INSTAL·LAR-SE...???

INSTAL·LAR-SE

Faré tres cabanes.

Tot home risca de «instal·lar-se» en la vida, cercar el refugi còmode que permeti viure tranquil, sense ensurts ni preocupacions excessives, renunciant a qualsevol altra aspiració.

Assolit un èxit professional, encausada la família i assegurat l'avenir, és fàcil deixar-se agafar per un conformisme còmode que ens permeti seguir en la vida de la manera més confortable.

És el moment de buscar una atmósfera agradable i acollidora. Viure relaxat en un ambient feliç. Fer de la llar un refugi entranyable. Un lloc per a descansar. Un racó per a llegir i escoltar bona música. Assaborir unes vertaderes vacacions. Assegurar uns caps de setmana agradables...

Però, sovint, és aleshores quan se descobreix amb més claredat que mai, que la felicitat no coincideix amb el benestar. Hi ha qualque cosa en aquesta vida que deixa a un buit i insatisfet.

Aquí manca quelcom que no es pot comprar amb diners ni assegurar amb una vida confortable. Manca senzillament l'alegria pròpia de qui sap vibrar amb els problemes i necessitats dels altres, sentir-se solidari dels necessitats i viure, de qualque manera, més a prop dels maltractats per la societat.

Però, hi ha també un mode de «instal·lar-se» que pot ser falsamente reforçat amb «tons cristians». És l'eterna temptació de Pere que ens aguaita sempre als creients: «Plantar cabanes dalt de la muntanya». És a dir, creuar-nos de braços en espera de que Déu realitzi la salvació de l'home, eludir nostra pròpia responsabilitat individual i col·lectiva en la transformació de la societat i en l'obtenció d'una convivència més humana.

I, tanmateix, el missatge de Jesús és clar. No és una experiència vertadera cristiana la que ens aïlla dels germans, ens instal·la còmodament en la vida, ens tranquil·litza i ens allunya del compromís i el servei als més necessitats.