Seguim
en festa!
Seguim
celebrant la nostra gran festa de la Pasqua. Seguim celebrant la
nostra fe en la Resurrecció de Jesús. Seguim celebrant el pas de la
mort a la vida. La resurrecció de Jesús, com sabem, és també
garantia de la nostra resurrecció i compromís perquè anem passant
de la mort a la vida de ressuscitats, ja en la nostra vida mortal.
L’escena
del relat d’avui de l’aparició, de la vivència del Ressuscitat
enmig dels deixebles, és un gran exemple del do de passar de
vivències de mort a vivències de ressuscitats en la nostra vida
present.
Oberts
i en sortida
Ells
deixebles es trobaven amb les portes tancades, en vivència de mort.
No com les que va viure Jesús, perquè les vivències de portes
tancades no són les pròpies de la vida humana, segons el projecte
de Déu. La nostra vida és per viure-la en obertura cap als altres.
Les portes de la nostra vida personal no poden estar tancades. Ja ho
mostra el relat del Gènesi: “No és bo que l’home estigui sol”.
Ni tampoc en cercle tancat, sigui familiar, ni social, ni ètnic, ni
ideològic, ni polític, ni de sexe, ni de creences.
Per
això Jesús s’apareix traspassant portes i murs. Jesús
ressuscitat mou a obrir portes, desfer murs. La persona que ja vol
començar a tenir ens ell la vida de Jesús ressuscitat, cal que
tingui, la casa, la ment i el cor oberts al qui pugui aparèixer, i
oberts a anar a trobar el qui el pugui necessitar. Hem de ser
persones de sortida. Per això, Jesús ressuscitat els hi encomana la
missió que Ell havia rebut del Pare. I, per això mateix, l’Església
que promou el papa Francesc és “en sortida”. Aquesta és
l’Església ressuscitada.
Amb
pau, coratge i fe
Els
deixebles estaven tancats i morts de por, de por dels jueus, que és
com l’evangeli de Joan nomena els qui no acceptaven Jesús ni la
seva doctrina. I precisament, una de les frases repetides de
Jesús al llarg de la seva vida, sobretot en moments difícils, és:
“No tingueu por!” I en les aparicions, repeteix una i altra
vegada: “La pau sigui en vosaltres!”. El coratge, la confiança,
la pau són signes de Vida. Jesús infon aquesta Vida als
seus porucs deixebles i els envia a ser-ne portadors.
La
actitud de Tomàs de reduir la veritat a la vida dels sentits i de la
raó és negar la presència de l’Esperit. Tomàs no havia
estat present quan Jesús els hi va infondre l’Esperit. Per això,
el seu tancament és signe de mort: “Si no li veig a les mans les
marques dels claus...“
Però
Jesús li diu : Tomàs perquè m’has vist, has cregut? Feliços els
que creuran sense haver vist! La fe és signe de Vida Nova, de
vida de ressuscitats!
Avui!
I
avui en aquesta trobada que estem tenint, també Jesús ressuscitat
ens ve a infondre els seu Esperit de Vida Nova per desfer els nostres
tancaments, les nostres pors, les nostres incredulitats i
comunicar-nos obertura, coratge, pau i confiança en Ell, tot
fent-nos ja participar de la seva Vida Nova de ressuscitats perquè,
també la comuniquem allà on ens trobem o anem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada