una història multisecular, controlada i dominada per l´home, ens impedeix prendre consciència de l´empobriment que significa per a la Església prescindir d´una presència més eficaç de la dona. Nosaltres no les escoltem, però Déu pot suscitar dones creients, plenes d'esperit profètic, que ens contagiïn alegria i donin la 'Església un rostre més humà. Seran una benedicció. Ens ensenyaran a seguir Jesús amb més passió i fidelitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada