LA
NOSTRA GRAN TEMPTACIÓ
L'escena
de “las temptacions de Jesús” es un relat que no hem
d'interpretar a la lleugera. Las temptacions que se'ns descriuen no
són pròpiament d'orde moral. El relat ens adverteix de que podem
arruinar nostra vida, si ens desviem del camí que segueix Jesús.
La
primera temptació és d'importància decisiva, ja que pot pervertir
i corrompre nostra vida de rel. Aparentment, a Jesús se li ofereix
quelcom innocent i bo: poser a Déu al servei de sa fam. “Si
ets Fill de Déu, mana que aquestes pedres se converteixen en pans”.
Tanmateix,
Jesús reacciona de manera ràpida i sorprenent: “No només
de pa viu l'home, sinó de tota paraula que surt de
boca de Déu”. No farà del propi pa un absolut. No posarà
a Déu al servici de son propi interés, oblidant el projecte del
Pare. Sempre buscarà primer el regne de Déu i sa justícia. En tot
moment escoltarà sa Paraula.
Nostres
necessitats no queden satisfetes solament en tenir assegurat nostre
pa. L'ésser humà necessita i anhela molt més. Inclús, per a
rescatar de la fam i la misèria als que no tenen pa, hem d'escoltar
a Déu, nostre Pare, i desvetllar en nostra consciència la fam de
justícia, la compassió i la solidaritat.
Nostra
gran temptació és avui convertir-ho tot en pa. Reduir cada cop més
l'horitzó de nostra vida a la mera satisfacció de nostres desitjos;
fer de l'obsessió per un benestar sempre major o del consumisme
indiscriminat i sense límits el ideal quasi únic de nostres vides.
¿Per
què nos estremim de que augmenti de manera tràgica el nombre de
persones que se suïciden cada dia? ¿Per què seguim tancats en
nostre fals benestar, i aixequem barreres cada cop més inhumanes
per a que els famolencs no entrin en nostres països, no tinguin
abast a nostres residències ni toquin a nostra porta?
La
crida de Jesús ens pot ajudar a agafar més consciència de que no
només de benestar viu l'home. L'ésser humà necessita també
cultivar l'esperit, conèixer l'amor i l'amistat, desenvolupar la
solidaritat amb els que sofreixen, escoltar sa consciència amb
responsabilitat, obrir-se al Misteri últim de la vida amb esperança.
José
Antonio Pagola
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada