dimecres, 24 d’abril de 2019

FE I PROGRÉS






FE I PROGRÉS
Feliços els qui creuran sense haver vist.
Parlem molt de la crisi de fe. El terme “crisi” té un sentit pejoratiu. Tanmateix, prové del verb grec Kρίνειν” que vol dir discernir, separar, jutjar. Una situació de crisi de fe és en veritat un moment decisiu que convida a clarificar les coses i descobrir el que en veritat és ser creient.
Sovint es pensa que el progrés modern de la ciència i la tècnica amenacen la fe.. No és així. Déu ha creat l'esser humà precisament perquè desenvolupi la capacitat creativa. La fe no ha de témer el progrés científic. Ans al contrari, en aquest progrés ha de trobar el millor espai per creure.
El progrés modern es fonamenta bàsicament en el càlcul i l'eficàcia. Per a progressar científicament és necessari el càlcul rigurós i precís. A banda, cal assegurar i verificar l'eficiència. ¿Es resol així el problema de la vida ? ¿Assoleix l'esser humà d'aquesta manera satisfer l'anhel de veritat, sentit i plenitud ?
Enmig del progrés, la persona ha de ser intel·ligent. Ha de saber llegir dins la realitat (intel·ligència vé de “intus-legere”), penetrar en el sentit de l'existència, trobar el camí encertat per a respondre als deistjos més pregons. La fe no va contra la intel·ligència, sinó que l'estimula.
La fe va més enllà del progrés tècnic. El creient va al fons d'aquesta realitat que la tècnica treballa en els aspectes més externs, escolta el misteri últim de l'existència, s'iinterroga per la vida, La fe no brolla com a conclusió d'una investigació científica, sinó com a gràcia a la qual s'obre qui està atent a la vida i en actitud acollidora. La fe no és la rigidesa de la ciència. És més l'acollida confiada del Misteri més enllà de la ciència.
El relat de l'encontre de Tomàs amb Crist ressuscitat és il·luminador. Tomàs adopta per començar una actitud científica: demana proves riguroses i verificació eficient. No és el camí de la fe.
Quan es troba amb Crist canvia de postura. No posa els dits ni la mà a les llagues. Reconeix sos límits, es deixa interrogar pel Misteri, l'acull i acaba en actitud d'adoració. Es fa creient.
El cristià valora el progrés modern que tant pot humanitzar la vida, però no es tanca al misteri de Déu en qui està la salvació definitiva de l'esser humà.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada