UN TEMPLE NOU
Jesús parlava del temple del seu cos.
Els quatre evangelistes se fan ressò del gest provocatiu de Jesús expulsant del temple a «venedors» d'animals i «canvistes» de diners. No pot suportar veure la casa del seu Pare plena de gent que viuen del culte. A Déu no se'l compra amb «sacrificis».
Però Joan, l'últim evangelista, afegeix un diàleg amb els jueus en el qual Jesús afirma de manera solemne que, després de la destrucció del temple, ell «el reconstruirà en tres dies». Ningú pot entendre el que diu. Per això, l'evangelista afegeix: «Jesús parlava del temple del seu cos».
No oblidem que Joan escriu l'evangeli quan el temple de Jerusalem fa vint o trenta anys que ha estat destruït. Molts jueus se senten orfes. El temple era el cor de la seva religió. ¿Com podran sobreviure sense la presència de Déu enmig del poble?
L'evangelista recorda als seguidors de Jesús que no han de sentir nostàlgia del vell temple. Jesús, «destruït» per les autoritats religioses, però «ressuscitat» pel Pare, és el «nou temple». No és una metàfora. És una realitat que marca per a sempre la relació dels cristians amb Déu.
Pels que veuen en Jesús el nou temple on habita Déu, tot és diferent. Per a trobar-se amb Déu, no basta entrar a una església. Cal apropar-se a Jesús, entrar en son projecte, seguir les passes, viure amb el seu esperit.
En aquest nou temple que es Jesús, per a adorar a Déu no basta l'encens, les aclamacions ni les litúrgies solemnes. Els vertaders adoradors són aquells que viuen davant Déu «en esperit i en veritat». La vertadera adoració consisteix en viure amb el «Esperit» de Jesús en la «Veritat» del Evangeli. Sense això, el culte és «adoració buida».
Les portes d'aquest nou temple que és Jesús estan obertes a tots. Ningú està exclòs. Poden entrar en ell els pecadors, els impurs i, fins i tot, els pagans. El Déu que habita en Jesús és de tots i per a tots.
En aquest temple no se fa cap discriminació. No hi ha espais diferents per homes i per dones. En Crist ja «no hi ha home i dona». No hi ha races elegides ni pobles exclosos. Els únics preferits són els necessitats d'amor i de vida. Necessitem esglésies i temples per a celebrar a Jesús com Senyor, pero ell és nostre vertader temple.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada