SORTIR
A LES PERIFÈRIES
Jesús
dóna a conèixer amb dues imatges atrevides i sorprenents el que
pensa i espera dels seus seguidors. No han de viure pensant sempre en
els propis interessos, el prestigi o el poder. Són un grup petit
enmig del vast Imperi de Roma, han de ser la “sal” que
necessita la terra i la “llum” que manca al món.
“Vosaltres
sou la sal de la terra”. Les
gents senzilles de Galilea capten espontàniament el llenguatge de
Jesús. Tot el món sap que la sal serveix, sobre tot, per a donar
sabor al menjar i per a preservar els aliments de la corrupció. De
la mateixa manera, els deixebles de Jesús han de contribuir a que la
gent assaboreixi la vida sense caure en la corrupció.
“Vosaltres
sou la llum del món”. Sense
la llum del sol, el món se queda a les fosques i no podem
orientar-nos ni fruir de la vida enmig de les tenebres. Els deixebles
de Jesús poden aportar la llum que necessitem per a orientar-nos,
aprofundir en el sentit últim de la existència i caminar amb
esperança.
Les
dues metàfores coincideixen en una cosa molt important. Si queda
aïllada en un recipient, la sal no serveix per res. Només quan
entra en contacte amb els aliments i se dissol amb el menjar, pot
donar sabor al que mengem. Igual passa amb la llum. Si queda tancada
i amagada, no pot il·luminar a ningú. Només quan està enmig de
les tenebres pot il·luminar i orientar. Una Església aïllada del
món no pot ser ni sal ni llum.
El
Papa Francesc ha vist que la Església viu avui tancada en ella
mateixa, paralitzada per pors, i massa allunyada dels problemes i
sofriments per a donar sabor a la vida moderna i per a oferir-li la
llum genuïna de l' Evangeli: “Hemos de salir hacia las
periferias”.
El
Papa insisteix una i altra vegada: “Prefereixo una Església
accidentada, ferida i tacada per sortir al carrer, que una Església
malalta pel tancament i la comoditat d'aferrar-se a les pròpies
seguretats. No vull una Església preocupada per ser el centre i que
acaba clausurada en un embolic d'obsessions i procediments”.
La
crida de Francesc està dirigida a tots els cristians: “No
podemos quedarnos tranquilos en espera pasiva en nuestros templos”.
“El Evangelio nos invita siempre a correr el riesgo del
encuentro con el rostro del otro”. El Papa vol introduir
en la Església el que ell diu “la cultura del encuentro”.
Está convençut de que “lo que necesita hoy la iglesia es
capacidad de curar heridas y dar calor a los corazones”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada