MIRAR EL CRUCIFICAT

 

MIRAR AL CRUCIFICAT

L'evangelista Joan ens parla d'un encontre estrany de Jesús amb un important fariseu, de nom Nicodem. Segons el relat, és Nicodem qui pren la iniciativa i cerca Jesús «de nit». Intueix que Jesús és «un home vingut de Déu», però es mou entre fosques. Jesús el conduirà cap a la llum.

Nicodem representa en el relat a tot aquell que cerca sincerament trobar-se amb Jesús. Per això, en cert moment, Nicodem desapareix d'escena i Jesús prossegueix el seu discurs per a acabar amb una invitació general a no viure en tenebres, sinó cercar la llum.

Segons Jesús, la llum que el pot il·luminar tot està en el Crucificat. L'afirmació és agosarada: «Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi cap dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna ». ¿Podem veure i sentir l'amor de Déu en aquest home torturat a la creu?

Acostumats des de nins a veure la creu pe tot arreu, no hem après a mirar la cara del Crucificat amb fe i amor. Nostra mirada distreta no és capaç de descobrir en aqueixa cara la llum que podria il·luminar nostra vida en els moments més durs i difícils

Tanmateix, Jesús ens envia des de la creu senyals de vida i amor. En aquests braços estesos que no poden ja abraçar els nins, i aqueixes mans que no poden acaronar els leprosos ni beneir els malalts, està Déu amb els braços oberts per acollir, abraçar i sostenir nostres vides, trencades pels sofriments.

Des d'aqueixa cara apagada per la mort, des d'aquests ulls que ja no poden mirar amb tendresa a pecadors i prostitutes, des d'aqueixa boca que no pot cridar la indignació per les víctimes de tants abusos i injustícies, Déu ens revela el seu "amor foll" a la Humanitat.

« Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà de ell.». Podem acollir a Déu i el podem rebutjar. Ningú ens força. Som nosaltres que hem de decidir. Però «la Llum ja ha vingut al món». ¿Per què tantes vegades rebutgem la llum que ens ve del Crucificat?

Ell podría posar llum en la vida més desgraciada i fracassada, però «els qui obren el mal tenen odi a la llum, no s'acosten a la llum perquè quedarien al descobert les seves obres ». Quan vivim de manera poc digna, evitem la llum perquè ens sentim malament davant Déu. No volem mirar el Crucificat. Per contra, « els qui viuen d'acord amb la veritat s'acosten a la llum ». No fuig a la foscor. No ha d'amagar res. Cerca amb la seva mirada al Crucificat. Ell el fa viure en la llum.

DÉU ESTIMA EL MÓN