NOSTRA
ESPERANÇA
El
relat de la resurrecció de Llàtzer és sorprenent. Per una banda, mai
se'ns presenta a Jesús tan humà, fràgil i entranyable como en
aquest moment en que se li mor un dels seus millors amics. Per altra
banda, mai se'ns convida tant directament a creure en son poder
salvador: «Jo
soc la resurrecció i la vida: el que creu en mi, encara que mori,
viurà... ¿Creus això?»
Jesús
no amaga el seu afecte cap a aquests tres germans de Betània que,
segurament, l'acullen a casa sempre que ve a Jerusalem. Un día
Llàtzer cau malalt i les seves germanes envien un encàrrec a Jesús:
nostre germà «aquell
que estimeu està malalt».
Quan arriba Jesús al llogaret, Llàtzer fa quatre dies, està
enterrat. I ningú li podrà tornar a la vida.
La
família está trencada. Quan Jesús se presenta, Maria estalla en
plors. Ningú la pot consolar. Quan veu els plors de la seva amiga,
Jesús no pot contenir-se i també ell plora. Se li trenca l'ànima
al sentir la impotència de tots devant la mort. ¿Qui ens podrà
consolar?
Hi
ha en nosaltres un desig insaciable de vida. Ens passem els dies i
els anys lluitant per viure. Ens aferrem a la ciència i a la
medicina per a prolongar aquesta vida biològica, però sempre arriba
una última malaltia de la qual ningú ens pot curar.
Tampoc
ens serviría viure aquesta vida per a sempre. Seria horrible un món
envellit, ple de vells i velles, cada vegada amb menys espai per als
joves, un món en el qual no se renovàs la vida. El que anhelem és
una vida diferent, sense dolor ni vellesa, sense fams ni guerres, una
vida plenament feliç per a tots.
Avui
vivim en una societat que ha estat descrita com "una
societat d'incertesa" (Z. Bauman).
Mai havia tingut l'ésser humà tant poder per a avançar cap a una
vida més feliç. I, tanmateix, mai tal volta s'ha sentit tan
impotent devant un futur incert i amenaçador. ¿En què podem
esperar?
Com
els humans de tots els temps, també nosaltres vivim envoltats de
tenebres. ¿Què és la vida? ¿Què és la mort? ¿Com hi ha que
viure? ¿Com hi ha que morir? Abans de ressuscitar a Llàtzer, Jesús
diu a Marta aquestes paraules que són per a tots els seus seguidors
un repte decisiu: «Jo
soc la resurrecció i la vida: el que cregui en mi encara que hagi
mort viurà... ¿Creus això?»
Malgrat
les dubtes i foscors, els cristians creiem en Jesús, Senyor de la
vida i de la mort. Solament en ell cerquem llum i força per a
lluitar per la vida i per a enfrontar-nos a la mort. Sols en ell
trobem una esperança de vida més enllà de la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada