ESTIMAR ALS DOLENTS

ESTIMAR A QUI ENS FA MAL

La crida a estimar és seductora. Segurament, molts escoltaven de gust la invitació de Jesús a viure en una actitud oberta d'amistat i generositat cap a tots. No se podien esperar sentir allò d'amor als enemics.

Només un foll les podia dir amb aquella convicció, una cosa tan absurda i impensable: “Estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen. ...perdoneu setenta vegades set... » ¿Sap Jesús el que diu ? ¿És això el que Déu vol ?

Els oients l'escoltaven escandalitzats. ¿S'oblida Jesús de que el seu poble viu sotmès a Roma? ¿Ha oblidat els estralls comesos per les legions? ¿No coneix l'explotació dels camperols de Galilea, indefensos davant els abusos dels poderosos terratinents? ¿Com pot parlar de perdó als enemics, si tot convida a l'odi i la venjança?

Jesús no els parla arbitràriament. La seva invitació naix de l'experiència de Déu. El Pare de tots no és violent sinó compassiu. No busca la venjança ni coneix l'odi. El seu amor és incondicional cap a tots: «Ell fa sortir el sol sobre bons i dolents, mana la pluja a justos i injustos». No discrimina a ningú. No estima sols als que li són fidels. El seu amor està obert a tots.

Aquest Déu que no exclou a ningú del seu amor ens ha d'atreure a viure com ell. Aquesta és en síntesi la crida de Jesús. "Sembleu-vos a Déu. No sigueu enemics de ningú, ni dels que són vostres enemics. Estimeu-los per a que sigueu dignes de vostre Pare del cel".

Jesús no pensa en que els estimem amb l'afecte i estima que sentim cap els nostres éssers més estimats. Estimar l'enemic és, senzillament, no venjar-nos, no fer-li dany, no desitjar-li el mal. Pensar, més bé, en el que pot ser bo per a ell. Tractar-lo com voldríem que ens tractassin a nosaltres.

¿És possible estimar l'enemic? Jesús no està imposant una llei universal. Està convidant als seus seguidors a semblar-se a Déu per a fer desaparèixer l'odi i l'enemistat entre els seus fills. Només qui viu volent identificar-se amb Jesús arriba a estimar als qui li volen mal.

Atrets per ell, aprenem a no alimentar l'odi contra ningú, a superar el ressentiment, a fer el bé a tots. Jesús ens convida a «resar pels que ens persegueixen», segurament, per a transformar poc a poc nostre cor. Estimar a qui ens fa dany no és fàcil, però és el que millor ens identifica amb aquell que mori resant pel qui el crucificaven: "Pare, perdoneu-los perquè no saben el que fan".