EL
DIA DE LA EUCARISTIA
Deixa
allí mateix.. la teva ofrena i vés primer a fer les
paus...
L'eucaristia
és el centre del diumenge i, per tant, el moment culminant de tota
la setmana del creient.
Els
cristians hem accentuat molt la missa com a sacrifici redemptor però,
hem oblidat que l'eucaristia és el que a nosaltres ens permet avui
trobar-nos realment amb el ressuscitat.
El
qui se fa present en la eucaristia no és pròpiament aquell
personatge històric que va viure fa dos mil anys i se deia Jesús de
Natzaret, sinó el que viu ara ressuscitat i ple de vida. Aquest Crist
ressuscitat que alimenta avui la vida dels creients.
La
eucaristia és «una forma permanent d'aparició pasqual» per als
cristians de totes las èpoques.
Així
comprenem millor que la Església no celebra la eucaristía dominical
per a permetre a cada cristià que compleixi amb son deure. No se
tracta de “organitzar» misses per a posar-les a disposició
d'aquells que volen complir amb les seves obligacions religioses.
Les
comunitats cristianes celebren cada diumenge la eucaristia perquè
necessiten alimentar la fe i trobar-se amb Crist ressuscitat. Com diu
S.
Joan Crisóstom:
“abstenir-se
d'aquest menjar és quedar-se separat del Senyor”.
Tanmateix,
no és fácil renovar l'esperança en certes misses. Les raons poden
ser diverses: una església mal disposada i poc acollidora, una
celebració mal preparada, una actuació torpe del sacerdot, uns
cants mal cantats, una homilia pesada...
Queixes
molt reals i que han de ser escoltades per els que podem i hem de
millorar la liturgia de les comunitats cristianes. Però és
necessari recordar que Déu se deixa trobar per qui realment el
cerca, inclús en aqueixes circumstàncies.
Arribar
d'hora, a temps suficient per a estar uns minuts en silenci,
alliberar-nos d'altres preocupacions i fer pau en nostre cor.
Col·locar-nos
allà on ens resulti més fàcil participar i viure la celebració.
Cantar i pronunciar les oracions donant-nos compte del que diem.
Donar sentit a tots els nostres gests: aixecar-nos en actitud de
respecte i atenció, asseure-nos per a escoltar i orar amb
humilitat.
El
més important és obrir-nos interiorment a Déu, acollir-lo sense
por, confiar-nos a ell amb goig. Quan el sacerdot ens convidi a que
elevem el cor, puguem dir amb tota veritat: «Els
elevem al Senyor».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada