(TEXTO INTEGRO )
Exhortació
apostòlica postsinodal Christus Vivit
(Resumit CATALÀ ....)
Francesc
als joves i tot el Poble de Déu
2.
Ell
està dins teu, Ell està amb tu i mai se’n va. Per més que te
n’allunyis, allà hi ha el Ressuscitat, cridant-te i esperant-te
per tornar a començar. Quan et sentis envellit per la tristesa, les
rancúnies, les pors, els dubtes o els fracassos, Ell hi serà per
tornar-te la força i l’esperança.
4.
La
meva paraula estarà carregada de milers de veus de creients de tot
el món que van fer arribar les seves opinions al Sínode. També els
joves no creients, que van voler participar amb els seves reflexions,
han proposat qüestions que em van plantejar noves preguntes.
Capítol
Primer
Què
diu la Paraula de Déu sobre els joves?
9.
La
glòria de
la
joventut és al cor més que en la força física o
en la impressió que un provoca en els altres.
13.
Jesús,
l’eternament jove, vol regalar-nos un cor sempre jove. […] Això
vol dir que
la
veritable joventut és tenir un cor capaç d’estimar.
15.
Un
jove no pots estar desanimat, li és propi somiar coses grans,
buscar horitzons amplis, atrevir-se a més, voler menjar-se el món,
ser capaç d’acceptar propostes desafiants i desitjar aportar el
millor de si mateix per construir alguna cosa millor. Per això
insisteixo als joves que
no
es deixin robar l’esperança.
19.
Un
pot passar la joventut distret, volant per la superfície de la vida,
adormit, incapaç de conrear relacions profundes i d’entrar en el
més profund de la vida. D’aquesta manera prepara un futur pobre,
sense substància. O un pot gastar ela joventut per conrear
coses belles i grans, i així prepara un futur ple de vida i de
riquesa interior.
Capítol
segon
Jesucrist
sempre jove
La
joventut de Jesús
23.
Jesús
va donar la seva vida en una etapa que avui es defineix com la d’un
adult jove.
28.
No
cal pensar que Jesús fos un adolescent solitari o entotsolat. La
seva relació amb la gent era la d’un jove que compartia la vida
d’una família ben integrada al poble. [...] Ningú el mirava com
un jove estrany o separat dels altres.
30.
Res
d’això hauria de ser ignorat en la pastoral juvenil, per
no
crear projectes que aïllin als joves de la família i del món, o
que els converteixin en una minoria selecta i
preservada de tot contagi. Necessitem més aviat projectes que els
enforteixin, els acompanyin i els llancin a la trobada amb els
altres, al servei generós, a la missió.
Una
Església que es deixa renovar
35.
Demanem
al Senyor que alliberi l’Església dels que volen envellir-la,
esclerotitzar-la en el passat, aturar-la, tornar-la immòbil. També
demanem que l’alliberi d’una altra temptació:
creure
que és jove perquè cedeix a tot el que el món li ofereix,
creure que es renova perquè amaga el seu missatge i es mimetitza amb
els altres. No. És jove quan és ella mateixa.
37.
Són
precisament els joves els que poden ajudar l’Església a
mantenir-se jove, a no caure en la corrupció, a no quedar-se, a no
enorgullir-se, a no convertir-se en secta, a ser més pobre i
testimonial, a estar a prop dels darrers i descartats, a lluitar per
la justícia, a deixar-se interpel·lar amb humilitat.
Una
Església atenta als signes dels temps
39.
És
necessari que l’Església no estigui massa pendent de si mateixa,
sinó que reflecteixi sobretot a Jesucrist. Això implica que
reconegui amb humilitat que algunes
coses concretes han de canviar, i per això necessita també recollir
la visió i fins i tot les crítiques dels joves.
41.
Si
bé hi ha joves que gaudeixen quan veuen una Església que es
manifesta humilment segura dels seus dons i també capaç d’exercir
una crítica lleial i fraterna, altres joves reclamen una Església
que escolti més, que no es passi condemnat el món. No volen veure a
una Església callada i tímida, però tampoc que estigui sempre en
guerra per dos o tres temes que l’obsessionen. [...] Una Església
a la defensiva, que perd la humilitat, que deixa d’escoltar, que no
permet que la qüestionin, perd de la joventut i es converteix en un
museu.
42.
Una
Església viva pot reaccionar fent atenció a les legítimes
reivindicacions de les dones que demanen més justícia i igualtat.
Pot recordar la història i
reconèixer
una llarga trama d’autoritarisme per part dels homes, de
sotmetiment, de diverses formes d’esclavitud, d’abús i de
violència masclista.
Amb aquesta mirada serà capaç de fer seus aquests reclams de drets,
i farà la seva aportació amb convicció per a una major
reciprocitat entre homes i dones, encara que no estigui d’acord amb
tot el que proposin alguns grups feministes.
Maria,
la noia de Natzaret
44.
Maria no va comprar una assegurança de vida!
¡Maria se la va jugar i per això és forta, per això és una
influencer,
és
la influencer
de
Déu!
Capítol
tercer
Vosaltres
sou l’ara de Déu
64. Després
de recórrer la Paraula de Déu, no
podem dir només que els joves són el futur del món. Són
el present, l’estan enriquint amb la seva aportació.
66. Avui els
adults correm el risc de fer un llistat de calamitats, de defectes de
la joventut actual. Alguns podran aplaudir perquè semblem
experts en trobar punts negatius i perills. Però quin seria el
resultat d’aquesta actitud? Més i més distància, menys
proximitat, menys ajuda mútua.
Algunes
coses que els passen a els
joves
71. La
joventut no és una cosa que es pugui analitzar en abstracte. En
realitat, “la
joventut” no existeix, existeixen els joves amb les seves vides
concretes.
75. No
siguem una Església que no plora davant d’aquests drames dels seus
fills joves. Mai ens hi acostumem, perquè qui no sap plorar no
és mare. [...] El pitjor que podem fer és aplicar la recepta
de l’esperit mundà que consisteix en anestesiar els joves amb
altres notícies, amb altres distraccions, amb banalitats.
76. Us
convido a que cadascú es pregunti: He
aprés a plorar? He
aprés a plorar quan veig un nen amb fam, un nen drogat al
carrer, un nen que no té casa, un nen abandonat, un nen abusat, un
nen usat per una societat com esclau?
Desitjos,
ferides i recerques
82. En
el nostre temps els avenços de les ciències i de les tecnologies
biomèdiques incideixen sobre la percepció del cos, induint a la
idea que es pot modificar sense límit. [...] Pot portar-nos a
oblidar que la vida és un do, i que som éssers creats i limitats,
que fàcilment
podem ser instrumentalitzats pels qui tenen el poder tecnològic.
84.
En
alguns joves reconeixem un desig de Déu, encara que no tingui tots
els contorns del Déu revelat. En altres podrem albirar un somni de
fraternitat, que no és poca cosa. [...] Es tracta de veritables
punts de partida, fibres interiors que esperen amb obertura una
paraula d’estímul, de llum i d’alè.
L’ambient
digital
86.
Ja
no es tracta només d‘“utilitzar” instruments de comunicació,
sinó de viure en una cultura àmpliament digitalitzada, que afecta
de manera molt profunda la noció de temps i d’espai, la percepció
d’un mateix, dels altres i del món, la manera de comunicar,
d’aprendre, d’informar-se, d’entrar en relació amb els altres.
87.
D’altra
banda, l’entorn digital és un context de participació
sociopolítica i de ciutadania activa, i pot facilitar la circulació
d’informació independent capaç de tutelar eficaçment a les
persones més vulnerables posant de manifest les violacions dels seus
drets.
90.
Els
joves d’avui són els primers a fer aquesta síntesi entre allò
personal, allò propi de cada cultura, i allò global. Però això
requereix que aconsegueixin passar
del contacte virtual a una bona i sana comunicació.
Els
immigrants com a paradigma del nostre temps
91. Els
immigrants ens recorden la condició originària de la fe, és a dir
la de ser “forasters i pelegrins a la terra” (He 11,13).
93. Les històries
dels immigrants també són històries de trobada entre persones i
entre cultures: per a les comunitats i les societats a les que
arriben són una oportunitat d’enriquiment i de desenvolupament
humà integral de tots.
94. Demano
especialment als joves que no
caiguin en les xarxes dels que volen enfrontar-los a altres joves que
arriben als seus països,
fent-los veure com a éssers perillosos i com si no tinguessin la
mateixa inalienable dignitat de tot ésser humà.
Posar
fi a tot
tipus d’abusos
96. La
universalitat de la plaga dels abusos sexuals a menors, alhora que
confirma la seva gravetat en les nostres societats, no disminueix la
seva monstruositat dins l’Església, i en la justificada ràbia de
la gent l’Església veu el reflex de la ira de Déu, traït i
bufetejat.
97. Ja
no s’ha abandonar la decisió d’aplicar les accions i sancions
tan necessàries. I tot això amb la gràcia de Crist. No
hi ha marxa enrere.
98. Hi
ha diversos tipus d’abusos: de poder, econòmic, de consciència,
sexual. [...] Un esperit clericalista exposa a
les persones consagrades a perdre el respecte pel valor sagrat i
inalienable de cada persona i de la seva llibertat.
99. Vull
expressar amb afecte i reconeixement la
meva gratitud cap als qui han tingut la valentia de denunciar el mal
patit:
ajuden a l’Església a prendre consciència del que ha passat i de
la necessitat de reaccionar amb decisió. Però també
mereix un especial reconeixement l’obstinació sincera
d’innumerables laics, sacerdots, consagrats i bisbes que cada dia
es lliuren amb honestedat i dedicació al servei dels joves.
101. L’Església
camina com és, sense fer-se cirurgies estètiques. No
tem mostrar els pecats dels seus membres, que de vegades alguns
d’ells intenten dissimular, davant la llum ardent de la Paraula del
Evangeli que neteja i purifica.
Hi
ha sortida
110. Els
joves, vosaltres, units teniu una força admirable. Quan
s’entusiasmen per una vida comunitària, són capaços de
grans sacrificis pels altres i per la comunitat. En
canvi, l’aïllament
els debilita i els exposa als pitjors mals del
nostre temps.
Capítol
quart
El
gran anunci per a tots els joves
112. Abans
de res vull dir a cadascú la primera veritat: “Déu
t’estima”. Si ja ho havies escoltat és igual, t’ho
vull recordar: Déu t’estima. Mai
ho dubtis, més enllà del que et passi a la vida. En
qualsevol circumstància, ets infinitament estimat.
115. Has
de confiar en el rècord de Déu: la
seva memòria no és un “disc dur” que registra i emmagatzema
totes les nostres dades,
la seva memòria és un cor tendre de compassió, que s’alegra
eliminant definitivament qualsevol vestigi del mal. No vol
portar el compte dels teus errors i, en tot cas, t’ajudarà a
aprendre alguna cosa també de les teves caigudes. Perquè
t’estima.
122. Joves
estimats, vosaltres, no teniu preu! No sou peces de subhasta! Si
us plau, no us deixeu comprar, no us deixeu seduir, no us deixeu
esclavitzar per les colonitzacions ideològiques que ens fiquen idees
al cap i al final ens tornem esclaus, dependents, fracassats de la
vida. Vosaltres no teniu preu: heu de repetir-ho sempre: no
estic en una subhasta, no tinc preu. Sóc lliure, sóc
lliure! Enamoreu-vos d’aquesta llibertat, que és la que
ofereix Jesús.
131. Necessites
amor? No ho trobaràs en la disbauxa, utilitzant els altres,
posseint els altres o dominant-los. El trobaràs d’una manera
que veritablement et farà feliç. Busques
intensitat? No la viuràs acumulant objectes, gastant diners,
corrent desesperat darrere de coses d’aquest món. Arribarà
d’una forma molt més bella i satisfactòria si et deixes impulsar
per l’Esperit Sant.
Capítol
cinquè
Camins
de joventut
135. Apreciar
la joventut implica veure aquest temps de la vida com un moment
valuós i no com una etapa de pas on la gent jove se sent empesa cap
a l’edat adulta.
141. Però
en contra dels somnis que mobilitzen decisions, sempre hi ha
l’amenaça del lament, de la resignació. Això
ho deixem per aquells que segueixen la “deessa lamentació”.
142. Encara
que t’equivoquis sempre podràs aixecar el cap i tornar a començar,
perquè ningú té dret a robar-te l’esperança.
143. Joves,
no renuncieu al millor de la vostra joventut, no observeu la vida des
d’un balcó. No confongueu la felicitat amb un sofà ni
visqueu tota la vida darrere d’una pantalla. Tampoc us
convertiu en el trist espectacle d’un vehicle abandonat. No
sigueu cotxes aparcats, millor que deixeu brollar els somnis i
prengueu decisions. Arrisqueu,
encara que us equivoqueu. No
sobrevisqueu amb l’ànima anestesiada ni miren el món com si
fóssiu turistes. Feu enrenou! [...] Si
us plau, no us jubileu abans d’hora.
162.
No seràs sant i t’ompliràs copiant als altres. Ni
tan sols imitar els sants significa copiar la seva forma de ser i de
viure la santedat. [...] Arribar a ser sant és arribar a ser
més plenament tu mateix, a ser aquest que Déu va voler somiar i
crear, no una fotocòpia. La teva vida ha de ser un estímul el
profètic, que impulsi a d’altres, que deixi una marca en aquest
món, aquesta marca única que només tu podràs deixar.
164. Sempre
és millor viure la fe junts i expressar el nostre amor amb una vida
comunitària, compartint amb altres joves el nostre afecte, el nostre
temps, la nostra fe i les nostres inquietuds. L’Església
ofereix molts espais diversos per viure la fe en comunitat, perquè
tot és més fàcil junts.
174. A
vosaltres us demano que també sigueu protagonistes d’aquest
canvi. Seguiu superant l’apatia i oferint una resposta
cristiana a les inquietuds socials i polítiques que es van
plantejant en diverses parts del món. [...] Sobretot, d’una
manera o d’una altra, sigueu
lluitadors pel bé comú, sigueu
servidors dels pobres, sigueu protagonistes de la revolució de la
caritat i del servei, capaços de resistir les patologies de
l’individualisme consumista i superficial.
176. Joves,
no deixeu que el món us arrossegi a compartir només les coses
dolentes o superficials. Vosaltres sigueu capaços d’anar
contra corrent i sàpigueu compartir Jesús, comunique la fe que Ell
us va regalar.
178.
La vostra vida no és un “mentrestant”. Vosaltres
sou l’ara de
Déu, que us vol fecunds. Perquè és donant quan es rep.
Capítol
sisè
Joves
amb arrels
Que
no t’arrenquin de la terra
186. Avui
veiem una tendència a “homogeneïtzar” als joves, a dissoldre
les diferències pròpies del seu lloc d’origen, a convertir-los en
éssers manipulables fets en sèrie. Així es produeix una
destrucció cultural, que és tan greu com la desaparició de les
espècies animals i vegetals.
La
teva relació amb la gent gran
190.
Un jove sempre hauria de tenir un esperit crític. [...]
Però es tracta simplement d’estar oberts per recollir una saviesa
que es comunca de generació en generació, que pot conviure amb
algunes misèries humanes, i que no ha de desaparèixer davant les
novetats del consum i del mercat.
191. A
món mai li va servir ni li servirà la ruptura entre
generacions. Són els cants de sirena d’un futur sense arrels,
sense arrelament. És
la mentida que et fa creure que només la novetat és bona i
bonic. L’existència
de les relacions intergeneracionals implica que en les comunitats es
posseeixi una memòria col·lectiva.
193. Si
els joves s’arrelen en aquests somnis de la gent gran aconsegueixen
veure el futur, poden tenir visions que els obren l’horitzó i els
mostren nous camins. Però si la gent gran no somien, els joves
ja no poden mirar clarament l’horitzó.
Capítol
setè
La
pastoral dels joves
202. La
pastoral juvenil, tal com estàvem acostumats a tirar-la endavant, ha
patit l’embat dels canvis socials i culturals. Els
joves, en les estructures habituals, moltes vegades no troben
respostes a les seves inquietuds, necessitats, problemàtiques i
ferides. [...] S’està
creixent en dos aspectes: la consciència que és tota la comunitat
la que els evangelitza i la urgència que ells tinguin un
protagonisme més gran en les propostes pastorals.
204. La
pastoral juvenil necessita adquirir una altra flexibilitat, i
convocar els joves a esdeveniments que de tant en tant els ofereixin
un lloc on no només rebin una formació, sinó que també els
permetin compartir la vida, celebrar, cantar, escoltar testimonis
reals i experimentar la trobada comunitari amb el Déu viu.
Una
pastoral sinodal
205. Les metodologies
no importa de quin color siguin, si són “conservadores o
progressistes”, si són “de dreta o d’esquerra”. L’important
és que recollim tot el que hagi donat bons resultats i sigui
eficaç per comunicar l’alegria de l’Evangeli.
Grans
línies d’acció
211. És
necessari acostar-se
als joves amb la gramàtica de l’amor, no amb el proselitisme. El
llenguatge que la gent jove entén és el d’aquells que donen la
vida, el de qui està allà per ells i per a ells, i el dels qui,
malgrat els seus límits i debilitats, tracten de viure la seva fe
amb coherència.
212. En
alguns llocs passa que, després d’haver provocat en els joves una
intensa experiència de Déu, una trobada amb Jesús que va tocar els
seus cors, després només els ofereixen trobades de “formació”
on només s’aborden qüestions doctrinals i morals: sobre els mals
del món actual, sobre l’Església, sobre la Doctrina Social, sobre
la castedat, sobre el matrimoni, sobre el control de la natalitat i
sobre altres temes. [...] Calmem
l’obsessió per transmetre un cúmul de contingut doctrinals, i
abans de res tractem de suscitar i arrelar les grans experiències
que sostenen la vida cristiana.
215. Qualsevol
pla de pastoral juvenil ha d’incorporar clarament mitjans i
recursos diversos per ajudar els joves a créixer en la fraternitat,
a viure com a germans, a ajudar-se mútuament, a crear comunitat, a
servir els altres, a estar a prop dels pobres.
La
pastoral de les institucions educatives
221. L’escola
necessita una urgent autocrítica si veiem els resultats que deixa la
pastoral de moltes d’elles, una pastoral a concentrada en la
instrucció religiosa que sovint és incapaç de provocar
experiències de fe perdurables. A més, hi
ha alguns col·legis catòlics que semblen estar organitzats només
per a la preservació. La
fòbia al canvi fa que no puguin tolerar la incertesa i es repleguin
davant els perills, reals o imaginaris, que tot canvi
comporta. L’escola convertida en un “búnquer” que
protegeix dels errors “de fora”, és l’expressió
caricaturitzada d’aquesta tendència. [...] En realitat,
una de les alegries més grans d’un educador es produeix quan pot
veure un estudiant constituir-se a si mateix com una persona forta,
integrada, protagonista i capaç de donar.
223. D’altra
banda, no podem separar la formació espiritual de la formació
cultural. L’Església sempre va voler desenvolupar per als
joves espais per a la millor cultura. [...] L’estudi
serveix per fer-se preguntes, per no ser anestesiat per la banalitat,
per buscar sentit a la vida.
Diferents
àmbits per desenvolupaments
pastorals
224. No
cal menysprear els joves com si fossin incapaços d’obrir-se a
propostes contemplatives. Només cal trobar els estils i les
modalitats adequades per ajudar-los a iniciar-se en aquesta
experiència de tan alt valor.
228. En
molts adolescents i joves desperta especial atracció el contacte amb
la creació, i són sensibles cap a la cura de l’ambient, com passa
amb els Escoltes i amb altres grups. [...] En
l’esperit de sant Francesc d’Assís, són experiències que poden
significar un camí per iniciar-se en l’escola
de la fraternitat universal i a l’oració contemplativa.
Una pastoral
popular juvenil
232. Especialment
amb els joves que no van créixer en famílies o institucions
cristianes, i estan en un camí de lenta maduració, hem
d’estimular el “bé possible” [...]
A vegades, per pretendre una pastoral juvenil asèptica, pura,
marcada per idees abstractes, allunyada del món i preservar de tota
màcula, convertim l’Evangeli en una oferta insípida,
incomprensible, llunyana, separada de les cultures juvenils i apta
només per a una elit juvenil
cristiana que se sent diferent, però que en realitat flota en un
aïllament sense vida ni fecunditat.
234.
Som una Església de portes obertes. Ni
tan sols cal que algú assumeixi completament tots els ensenyaments
de l’Església perquè pugui participar d’alguns dels nostres
espais per a joves. Només cal una actitud oberta per a tots els
que tinguin el desig i la disposició de deixar-se trobar per la
veritat revelada per Déu.
235. Tots
els joves, sense exclusió, són al cor de Déu i, per tant, al cor
de l’Església.
Sempre
missioners
241. Els
joves són capaços de crear noves formes de missió, en els àmbits
més diversos. Per exemple, ja
que es mouen tan bé en les xarxes socials, cal convocar-los perquè
les omplin de Déu, de fraternitat, de compromís.
L’acompanyament
dels adults
246. Algunes
vegades, els mentors són col·locats sobre un pedestal [...].
Els mentors no haurien de portar els joves a ser seguidors passius,
sinó més aviat a caminar al seu costat, deixant-los ser els
protagonistes del seu propi camí. Han de respectar la llibertat
que el jove té en el seu procés de discerniment i oferir-los eines
perquè ho facin bé.
Capítol
vuitè
La
vocació
249. El
Concili Vaticà II ens va ajudar a renovar la consciència d’aquesta
crida adreçada a cadascú: «Emparats amb tants i tants grans
mitjans de salvació, tots els cristians, de qualsevol estat i
condició, són cridats pel Senyor, cadascun en el propi camí, a
aquella perfecció de santedat amb què el mateix Pare és perfecte»
(LG, 11).
El
seu cridat a la amistat
amb Ell
252. La
vida que Jesús ens regala és una història d’amor, una història
de vida que
vol barrejar-se amb la nostra i fer arrels a la terra de
cadascú. Aquesta
vida no és una salvació penjada “en el núvol” esperant ser
descarregada,
ni una “aplicació” nova a descobrir o un exercici mental fruit
de tècniques d’autosuperació. Tampoc la vida que Déu ens
ofereix és un “tutorial” amb el qual aprendre l’última
novetat. La salvació que Déu ens regala és una
invitació a formar part d’una història d’amor.
El
teu ser pels altres
257. En
el discerniment d’una vocació és important veure si un reconeix
en si mateix les capacitats necessàries per a aquest servei
específic a la societat. [...] La teva vocació t’orienta a
treure fora el millor de tu mateix per a la glòria de Déu i per al
bé dels altres. El
tema no és només fer coses, sinó fer-les amb un sentit, amb una
orientació.
L’amor
i la família
261. El
veritable amor és apassionat. L’amor entre un home i una
dona, quanés apassionat, et porta a donar la vida per
sempre. Sempre. I a donar-la amb cos i ànima.
263. Val la
pena apostar per la família i que en ella trobareu els millors
estímuls per madurar i les més belles alegries per compartir. No
deixeu que us robin l’amor de debò.
264. Us
demano que sigueu revolucionaris, us demano que aneu contra
corrent; si, en això us
demano que us rebel·leu contra aquesta cultura de la
provisionalitat que,
en el fons, creu que vosaltres no sou capaços d’assumir
responsabilitats, creu que vosaltres no sou capaços d’estimar
veritablement. Jo sí que tinc confiança en
vosaltres, i per això els animo a optar pel matrimoni.
El
Treball
269.
Prego als joves que no esperin viure sense treballar, depenent de
l’ajuda d’altres. Això
no és bo, perquè el treball és una necessitat, part del sentit de
la vida en aquesta terra, camí de maduració, de desenvolupament
humà i de realització personal.
270/271. El
món del treball és un àmbit en el que els joves experimenten
formes d’exclusió i marginació. [...] És una qüestió molt
delicada que la política ha de considerar com un tema de primer
ordre, particularment avui que la velocitat dels desenvolupaments
tecnològics, juntament amb l’obsessió per reduir els costos
laborals, pot portar ràpidament a substituir innombrables llocs de
treball per màquines. I es tracta d’un assumpte fonamental de
la societat perquè la feina per a un jove no és senzillament una
tasca orientada a aconseguir ingressos.
Vocacions
a la consagració
especial
275. Si
alguns sacerdots no donen un bon testimoni, no per això el Senyor
deixarà de cridar. Al contrari, Ell redobla l’aposta perquè
no deixa de tenir cura de la seva Església estimada.
276. En
el discerniment d’una vocació no cal descartar la possibilitat de
consagrar-se a Déu en el sacerdoci, a la vida religiosa o en altres
formes de consagració. Per què excloure? Tingues la
certesa que, si
reconeixes una crida de Déu i el segueixes, això serà el que
t’omplirà.
Capítol
novè
El
discerniment
279. Recordo
que tots, però especialment els joves, estan exposats a un zàping
constant. És possible navegar en dos o tres pantalles
simultàniament i interactuar al mateix temps en diferents escenaris
virtuals. Sense la saviesa del discerniment podem convertir-nos
fàcilment en titelles a mercè de les tendències del moment.
286.
Vull
recordar quina és la gran pregunta: Moltes vegades, en la vida,
perdem temps preguntant-nos: ”Però, ¿qui sóc
jo?”. I tu pots preguntar-te qui ets i passar tota una vida
buscant qui ets. Però
pregunta’t: ”Per a
qui sóc jo?”.
Ets
per a Déu, sens dubte. Però Ell va voler que siguis també per als
altres, i va posar en tu moltes qualitats, inclinacions, dons i
carismes que no són per a tu, sinó per a altres.
287.
Per
discernir la pròpia vocació, cal reconèixer que aquesta vocació
és la crida d’un amic: Jesús. Als amics, si se’ls regala alguna
cosa, se’ls regala el millor
289.
Estimats
joves, seré feliç veient-los córrer més ràpid que els lents i
temorosos. Corrent atrets per aquest Rostre tan estimat, que adorem
en la Sagrada Eucaristia i reconeixem en la carn del germà sofrent.
L’Esperit Sant us empeny en aquesta cursa cap endavant. L’Església
necessita el vostre entusiasme, les vostres intuïcions, la vostra
fe. Ens
feu falta! I quan arribeu on nosaltres encara no hem arribat, tingueu
paciència per esperar-nos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada