L'AMOR NO ES COMPRA
No convertiu en un mercat la casa del meu Pare.
Quan Jesús entra en el temple de Jerusalem, no troba gent que cerquen a Déu sinó comerç religiós. La seva actuació violenta davant «venedors i canvistes» no és sinó la reacció del Profeta que se topa amb la religió convertida en mercat.
Aquell temple cridat a ser el lloc on s' havia de manifestar la glòria de Déu i el seu amor fidel a l'home, s'ha convertit en lloc d'engany i abusos on regna l'afany de diners i el comerç interessat.
Qui conegui a Jesús no s'estranyarà de la seva indignació. Si una cosa apareix constant en el nucli de tot el seu missatge és la gratuïtat de Déu que estima els homes sense límits i només vol veure entre ells amor fratern i solidari.
Per això, una vida convertida en mercat on tot es compra i es ven, fins i tot la relació amb el misteri de Déu, és la perversió més destructora del que Jesús vol promoure entre els homes.
És cert que la nostra vida sols és possible des de l'intercanvi i el mutu servei. Tots vivim donant i rebent. El risc està en reduir totes nostres relacions a comerç interessat, pensant que en la vida tot consisteix en vendre i comprar, traient el màxim profit als altres.
Quasi sense adonar-nos, ens podem convertir en «venedors i canviadors» que no saben fer altra cosa sinó negociar. Homes i dones incapacitats per a estimar, que han eliminat de sa vida tot el que sigui donar.
És fàcil llavors la temptació de negociar fins i tot amb Déu Se l'obsequia amb algun culte per quedar bé amb ell, se paguen misses o fan promeses per obtenir algún benefici, se fan ritus per tenir-lo a favor nostre . Greu és oblidar que Déu és amor i l'amor no es compra. Per qualque cosa repetia Jesús que Déu «El que jo vull és amor, i no sacrificis » (Mt 12, 7).
Potser, el primer que l'home de avui necessita escoltar de la Església és l'anunci de la gratuïtat de Déu. En un món convertit en mercat on res és gratuït i on tot és exigit, comprat o guanyat, només allò gratuït pot seguir fascinant i sorprenent ja que és el signe més autèntic de l'amor.
Els creients hem d'estar més atents a no desfigurar a un Déu que és amor gratuït, fent-lo a nostra mida, tan trista, egoísta i petita com nostres vides mercantilitzades.
Qui coneix «la sensació de la gràcia» i ha experimentat l'amor sorprenent de Déu, se sent convidat a irradiar sa gratuïtat i és qui millor pot introduir quelcom bo i nou en aquesta societat on tantes persones moren de soledat, avorriment i manca d'amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada