dimarts, 25 de febrer del 2020

TEMS DE QUARESMA


TEMPS DE QUARESMA

La Quaresma sol ser sovint sinònim de penitència i privacions, quan se tracta de conversió i de retorn a les fonts evangèliques.
Aquest període que precedeix la Pasqua els cristians i la Església estan cridats a alliberar-se dels fermalls del pecat i de tot el que porti a ell, a apartar els obstacles que destorben el camí cap a Déu i l'encontre fratern amb els altres. Això no se assoleix sense renúncies. Però aquestes renúncies són mitjans per a alliberar el cos, el cor i l'esperit de tot el que nosa, no objectius amb un valor intrínsec.
La Quaresma ens convida a agafar seriosament les crides i advertències de Déu, les ensenyances i exemple de Crist, la fe i l'esperança en el Regne futur. Tot s'ha de valorar amb criteris segurs: el món i el que conté, els bens d'aquest món i la vida mateixa. Hi ha opcions més costoses, però s'han de fer amb coneixement de causa, és a dir, en plena llibertat i l'alegria de l' Esperit Sant. La llum de la Pasqua mai desapareix del tot: se filtra durant tota la Quaresma.
Crist ens va al davant i acompanya. Ell ha vençut a Satanás superant les seves temptacions (primer diumenge), i mostra la seva glòria per a animar als deixebles en el dur camí de la fe (segon diumenge). Ell és la font d'aigua viva, la llum que retorna la vista als cecs i la vida als morts. Messies crucificat, força i saviesa de Déu, ofereix la salvació als que van a ell, i, des de la creu, atreu a tots els homes cap a ell. Revela la paciència i la infinita misericòrdia del Pare, que, amb els braços oberts, acull als seus fills pròdigs, i convida a la festa del retorn als fills que han romàs a casa (diumenges següents).


La Quaresma és també com un llarg recés espiritual. Major fidelitat i fervor en el compliment dels compromisos religiosos, participació en especials «pràctiques espirituals», moderació en la beguda, el menjar i les diversions, actes de caritat i gestos de solidaritat cap als més pobres, són, en aquesta perspectiva, altres temes de la predicació quaresmal tradicional. Però tot això no fa de la Quaresma un parèntesi piadós en la vida ordinària dels cristians i de la Església. La finalitat és moure a l'experiència que la existència cristiana personal i eclesial tindria que ser sempre. De fet, durant els quaranta dies de la Quaresma no se proposa res extraordinari amb respecte a les exigències fonamentals de l' Evangeli. Més aviat se'ns recorden amb més insistència per a que ens esforcem per integrar-les o reintegrar-les millor en la vida quotidiana, al preu, si és necessari de plantejar-se  qüestions...
Per que la predicació del Senyor, dels apòstols i de la Església urgeix als fidels i a les comunitats a progressar sense parar durant tot l'any; no hi ha vida cristiana sense conversió continua. La primera lectura de cada diumenge de Quaresma evoca alguna de les grans etapes de la història de la salvació. Per a comprendre la novetat de l' Evangeli hi ha que tenir present el que ho ha preparat misteriosament. Aquesta rememoració dirigeix la mirada, no al passat, sinó al present i el futuro, al compliment del designi de Déu avui i l'esperada volta del Senyor.
Finalment, la Quaresma ens fa recórrer cada any les diverses etapes de la iniciació cristiana. «Convertiu-vos en el que sou! », repeteix de múltiples maneres la liturgia quaresmal.
«Ja que si els homes renaixen a la vida nova pel baptisme, com a tots ens és necessari renovar-nos cada día de las màcules de nostra condició pecadora, i no hi ha ningú que no tingui que ser cada cop millor en l'escala de la perfecció, ens hem d'esforçar-nos per a que ningú se trobi baix l'efecte dels vells vicis el día de la redempció. Per això, en aquests dies, hi ha que posar especial sol·licitud i devoció en complir aquelles coses que els cristians hem de fer en tot temps».
(SANT LLEÓ MAGNE, Sermó 6 sobre la Quaresma )



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada