TEMPS DE NADAL (DIUMENGE II)

 

2º diumenge de Nadal (A-B-C)

EVANGELI

La Paraula s'ha fet home i ha habitat entre nosaltres .

Lectura del sant evangeli segons sant Joan 1, 1-18

1 Al principi existia el qui és la Paraula. La Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu.

2 Ell estava amb Déu al principi.  Per ell tot ha vingut a l'existència, i res no hi ha vingut sense ell.

4 En ell hi havia la vida, i la vida era la llum dels homes.

5 La llum resplendeix en la foscor, i la foscor no ha pogut ofegar-la.

Déu envià un home que es deia Joan. 7 Vingué com a testimoni a donar testimoni de la llum,

perquè per ell tothom cregués.

8 Ell no era la llum, venia solament a donar-ne testimoni.

9 Existia el qui és la llum veritable, el qui ve al món i il·lumina tots els homes.

10 Era present en el món, que per ell ha vingut a l'existència, i el món no l'ha reconegut.

11 Ha vingut a casa seva, i els seus no l'han acollit.

12 Però a tots els qui l'han rebut, als qui creuen en el seu nom, els ha concedit de ser fills de Déu.

13 No han nascut per descendència de sang, ni d'un desig carnal, ni d'un voler humà,

sinó de Déu mateix.

El qui és la Paraula s'ha fet home i ha habitat entre nosaltres, i hem contemplat la seva glòria,

glòria que ha rebut com a Fill únic del Pare, ple de gràcia i de veritat.

15 Joan dóna testimoni d'ell quan proclama:

«És aquell de qui jo deia: El qui ve després de mi em passa al davant,

perquè, abans que jo, ell ja existia.»

16 De la seva plenitud, tots nosaltres n'hem rebut gràcia rere gràcia.

17 La Llei fou donada per Moisès, però la gràcia i la veritat

han vingut per Jesucrist. 18 A Déu, ningú no l'ha vist mai:

el seu Fill únic, que és Déu i està en el si del Pare, és qui l'ha revelat.

Paraula de Déu.

L'ETERNA INFÀNCIA DE DÉU

Habità entre nosaltres.

No és tan equivocat afirmar que el Nadal és la festa dels nens i dels que saben viure amb cor de nen.

Són ells els que des de la senzillesa, la capacitat de sorpresa i la mirada neta poden gaudir com ningú del regal d'un Déu nen.

Als adults ens fa més difícil gaudir del contingut entranyable d'aquestes festes. Allò que ens impedeix gaudir com els nens no és l'edat, sinó el nostre cor envellit, autosuficient, ple d'egoismes i d'interessos. La nostra vida agitada, polaritzada a la recerca obsessiva d'eficàcia, rendiment, seguretat i benestar a qualsevol preu.

El nen habita un món diferent del nostre. No ha tancat encara les portes del seu ésser al que és bo, bonic, admirable. No necessita tampoc amagar-se darrere una màscara. Pot revelar-se com realment és, en lloc de dedicar-se a projectar imatges que agradin, sedueixin i enganyin.

El nen encara és capaç de donar i rebre amb goig. És un ésser obert. Sap admirar, acollir, gaudir-ne. Encara no ha après a manipular els altres. La seva vida és acollida i  creixement.

El Nadal és una gràcia que ens convida a despertar allò que queda en nosaltres d'aquell nen que vam ser, capaços d'admirar, escoltar i acollir amb goig el regal de la vida.
La contemplació d'un Déu nen és una crida a revifar allò que l'ambició, l'ànsia de seguretat, l'obsessió de benestar i la mentida han pogut matar en nosaltres.

Paul Claudel, descrivint la seva conversió, ens recorda com va sentir un dia de Nadal a la catedral de Notre Dame de París «el sentiment punyent de la innocència, revelació inefable de l'eterna infància de Déu». Sorprès i sanglotant, va començar a sortir del seu «estat habitual d'asfíxia i desesperança».

Quan un ha intuït, encara que sigui de manera molt elemental i pobra, l'eterna infància de Déu, és difícil continuar sent l'adult mentider i manipulador de sempre.

El nen que encara hi ha en nosaltres es desperta per acollir aquest Déu, petit, infantil, incapaç d'enganys i manipulacions. Un Déu senzill, fiable, transparent, acollidor.

No ho oblidem. Enmig de la superficialitat i banalitat que caracteritzen amb freqüència les nostres festes nadalenques, hi ha una cosa que només es pot descobrir amb cor de nen: l'eterna infància d'un Déu que pot despertar la nostra tendresa i la nostra  capacitat d'estimar per pur goig, com els nens.

RECUPERAR JESÚS

Els creients tenim múltiples i diverses imatges de Déu. Des de nens ens anem fent la nostra pròpia idea de ell, condicionats, sobretot, pel que anem escoltant catequistes i predicadors, allò que se'ns transmet a casa i al col·legi o allò que vivim en les celebracions i actes religiosos.

Totes aquestes imatges que ens fem de Déu són imperfectes i deficients, i hem de purificar-les una vegada i una altra al llarg de la vida. No ho hem d'oblidar mai. L'evangeli de Joan ens recorda de manera rotunda una convicció que travessa tota la tradició bíblica:

«Déu no l' ha vist mai ningú».

Els teòlegs parlem molt de Déu, gairebé sempre massa; sembla que ho sabem tot d'ell: en realitat, cap teòleg no ha vist Déu. Passa el mateix amb els predicadors i dirigents religiosos; parlen amb seguretat gairebé absoluta; sembla que al seu interior no hi ha dubtes de cap gènere: en realitat, cap no ha vist Déu.

Aleshores, com purificar les nostres imatges per no desfigurar de manera greu el seu misteri sant? El mateix evangeli de Joan ens recorda la convicció que sustenta tota la fe cristiana en Déu. Només Jesús, el Fill únic de Déu, és

«qui ho ha donat a conèixer».

Déu ens ha dit com és encarnant-se en Jesús

No s'ha revelat en doctrines i fórmules teològiques sublims sinó en la vida entranyable de Jesús, en el comportament i el missatge, en el lliurament fins a la mort i en la resurrecció. Per apropar-nos a Déu hem d'apropar-nos a l'home en què surt a la nostra trobada.

Sempre que el cristianisme ignora Jesús o ho oblida, corre el risc d'allunyar-se del Déu veritable i de substituir-lo per imatges distorsionades que desfiguren el seu rostre i ens impedeixen col·laborar en el projecte de construir un món nou més alliberat, just i fratern. Per això és tan urgent recuperar la humanitat de Jesús.

No n'hi ha prou de confessar Jesucrist de manera teòrica o doctrinal. Tots necessitem conèixer Jesús des d'un acostament més concret i vital als evangelis, sintonitzar amb el seu