EN LA VIDA DIÀRIA

FER MALBÉ LA VIDA

No només de pa...

És lamentable veure amb quina facilitat ens arrosseguem per costums i modes de viure que s'implanten en nostra societat, canviant son vertader contingut, les experiències més nobles i gojoses de l'ésser humà.

Pensem en la cultura del «tirat després d'usat», que tendeix a imposar entre nosaltres tot un estil de vida. Un cop usat un producte, hi ha que cercar aviat un substitut.

Aquesta cultura pot estar configurant nostra manera de viure les relacions inter-personals. En qualque manera, se introdueix la temptació de «usar» a les persones per a rebutjar-les quan ja no interessen.

Ho podem constatar a diari: amistats que se fan i desfan segons la utilitat; amors que duren el que duren el'interés i l'atracció física; esposes i esposos abandonats per a ser substituïts per una relació més excitant.

No sempre som conscients de com podem espatllar nostra vida quan donem culte a modes i estils de viure que acaben per deshumanitzar-nos.

És una equivocació viure esclaus del diner, de l'èxit professional, del prestigi social o de qualsevol ídol, sacrificant tot: el descans, la amistat, la famiíia, la vida entera.

Quantes persones ho constaten secretament en son interior. Guanyen cada cop més diners, tenen prestigi, han assolit el que perseguien, però se senten cada vegada més soles i frustrades.

Llur vida s'ha omplert de coses, però ha quedat buida d'amistats vertaderes. Saben competir i lluitar, però no saben donar ni rebre amor. Dominen les situacions més difícils, però no encerten a créixer com a persones.

L'advertència de Jesús sempre serà d'actualitat: «No només de pa viu l'home, sinó de tota paraula que surt de la boca de Déu». No basta alimentar la vida de diners, prestigi, poder o sexe. Ho sàpiga o no, l'home necessita estimar i ser estimat, perdonar i ser perdonat, acollir i ser acollit.

No li basta a l'ésser humà escoltar-se a ell mateix i alimentar els seus propis interessos. Necessita obrir-se a Déu i escoltar les exigències i les promeses de l'amor.

La conversió no és una práctica ja en desús que hi ha que recordar en temps de Quaresma. És la orientació nova de tota nostra vida, el canvi de rumb que necessitem per a viure de manera més sana sense espatllar nostra persona.