dijous, 24 de març del 2022

EL DÉU DE JESÚS

 





COM IMAGINA JESÚS A DÉU

Un home tenia dos fills...

No volia Jesús que la gent de Galilea sentissin a Déu com un rei, un senyor o un jutge. Ell ho experimentava com un pare increïblement bo. A la paràbola del pare bo els va fer veure com imaginava ell Déu.

Déu és com un pare que no pensa en la pròpia herència. Respecta les decisions dels seus fills. No s'ofèn quan un el dóna per mort i li demana la part de l'herència.

El veu partir de casa amb tristesa, però mai l'oblida. Aquell fill sempre podrà tornar a casa sense cap temor. Quan un dia el veu venir afamat i humiliat, el pare es commou, perd el control i corre a trobar el seu fill.

S'oblida de la seva dignitat de «senyor» de la família, i l'abraça i el besa efusivament com una mare. Interromp la seva confessió per estalviar més humiliacions. Ja ha patit massa. No necessita explicacions per acollir-lo com a fill.

No li imposa cap càstig. No exigeix ritual de purificació. No sent ni tan sols la necessitat de manifestar-li el perdó. No cal. Mai no ha deixat d'estimar-lo. Sempre ha cercat la felicitat.

Ell mateix té cura de que el fill se senti de nou bé. Li regala l´anell de la casa i el millor vestit. Ofereix una festa a tot el poble. Hi haurà banquet, música i ball. El fill ha de conèixer amb el pare la festa bona de la vida, no la diversió falsa que buscava entre prostitutes paganes.

Així Jesús sentia Déu i així ho repetiria també avui als qui oblidats d'ell, se senten lluny o comencen a veure's com «perduts» enmig de la vida.

Qualsevol teologia, predicació o catequesi que oblida aquesta paràbola central de Jesús i impedeix experimentar Déu com un Pare respectuós i bo, que acull els fills perduts oferint-los el seu perdó gratuït i incondicional, no prové de Jesús ni transmet la seva Bona Nova de Déu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada