DIUMENGE SETÈ DURANT L'ANY

• Ja sabeu que es va dir: Estima els altres, però no estimis els enemics. Doncs jo us dic: Estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen. Així sereu fills del vostre Pare del cel, que fa sortir el sol sobre bons i dolents i fa ploure sobre justos i injustos.

7º diumenge Temps ordinari (A)

EVANGELI

Estima els enemics.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Mateu 5, 38-48

En aquelL temps, Jesús va dir als deixebles :

La venjança (Lc 6,29-30) 38 »Ja sabeu que es va dir: Ull per ull , i dent per dent. 39»Doncs jo us dic: No us hi torneu, contra el qui us fa mal. Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l'altra.40Al qui et vulgui posar un plet per quedar-se el teu vestit, dóna-li també el mantell.41Si algú t'obliga a portar una càrrega durant un quilòmetre, acompanya'l dos quilòmetres.42 Dóna a qui et demana; no et desentenguis del qui et vol manllevar. Estimar els enemics (Lc 6,27-28.32-36) 43 »Ja sabeu que es va dir:Estima els altres, però no estimis els enemics. 44 »Doncs jo us dic: Estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen. 45 Així sereu fills del vostre Pare del cel, que fa sortir el sol sobre bons i dolents i fa ploure sobre justos i injustos. 46 Perquè, si estimeu els qui us estimen, quina recompensa mereixeu? ¿No fan el mateix els publicans? 47 I, si només saludeu els vostres germans, què feu d'extraordinari? ¿No fan el mateix els pagans? 48 »Sigueu perfectes com ho és el vostre Pare celestial. Paraula de Déu.

UNA CRIDA ESCANDALOSA

La crida a l'amor és sempre seductora. Segurament, molts acollien amb plaer la cridada de Jesús a estimar a Déu i al proïsme. Era la millor síntesi de la Llei. Però el que no podien imaginar és que un día els parlé d'estimar als enemics.

Tanmateix, Jesús ho féu. Cap recolzament de la tradició bíblica, fent-se lluny dels salms de venjança que alimentaven l'oració del seu poble, enfrontant-se al clima general d'odi que se respirava en son entorn, proclamà amb claredat absoluta la seva crida: »Doncs jo us dic: Estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen.“

El seu llenguatge és escandalós i sorprenent, però totalment coherent amb la seva experiència de Déu. El Pare no és violent: estima inclús als seus enemics, no cerca la destrucció de ningú. Sa grandesa no consisteix en venjar-se sinó en estimar incondicionalment a tots. Qui se sent fill d'aquest Déu, no introduirà en el món odi ni destrucció de ningú.

L'amor a l'enemic no és una ensenyança secundària de Jesús, dirigida a persones cridades a una perfecció heroica. La seva crida vol introduir en la història una actitud nova davant l'enemic perquè vol eliminar en el món l'odi i la violència destructora. Qui se sembli a Déu no alimentarà l'odi contra ningú, cercará el bé de tots inclús dels enemics.

Quan Jesús parla de l'amor a l'enemic, no demana que alimentem en nosaltres sentiments d'afecte, simpatia o estima vers qui ens fa mal. L'enemic segueix essent algú del qual podem esperar danys, i difícilment poden canviar els sentiments del nostre cor.

Estimar a l'enemic significa no fer-li mal, no cercar ni desitjar fer-li dany. No cal sentir amor cap a ell. És natural que ens sentim ferits o humiliats. Preocupar-nos quan seguim alimentant odi i ganes de venjança.

Però no és només no fer-li mal. Podem donar més passes fins estar inclús disposts a fer el bé que pensem necessita. No oblidar que som més humans quan perdonem que quan ens vengem i alegrem de sa desgràcia.

El perdó sincer a l'enemic no és fàcil. A voltes, a la persona se li pot fer impossible alliberar-se del rebuig, l'odi o la set de venjança. No hem de jutjar a ningú des de fora. Solament Déu ens compren i perdona de manera incondicional, inclús quan no som capaços de perdonar.

ESTIMAR A QUI ENS FA MAL

La crida a estimar és seductora. Segurament, molts escoltaven de gust la invitació de Jesús a viure en una actitud oberta d'amistat i generositat cap a tots. No se podien esperar sentir allò d'amor als enemics.

Només un foll les podia dir amb aquella convicció, una cosa tan absurda i impensable: “Estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen. ...perdoneu setenta vegades set... » ¿Sap Jesús el que diu ? ¿És això el que Déu vol ?

Els oients l'escoltaven escandalitzats. ¿S'oblida Jesús de que el seu poble viu somès a Roma? ¿Ha oblidat els estralls comesos per les legions? ¿No coneix l'explotació dels camperols de Galilea, indefensos davant els abusos dels poderosos terratinents? ¿Com pot parlar de perdó als enemics, si tot convida a l'odi i la venjança?

Jesús no els parla arbitràriament. La seva invitació naix de l'experiència de Déu. El Pare de tots no és violent sinó compassiu. No busca la venjança ni coneix l'odi. El seu amor és incondicional cap a tots: «Ell fa sortir el sol sobre bons i dolents, mana la pluja a justos i injustos». No discrimina a ningú. No estima sols als que li són fidels. El seu amor està obert a tots.

Aquest Déu que no exclou a ningú del seu amor ens ha d'atreure a viure com ell. Aquesta és en síntesi la crida de Jesús. "Sembleu-vos a Déu. No sigueu enemics de ningú, ni dels que són vostres enemics. Estimeu-los per a que sigueu dignes de vostre Pare del cel".

Jesús no pensa en que els estimem amb l'afecte i estima que sentim cap els nostres éssers més estimats. Estimar l'enemic és, senzillament, no venjar-nos, no fer-li dany, no desitjar-li el mal. Pensar, més bé, en el que pot ser bo per a ell. Tractar-lo com voldríem que ens tractassin a nosaltres.

¿És possible estimar l'enemic? Jesús no està imposant una llei universal. Està convidant als seus seguidors a semblar-se a Déu per a fer desaparèixer l'odi i l'enemistat entre els seus fills. Només qui viu volent identificar-se amb Jesús arriba a estimar als qui li volen mal.

Atrets per ell, aprenem a no alimentar l'odi contra ningú, a superar el ressentiment, a fer el bé a tots. Jesús ens convida a «resar pels que ens persegueixen», segurament, per a transformar poc a poc nostre cor. Estimar a qui ens fa dany no és fàcil, però és el que millor ens identifica amb aquell que mori resant pel qui el crucificaven: "Pare, perdoneu-los perquè no saben el que fan".

NO SOM INNOCENTS

Vostre Pare... fa sortir el sol sobre dolents i bons.

« Què en sabeu de salvació vosaltres, els que mai heu pecat? » Amb aquestes paraules fustigava Bernanos a determinats catòlics del seu temps un cristianisme de caràcter fariseu que se creu net i immaculat, sense cap necessitat de salvació.

A rel de brutals atemptats podem escoltar condemnes terribles del terrorisme i silenci quasi total sobre nostra possible complicitat en la seva gestació. Sembla que el que passa en el món és «una història de bons i dolents». Nosaltres, naturalment, som els bons. Els cristians som més humans que els musulmans; els pobles desenvolupats, més justs que els que viuen rascant la misèria. No és veritat.

El terrorisme és un crimen execrable i sense justificació, però és també un síntoma. No se dóna perquè un odi diabòlic se ha apoderat de cop d'uns malvats. Neix de la desesperació i del fanatisme, de la por i de l'odi als poderosos de la terra, de la impotència devant els que volen dominar als pobles. Tot se mescla de manera irracional. Però tampoc nosaltres som innocents.

Hem convertit el món en un «holocaust global». Cada any moren de fam 35 milions i volem que ningú ens molesti. Desenvolupem nostre afany de supremacia i poder per a assegurar nostre propi benestar i pretenem que en el món hi hagi pau. Nosaltres no necessitem organitzar «actes terroristes» per a sembrar fam i mort en diferents pobles de la terra.

La nostra actitud seria diferent si visquéssim com a fills d'un Pare bo que «fa sortir el sol sobre dolents bons i envia la pluja a justs i injusts».

LA NO-VIOLÈNCIA

Estimeu als vostres enemics.

Els cristians, a voltes, no sabem captar allò que M. Gandhi veié gojós quan llegir l' Evangeli: la fonda convicció de Jesús de que sols la no-violència pot salvar a la humanitat. Després de son encontre amb l 'Evangeli, Gandhi escrivia aquestes paraules: «Llegint tota la història de aquesta vida.., me sembla que el cristianisme està encara per realitzar... Mentre no haguem arrabassat d'arrel la violència de la civilització, Crist no ha nascut encara.»

La vida entera de Jesús ha estat, des del principi fins al final, una crida a resoldre els problemes de la humanitat per camins no violents. La violència tendeix sempre a destruir. Pretén solucionar els problemes de la convivència arrasant al que considera enemic, però no fa sinó posar en marxa una reacció en cadena que no te fi.

Jesús ens crida a «fer violència a la violència». El vertader enemic de l'home al qual cal dirigir agressivitat no és l'altre, sinó nostre propi «jo» egoísta, capaç de destruir a qui s'ens oposi.

És una equivocació creure que el mal se pot aturar amb el mal i la injustícia amb la injustícia. El respecte total a cada home i a cada dona, tal com ho entén Jesús, demana un esforç constant per suprimir la mutua violència i promoure el diàleg i la recerca comú d'una convivència sempre més justa i fraterna.

Els cristians hem de preguntar-nos perquè no hem sabut encara extreure de l 'Evangeli totes les conseqüències de la «no-violència» de Jesús, i perquè no li hem donat el paper central que ha d'ocupar en la vida i la predicació de les Esglésies.

No basta denunciar el terrorisme. No és suficient esglaiar-nos i mostrar repulsa cada cop que s'atenta contra la vida. Dia a dia hem de construir entre tots un altre clima i suprimir de rel «Ull per ull i dent per dent» i cultivar una actitud reconciliadora difícil però possible. Les paraules de Jesús ens interpel·len i ens sostenen: «Estimeu a vostres enemics, feu el bé als que us persegueixen.»

AMOR A L'ENEMIC

Estimeu els vostres enemics..

“Estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen.” Què podem fer els creients davant aquestes paraules de Jesús? ¿Suprimir-les de l  Evangeli? ¿Borrar-les del fons de nostra consciència? ¿Deixar-les per a temps millors?

No canvia molt, en les diferents cultures, la postura bàsica dels homes davant el «enemic», és a dir, davant de qui només s'han d'esperar danys i perills.

L'atenès Lisias (s. V abans de Crist) expressa la concepció vigent en la antiguitat grega amb una fórmula que seria acollida en nostres temps: «Considero com a norma establerta que un ha de procurar fer dany als seus enemics i posar-se al servei dels seus amics.»

Per això, hem de destacar encara més la importància revolucionària que s'enclou en el mandat evangèlic de l'amor a l'enemic, considerat per els especialistes com l'exponent més diàfan del missatge cristià.

Quan Jesús parla de l'amor a l'enemic no pensa en un sentiment d'afecte i estima cap a ell (philia), manco en una entrega apassionada (eros), sinó en una obertura radicalment humana, d'interés positiu, per la persona de l'enemic (agapè).

Aquest és el pensament de Jesús. L'home és humà quan l'amor està en la base de tota actuació. I la relació amb els enemics no ha de ser una excepció. Qui és humà fins al final, descobreix i respecta la dignitat humana de l'enemic per desfigurada que s'ens pugui presentar. I no adopta davant ell una postura excloent de maldició, sinó una actitud positiva d'interés real pel seu bé.

Qui vulgui ser cristià i actuar com a tal en el context de violència generat entre nosaltres ha de viure tot conflicte sense renunciar a estimar, qualsevol que siga sa posició política o ideològica.

I és aquest amor universal que arriba a tots i busca realment el bé de tots, sense exclusions, l'aportació més positiva i humana que pot introduir el ciutadà o el polític del qual l'actuació vol inspirar-se en la fe cristiana.

Aquest amor cristià a l'enemic sembla quasi impossible en el clima d'indignada crispació que provoca la violència terrorista. Sols recordar les paraules evangèliques pot resultar irritant per a alguns. I, tanmateix, és necessari fer-ho si volem veure-nos lliures de la deshumanització que generen l'odi i la venjança.

Hi ha dues coses que els cristians podem i hem de recordar enmig d'aquesta societat, encara que pugui ser rebutjat. Estimar al delinqüent injust i violent no significa donar per bona la seva actuació injusta i violenta. A banda, condemnar de manera taxant la injustícia i crueltat de la violència terrorista no porta necessàriament a l'odi vers els que l'instiguen o duen a terme.

CORDIALITAT

Si saludeu només a vostres germans...

No és la manifestació sensible dels sentiments el millor criteri per a verificar l'amor cristià, sinó el comportament sol·lícit pel bé de l'altre. En general, un servei humil al necessitat té, quasi sempre, més amor que moltes paraules efusives.

Però s'ha insistit a voltes de tal manera en l'esforç de la voluntat que hem arribat a privar a la caritat del seu contingut afectiu.

I, tanmateix, l'amor cristià que neix del pregon de la persona inspira i orienta també els sentiments, i se tradueix en afecte cordial.

Estimar al proïsme exigeix fer-li bé, però significa també acceptar-lo, respectar-lo, descobrir el que hi ha en ell d'amable, fer-li sentir nostra acollida i amor.

La caritat cristiana indueix a la persona a adoptar una actitud cordial de simpatia, sol·licitud i afecte, superar postures d'antipatia, indiferència o rebuig.

Naturalmente, nostre mode personal d'estimar ve condicionat per la sensibilitat, la riquesa afectiva o la capacitat de comunicació de cada un. Però l'amor cristià promou la cordialitat, l'afecte sincer i l'amistat entre les persones.

Aquesta cordialitat no és mera cortesia exterior exigida per la bona educació ni simpatia espontània que neix al contacte amb les persones agradables, sinó l'actitud sincera i purificada de qui se deixa vivificar per l'amor cristià.

Tal volta no subratllem avui suficientment la importància que te el cultiu d'aquesta cordialitat en el si de la família, en l'àmbit del treball i en totes nostres relacions.

La cordialitat ajuda a les persones a sentir-se millor, suavitza les tensions i conflictes, apropa postures, enforteix l'amistat, fa créixer la fraternitat

La cordialitat ajuda a alliberar-se de sentiments d'egoisme i rebuig, ja que s'oposa directament a nostra tendència a dominar, manipular o fer sofrir al proísme. Els que saben acollir i comunicar afecte de manera sana i generosa creen en son entorn un món més humà i habitable.

Jesús insisteix en desplegar aquesta cordialitat, no sols davant l'amic o la persona agradable, sinó inclús davant qui ens rebutja. Recordem unes paraules seves que ens revelen son estil de ser: «Si saludeu només a vostres germans, ¿què feu d'extraordinari?»

AGRESSIVITAT DESTRUCTORA

No faceu front al que us agravia...

Les protestes estudiantils provoquen profunda preocupació en amples sectors de la societat. Els motius d'alarma són diversos. Sens dubte, no és el menor comprovar que es pot estendre-se entre nosaltres l'agressivitat i la violència.

La psicologia moderna ens ha ensenyat a valorar positivament la agressivitat de l'home com a una energia orientada a promoure el creixement i desenvolupament integral. Sense ella, la humanitat no hauria estat capaç de cometre les grans empreses que l'han portat a progressar al llarg dels segles.

Tanmateix, un cop i un altre, som testimonis de com aquesta agressivitat canvia d'orientació i se converteix en atac cec i ímpetu destructor. ¿Per què?

Seria una ingenuïtat condemnar l'agressivitat sense aprofundir en les arrels que provoquen la desorientació destructora. Hem de preguntar-nos quines poden ser les causes que desencadenen l'espetec violent en nostres dies.

Les reivindicacions concretes dels estudiants amaguen greus problemes en el món de la ensenyament que requereixen una atenció urgent. Per su protesta, plena de violència i ira, és probablement sign de un malestar més profund.

Quan les persones no reben l'amor que necessiten ni l'acollida suficient que les ajudi a fer front a la vida, és fácil l'explosió airada i amb odi.

Quan algú se sent exclòs de la societat i sense futur, la frustració pot descargar-se en violència i destrucció.

Quan les persones se senten infravalorades, insegures i sense identitat, no es difícil que cerquin l'afirmació participant en accions agressives encara que siguin realitzades per altres.

¿És tan estranya l'agressivitat destructora d'aquests joves a voltes tan indigents de vertader amor, tan necessitats de seguretat, tan mancats d'avenir?

També aquí hem d'escoltar les paraules de Jesús convidant-nos a no reaccionar davant l'agressor amb nova agressivitat. El “ull per ull i dent per dent” no erradica el mal. És necessari superar el mal amb el bé.

Aquests joves demanen de la societat una acollida més sol·lícita, una atenció més efectiva, una preocupació més real.

Autoritats públiques, responsables polítics, educadors i pares hem de preguntar-nos si escoltem sa crida.

GUERRA BRUTA

Estimeu els enemics.

Dins de l'espiral incontenible de violència que ens assola, ha fet aparició brutal la dita «guerra bruta», nova versió de la vella llei del «ull per ull i dent per dent».

Se tratca, un cop més, de disuadir a l'agressor fent-li sofrir el mateix dany que ell causa i amb la mateixa violència i inhumanitat que ell practica.

Se pensa així que el millor mètode per a disuadir als terroristes a desistir de l'acció violenta és fer sofrir el mateix horror que ells provoquen en les víctimes.

Hem arribat a tal exasperació que molts aproven secretament en son cor com a remei eficaç per a foragitar de nosaltres l'ombra sinistra del terrorisme.

La violència s'ha apoderat dels nostres cor de nostra convivència, que s'ha de ser massa «ingenu» per a gosar recordar entre nosaltres aquella crida original de Jesús: «Estimeu els enemics».

¿No és això una cosa antinatural, que contradiu les lleis més elementals de la sensatesa i la eficàcia front als que posen en perill nostra seguretat i sembren de sang nostre instint, ens violenten i forcen en nostre interior una actitud de simpatia i uns sentiments d'amor no menys violents?

Cert, Jesús no planteja així les coses. El primer és transformar la relació «amic-enemic», descobrint en l'altre a l'home, al germà.

L'altre no és sols «enemic». És un ésser humà, algú que te essers estimats, algú que estima i és estimat, que sofreix i que frueix, algú que te fam de felicitat que tots nosaltres. Algú que sortí de mans del Pare per a fruir un dia de la vida plena.

El «enemic» és molt divers del que veiem en ell, quan el contemplem senzillament com home.

«Estimar a l'enemic» no es introduir-lo en el cercle íntim de nostres amistats. Però sí, acceptar-lo com home i com a germà, que no ha perdut cap dret a ser tractat amb justícia i humanitat.

Les «guerres brutes» poden semblar eficaces per a crear «un equilibri de terror», però embruten encara més nostra convivència i la degraden, cercant, un cop més, la solució de nostres problemes pel camí inhumà de la sang i la violència.

INCLÚS ALS ENEMICS

Jo us dic: estimeu als vostres enemics.

És innegable que vivim en una situació realment paradoxal. «Mentre més augmenta la sensibilitat davant els drets trepitjats o injustícies violentes, més creix el sentiment de tenir que recórrer a una violència brutal o despietada per a dur a terme els profunds canvis que es desitgen» (Document dels Provincials de la Companyia).

No sembla haver-hi altre camí per a resoldre els problemes que el recurs a la violència. No és estrany que les paraules de Jesús ressonin en nostra societat com un crit ingenu endemés de discordant: «Estimeu a vostres enemics, feu bé als que us persegueixen».

I tanmateix, tal volta és la paraula que més necessitem escoltar tots en aquests moments en que, absorts en la perplexitat, no sabem què fer en concret per a arrancar del món la violència.

Algú ha dit que «els problemes que només poden resoldre-se amb violència, han de ser novament plantejats» (F. Hacker). I és precisament aquí on pot aportar molt també avui l'evangeli de Jesús, no per a oferir-nos solucions tècniques als conflictes, però sí per a descobrir-nos en quina actitud hem d'envestir-los.

Hi ha una convicció profunda en Jesús. Al mal no se 'l guanya base de força, odi i violència. Al mal se'l venç només amb el bé. Com deia M. Luther King, «l'últim defecte de la violència és que descriu una espiral descendent que destrueix tot el que engendra. En lloc de disminuir el mal, l'augmenta».

Jesús no s'atura a precisar si, en qualque circumstància concreta, la violència pot ser legítima. Mes tost ens convida a treballar i lluitar perquè mai ho sigui. Per això és important cercar sempre camins que ens portin a la fraternitat i no al fratricidi.

Estimar alo enemics no significa tolerar les injustícies i retirar-se de la lluita contra el mal. El que Jesús ha vist amb claredat és que no se lluita contra el mal quan se destrueix a les persones. Hi ha que combatre el mal sense buscar la destrucció de l'adversari.

Però no oblidem quelcom important. Aquesta crida a renunciar a l'odi i a la violència s'ha de dirigir no tant als dèbils que no tenen cap poder ni accés a la violència destructora, sinó sobre tot als que manegen el poder, el diner o les armes, i poden per això augmentar la violència de manera decisiva.