FE
I PROGRÉS
Feliços
els qui creuran sense haver vist.
Parlem
molt de la crisi de fe. El terme “crisi”
té un sentit pejoratiu. Tanmateix, prové del verb grec
“Kρίνειν”
que
vol dir discernir, separar, jutjar. Una situació de crisi
de fe és en veritat un moment decisiu que convida a
clarificar les coses i descobrir el que en veritat és
ser creient.
Sovint
es pensa que el progrés modern de la ciència i la
tècnica amenacen la fe.. No és així. Déu ha creat
l'esser humà precisament perquè desenvolupi la capacitat
creativa. La fe no ha de témer el progrés científic. Ans
al contrari, en aquest progrés ha de trobar el millor
espai per creure.
El
progrés modern es fonamenta bàsicament en el càlcul i
l'eficàcia. Per a progressar científicament és necessari el
càlcul rigurós i precís. A banda, cal assegurar i
verificar l'eficiència. ¿Es resol així el problema de la
vida ? ¿Assoleix l'esser humà d'aquesta manera satisfer
l'anhel de veritat, sentit i plenitud ?
Enmig
del progrés, la persona ha de ser intel·ligent. Ha de
saber llegir dins la realitat (intel·ligència vé de
“intus-legere”), penetrar en el sentit de
l'existència, trobar el camí encertat per a respondre als
deistjos més pregons. La fe no va contra la
intel·ligència, sinó que l'estimula.
La
fe va més enllà del progrés tècnic. El creient va al
fons d'aquesta realitat que la tècnica treballa en els
aspectes més externs, escolta el misteri últim de
l'existència, s'iinterroga per la vida, La fe no brolla
com a conclusió d'una investigació científica, sinó com
a gràcia a la qual s'obre qui està atent a la vida i
en actitud acollidora. La fe no és la rigidesa de la
ciència. És més l'acollida confiada del Misteri més
enllà de la ciència.
El
relat de l'encontre de Tomàs
amb
Crist ressuscitat és il·luminador. Tomàs
adopta per començar una actitud científica: demana proves
riguroses i verificació eficient. No és el camí de la
fe.
Quan
es troba amb Crist canvia de postura. No posa els dits
ni la mà a les llagues. Reconeix sos límits, es deixa
interrogar pel Misteri, l'acull i acaba en actitud
d'adoració. Es fa creient.
El
cristià valora el progrés modern que tant pot humanitzar
la vida, però no es tanca al misteri de Déu en qui està
la salvació definitiva de l'esser humà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada