dimecres, 5 de febrer de 2020

LES PERIFÈRIES







SORTIR A LES PERIFÈRIES
Jesús dóna a conèixer amb dues imatges atrevides i sorprenents el que pensa i espera dels seus seguidors. No han de viure pensant sempre en els propis interessos, el prestigi o el poder. Són un grup petit enmig del vast Imperi de Roma, han de ser la “sal” que necessita la terra i la “llum” que manca al món.
Vosaltres sou la sal de la terra”. Les gents senzilles de Galilea capten espontàniament el llenguatge de Jesús. Tot el món sap que la sal serveix, sobre tot, per a donar sabor al menjar i per a preservar els aliments de la corrupció. De la mateixa manera, els deixebles de Jesús han de contribuir a que la gent assaboreixi la vida sense caure en la corrupció.
Vosaltres sou la llum del món”. Sense la llum del sol, el món se queda a les fosques i no podem orientar-nos ni fruir de la vida enmig de les tenebres. Els deixebles de Jesús poden aportar la llum que necessitem per a orientar-nos, aprofundir en el sentit últim de la existència i caminar amb esperança.
Les dues metàfores coincideixen en una cosa molt important. Si queda aïllada en un recipient, la sal no serveix per res. Només quan entra en contacte amb els aliments i se dissol amb el menjar, pot donar sabor al que mengem. Igual passa amb la llum. Si queda tancada i amagada, no pot il·luminar a ningú. Només quan està enmig de les tenebres pot il·luminar i orientar. Una Església aïllada del món no pot ser ni sal ni llum.
El Papa Francesc ha vist que la Església viu avui tancada en ella mateixa, paralitzada per pors, i massa allunyada dels problemes i sofriments per a donar sabor a la vida moderna i per a oferir-li la llum genuïna de l' Evangeli: “Hemos de salir hacia las periferias”.
El Papa insisteix una i altra vegada: “Prefereixo una Església accidentada, ferida i tacada per sortir al carrer, que una Església malalta pel tancament i la comoditat d'aferrar-se a les pròpies seguretats. No vull una Església preocupada per ser el centre i que acaba clausurada en un embolic d'obsessions i procediments”.
La crida de Francesc està dirigida a tots els cristians: “No podemos quedarnos tranquilos en espera pasiva en nuestros templos”. “El Evangelio nos invita siempre a correr el riesgo del encuentro con el rostro del otro”. El Papa vol introduir en la Església el que ell diu “la cultura del encuentro”. Está convençut de que “lo que necesita hoy la iglesia es capacidad de curar heridas y dar calor a los corazones”.






Cap comentari:

Publica un comentari