DIJOUS SANT

 

TOT UN SÍMBOL: Rentar els peus

Són molts i molt importants els temes per a reflexionar i revisar aquest día de Dijous Sant. No en va és aquest gest de la fracció del pa que repetim diàriament en la celebració de la Eucaristia. Per això avui més que en altres ocasions farem unes notes per a preparar una homilia, i més que una homilia pròpiament dita.

L'EVANGELI

L'HORA DE LA GLÒRIA DEL FILL (13-20) Jesús renta els peus als deixebles 1 Era abans de la festa de Pasqua. Jesús sabia que havia arribat la seva hora, l'hora de passar d'aquest món al Pare. Ell, que havia estimat els seus que eren al món, els estimà fins a l'extrem. 2 Mentre sopaven, quan el diable ja havia posat en el cor de Judes, fill de Simó Iscariot, la resolució de trair-lo, 3 Jesús, sabent que el Pare li ho havia posat tot a les mans, i que havia vingut de Déu i a Déu tornava, 4 s'aixecà de taula, es tragué el mantell i se cenyí una tovallola; 5 després va tirar aigua en un gibrell i començà a rentar els peus dels deixebles i a eixugar-los amb la tovallola que duia cenyida. 6 Quan arriba a Simó Pere, aquest li diu: --Senyor, ¿tu em vols rentar els peus? 7 Jesús li respon: --Ara no entens això que faig; ho entendràs després. 8 Pere li diu: --No em rentaràs els peus mai de la vida! Jesús li contesta: --Si no et rento, no tindràs part amb mi. 9 Li diu Simó Pere: --Si és així, Senyor, no em rentis tan sols els peus: renta'm també les mans i el cap. 10 Jesús li diu: --Qui s'ha banyat, només cal que es renti els peus: ja és net tot ell. I vosaltres ja sou nets, encara que no tots. 11 Jesús sabia qui el traïa, i per això va dir: «No tots sou nets.» 12 Després de rentar-los els peus, es va posar el mantell i s'assegué a taula altra vegada. Llavors els digué: --¿Enteneu això que us he fet? 13 Vosaltres em dieu "Mestre" i "Senyor", i feu bé de dir-ho, perquè ho sóc. 14 Si, doncs, jo, que sóc el Mestre i el Senyor, us he rentat els peus, també vosaltres us els heu de rentar els uns als altres. 15 Us he donat exemple perquè, tal com jo us ho he fet, ho feu també vosaltres.  Paraula  de  Déu

Moltes vegades hem dit que la creu, avui en dia, pot ser un símbol confús; el que fou un mètode de'execució s'ha convertit en joia i per això en ocasions necessitem imaginar-nos a Jesús penjat d'una soga per a fer-nos idea del que va ser aquella execució. La creu pot despistar-nos; de fet, en quant "emblema", ens despista.

El mateix podríem dir del gest de rentar els peus que ens conta l'Evangeli de avui; aquesta imatge també està últimament desvirtuada: bisbes i sacerdotes "aclarint" -el lavatori ha esta previ- peus preseleccionats, envoltats d'acòlits, amb safates de plata... no donen idea clara del que Jesús va pretendre. I si no sabem passar d'aquí no hem entès la intenció de Jesús.

Potser també en veure el Papa o algun bisbe escombrant una església podria cridar poderosament l'atenció. "Impropi", diríem; però reaccionaríe de la mateixa forma que els Dotze; és a dir: descobriríem el vertader abast del gest de Jesús. Qui ha vingut a servir, no a ser servit, ho manifiesta visiblement fent una tasca d'esclaus: rentar els peus dels convidats al sopar. En Jesús no resulta estrany: d'una o altra forma és el que havia estat fent sempre: als malalts els ha curat, als desesperats els ha regalat una il·lusió per a viure, als que tenen els peus bruts, se'ls ha rentat; importa servir, sense mirar en què ni com; fins i tot hi ha que servir en aquestes àrees tan "rastreres": rentar peus, propi d'esclaus.