dijous, 18 d’abril de 2019

L'ALEGRIA

NO A QUALSEVOL ALEGRIA
Ell havia de ressuscitar d'entre els morts.
¿Es pot celebrar la Pasqua quan en moltes parts del món és Divendres Sant? ¿És possible l'alegria quan molta gent segueix crucificada ? ¿ No hi ha falsetat i cinisme en nostres cants de goig pasqual ? No són preguntes retòriques, sinó interrogants que dins el creient brollen des del pregon de son cor cristià.
Sembla que només podriem viure alegres en un món sens plors ni dolor, aplaçant els nostres cants i festes fins que arribi el món feliç per a tots, i reprimir el nostre goig per a no ofendre el dolor de les víctimes. La pregunta és inevitable: si no hi ha alegria per a tots, ¿ quina alegria podem encobeir dins nosaltres ?
Cert, no es pot celebrar la Pasqua de qualsevol manera. L'alegria pasqual res a veure amb la satisfacció d'uns homes i dones complaguts en propi benestar i aliens al dolor dels altres. No és una alegria que es viu i manten oblidant els que només coneixen una vida dissortada.
L'alegria pasqual és tota una altra cosa. Estem alegres, no porquè hagin desaparegut la fam i les guerres, ni perquè s'hagin acabat les llàgrimes, sinó perquè sabem que Déu estima la vida, la justícia i la felicitat dels desvalguts. I ho assolirà. Un dia, “eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls, i no existirà més la mort, ni dol, ni crits, ni sofriment. Perquè les coses d'abans han passat”.(Ap.21,4) Un dia, tot això haurà passat.
La nostra alegria pasqual es nodreix d'aquesta esperança. Per això, no oblidem als que sofreixen. Per contra, ens deixem commoure i afectar pel seu dolor, deixem que ens incommodi i molesti. Saber que Déu farà justícia als crucificats no ens fa insensibles. Ens anima a lluitar contra la insensatesa i la maldat fins al final. No hem d'oblidar mai: quan fugim del sofriment dels crucificats no celebrem la Pasqua del Senyor, sinó el nostre egoisme.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada