dijous, 25 d’abril de 2019

CELEBRAM PASQUA






Seguim en festa!
Seguim celebrant la nostra gran festa de la Pasqua. Seguim celebrant la nostra fe en la Resurrecció de Jesús. Seguim celebrant el pas de la mort a la vida. La resurrecció de Jesús, com sabem, és també garantia de la nostra resurrecció i compromís perquè anem passant de la mort a la vida de ressuscitats, ja en la nostra vida mortal.
L’escena del relat d’avui de l’aparició, de la vivència del Ressuscitat enmig dels deixebles, és un gran exemple del do de passar de vivències de mort a vivències de ressuscitats en la nostra vida present.
Oberts i en sortida
Ells deixebles es trobaven amb les portes tancades, en vivència de mort. No com les que va viure Jesús, perquè les vivències de portes tancades no són les pròpies de la vida humana, segons el projecte de Déu. La nostra vida és per viure-la en obertura cap als altres. Les portes de la nostra vida personal no poden estar tancades. Ja ho mostra el relat del Gènesi: “No és bo que l’home estigui sol”. Ni tampoc en cercle tancat, sigui familiar, ni social, ni ètnic, ni ideològic, ni polític, ni de sexe, ni de creences.
Per això Jesús s’apareix traspassant portes i murs. Jesús ressuscitat mou a obrir portes, desfer murs. La persona que ja vol començar a tenir ens ell la vida de Jesús ressuscitat, cal que tingui, la casa, la ment i el cor oberts al qui pugui aparèixer, i oberts  a anar a trobar el qui el pugui necessitar. Hem de ser persones de sortida. Per això, Jesús ressuscitat els hi encomana la missió que Ell havia rebut del Pare. I, per això mateix, l’Església que promou el papa Francesc és “en sortida”. Aquesta és l’Església ressuscitada.
Amb pau, coratge i fe
Els deixebles estaven tancats i morts de por, de por dels jueus, que és com l’evangeli de Joan nomena els qui no acceptaven Jesús ni la seva doctrina. I precisament, una  de les frases repetides de Jesús al llarg de la seva vida, sobretot en moments difícils, és:  “No tingueu por!” I en les aparicions, repeteix una i altra vegada: “La pau sigui en vosaltres!”. El coratge, la confiança, la pau són signes  de Vida. Jesús infon aquesta Vida  als seus porucs deixebles i els envia a ser-ne portadors.
La actitud de Tomàs de reduir la veritat a la vida dels sentits i de la raó  és negar la presència de l’Esperit. Tomàs no havia estat present quan Jesús els hi va infondre l’Esperit. Per això, el seu tancament és signe de mort: “Si no li veig a les mans les marques dels claus...“
Però Jesús li diu : Tomàs perquè m’has vist, has cregut? Feliços els que creuran sense haver vist!  La fe és signe de Vida Nova, de vida de ressuscitats!
Avui!
I avui en aquesta trobada que estem tenint, també Jesús ressuscitat ens ve a infondre els seu Esperit de Vida Nova per desfer els nostres tancaments, les nostres pors, les nostres incredulitats i comunicar-nos obertura, coratge, pau i confiança en Ell, tot fent-nos ja participar de la seva Vida Nova de ressuscitats perquè, també la comuniquem allà on ens trobem o anem.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada