A PALPENTES...

CECS

Perquè els que no veien, hi vegin.

Els homes no estem fets per a viure en la fosca. Ens fa por caminar enmig de les tenebres. I tanmateix, la vida se'ns presenta, sovint, com un camí que hem de recórrer “a palpentes”.

L'home modern no se resigna a acceptar el misteri. Però, el misteri està present en el més pregon de nostra vida, com una experiència constant.

L'home se ha obert camí en la història, tractant d'il·luminar la existència amb sa raó. I certament ha donat passes gegantines. La humanitat ha acumulat cada cop més dades, ha organitzat aqueixes dades en sistemes i ciències cada cop més complexes, i les ha transformat en tècniques cada cop més poderoses per a dominar el món i la vida.

I, tanmateix, la raó és una llum que ens deixa encara en les tenebres. La raó pot explicar-ho tot manco a ella mateixa. Se diria que l'home ho pot conèixer i dominar tot. Però, certament, no pot conèixer i dominar ni son origen ni son destí últim.

Els científics més avançats de nostre segle se troben tan impotents com els humils pobladors del paleolític, per a contestar a les preguntes decisives de l'home. ¿Quin és el destí últim de la humanitat? ¿Què serà de tots i cada un de nosaltres? ¿És la vida un paréntesis entre dos grans «buits»? ¿Ens espera quelcom o algú més enllà de la morte?

El més racional sería reconèixer que estem a mercè del misteri i acceptar que la vida de l'home s'ha de moure humilment en un horitzó de misteri.

És en aquest horitzó donde se sitúa el creient. No com un home que pretén «veure» i «explicar» l'enigma últim de la existència, sinó como un cec que busca llum, se deixa il·luminar per Jesús i gosa enfrontar-se amb confiança al misteri de la vida perquè creu en un Pare.

Molts cristians parlen avui de la fe amb una inseguretat cada cop més gran. Tal volta senten en son interior l'enfrontament de diverses ideologies, corrents i creences. Voldrien re-formular sa fe i assolir una nova síntesi cristiana de la vida, però no ho aconsegueixen. Tal volta sense gosar confesar-se'l a ells mateixos, se sente interiorment in-creients, perquè descobreixen que sa fe s'ha convertit en una cosa irreal, buida i trivial.

És aleshores quan, lluny d'inflacions verbals i falses seguretats hem d'adoptar una postura humil i sincera de recerca, com aquell cec de naixement que se deixà il·luminar per Jesús. Tal volta tinguem també nosaltres la mateixa experiència de que ell segueix fent que «els que no hi veien, vegin, i els que hi veien, se tornin cec».