TEMPS
DE QUARESMA
La
Quaresma sol ser sovint sinònim de penitència i privacions, quan
se tracta de conversió i de retorn a les fonts evangèliques.
Aquest
període que precedeix la Pasqua els cristians i la Església estan
cridats a alliberar-se dels fermalls del pecat i de tot el que porti
a ell, a apartar els obstacles que destorben el camí cap a Déu i
l'encontre fratern amb els altres. Això no se assoleix sense
renúncies. Però aquestes renúncies són mitjans per a alliberar
el cos, el cor i l'esperit de tot el que nosa, no objectius amb un
valor intrínsec.
La
Quaresma ens convida a agafar seriosament les crides i advertències
de Déu, les ensenyances i exemple de Crist, la fe i l'esperança en
el Regne futur. Tot s'ha de valorar amb criteris segurs: el món i el
que conté, els bens d'aquest món i la vida mateixa. Hi ha opcions
més costoses, però s'han de fer amb coneixement de causa, és a
dir, en plena llibertat i l'alegria de l' Esperit Sant. La llum de la
Pasqua mai desapareix del tot: se filtra durant tota la Quaresma.
Crist
ens va al davant i acompanya. Ell ha vençut a Satanás superant les
seves temptacions (primer diumenge), i mostra la seva glòria per a
animar als deixebles en el dur camí de la fe (segon diumenge). Ell
és la font d'aigua viva, la llum que retorna la vista als cecs i la
vida als morts. Messies crucificat, força i saviesa de Déu, ofereix
la salvació als que van a ell, i, des de la creu, atreu a tots els
homes cap a ell. Revela la paciència i la infinita misericòrdia
del Pare, que, amb els braços oberts, acull als seus fills pròdigs,
i convida a la festa del retorn als fills que han romàs a casa
(diumenges següents).
La
Quaresma és també com un llarg recés espiritual. Major fidelitat i
fervor en el compliment dels compromisos religiosos, participació en
especials «pràctiques espirituals», moderació en la beguda, el
menjar i les diversions, actes de caritat i gestos de solidaritat cap
als més pobres, són, en aquesta perspectiva, altres temes de la
predicació quaresmal tradicional. Però tot això no fa de la
Quaresma un parèntesi piadós en la vida ordinària dels cristians i
de la Església. La finalitat és moure a l'experiència que la
existència cristiana personal i eclesial tindria que ser sempre. De
fet, durant els quaranta dies de la Quaresma no se proposa res
extraordinari amb respecte a les exigències fonamentals de
l' Evangeli. Més aviat se'ns recorden amb més insistència per a
que ens esforcem per integrar-les o reintegrar-les millor en la vida
quotidiana, al preu, si és necessari de plantejar-se qüestions...
Per
que la predicació del Senyor, dels apòstols i de la Església
urgeix als fidels i a les comunitats a progressar sense parar durant
tot l'any; no hi ha vida cristiana sense conversió continua. La
primera lectura de cada diumenge de Quaresma evoca alguna de les
grans etapes de la història de la salvació. Per a comprendre la
novetat de l' Evangeli hi ha que tenir present el que ho ha preparat
misteriosament. Aquesta rememoració dirigeix la mirada, no al
passat, sinó al present i el futuro, al compliment del designi de
Déu avui i l'esperada volta del Senyor.
Finalment,
la Quaresma ens fa recórrer cada any les diverses etapes de la
iniciació cristiana. «Convertiu-vos en el que sou! »,
repeteix de múltiples maneres la liturgia quaresmal.
«Ja
que si els homes renaixen a la vida nova pel baptisme, com a tots
ens és necessari renovar-nos cada día de las màcules de nostra
condició pecadora, i no hi ha ningú que no tingui que ser cada cop
millor en l'escala de la perfecció, ens hem d'esforçar-nos per a
que ningú se trobi baix l'efecte dels vells vicis el día de la
redempció. Per això, en aquests dies, hi ha que posar especial
sol·licitud i devoció en complir aquelles coses que els cristians
hem de fer en tot temps».
(SANT
LLEÓ MAGNE, Sermó 6 sobre la Quaresma )
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada