Si el gra de blat no cau a terra.
Poques frases trobem a l'evangeli tan desafiant com aquestes paraules que recullen una convicció molt de Jesús: «Us ho ben asseguro: si el gra de blat, quan cau a la terra, no mor, queda ell tot sol, però si mor, dóna molt de fruit.».
La idea de Jesús és clara. Amb la vida passa el mateix que amb el gra de blat, que ha de morir per alliberar tota l'energia i produir un día fruit. Si «no mor», roman sol damunt el terreny. Per contra, si «mor» es torna aixecar portant nous grans i nova vida.
Amb aquest llenguatge tan gràfic i ple de força, Jesús deixa entreveure que la seva mort, lluny de ser un fracàs, serà precisament el que donarà fecunditat a la seva vida. Però, al mateix temps, convida als seus seguidors a viure segons aquesta mateixa llei paradoxal: per a donar vida és necessari «morir».
No se pot engendrar vida sense donar la pròpia. No és possible ajudar a viure si un no està disposat a «desviure's» pels altres. Ningú contribueix a un món més just i humà vivint aferrat a son propi benestar. Ningú treballa seriosament pel regne de Déu i sa justícia, si no està disposat a assumir els riscs i rebuigs, la conflictivitat i persecució que va patir Jesús.
Ens passem la vida tractant d'evitar sofriments i problemes. La cultura del benestar ens empeny a organitzar-nos de la manera més còmoda i plaent possible. És l'ideal suprem. Tanmateix, hi ha patiments i renúncies que és necessari assumir si volem que nostra vida sigui fecunda i creativa. L'hedonisme no és una força que mobilitza; l'obsessió pel propi benestar empetiteix a les persones.
Ens avesem a viure tancant els ulls al patiment des altres. Sembla el més intel·ligent i assenyat per ser feliços. És un error. Aconseguirem evitar alguns problemes i disgustos, però nostre benestar serà cada cop més buit, avorrit i estèril, nostra religió més trista i egoista. Mentrestant, els oprimits i afligits volen saber si li importa a algú el seu dolor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada