AIXÍ VULL MORIR

AIXÍ VULL MORIR JO

Jesús mai amaga el seu afecte cap als tres germans que viuen a Betània. Segurament són els que l'acullen a casa sempre que puja a Jerusalem. Un dia, Jesús rep un encàrrec: «Nostre germà Llàtzer, el teu amic, està malalt». En poc temps Jesús se encamina cap al petit llogaret.

Quan se presenta, Llàtzer ja ha mort. Quan el veu, Maria, la germana més jove, es posa a plorar. Ningú la pot consolar. Quan veu plorar la seva amiga i també els jueus que l'acompanyen, Jesús no es pot contenir. També ell “se posa a plorar” amb ells. La gent comenta: “¡Com l'estimava!”.

Jesús no plora només por la mort d'un amic molt estimat. Se li trenca l'ànima al sentir la impotència de tots davant la mort. Tots portem en el més íntim de nostre esser un desig insaciable de viure. ¿Per què hem de morir? ¿Per què la vida no es més feliç, més llarga, més segura, més vida?

L'home de avui, com el de totes les èpoques, porta clavada en son cor la pregunta més inquietant i més difícil de respondre: ¿què serà de tots i cada un de nosaltres? És inútil enganyar-nos. ¿Què podem fer davant la morte? ¿Rebel·lar-nos? ¿Deprimir-nos?

Sens dubte, la reacció més generalitzada és oblidar-nos i «anar tirant». Però, ¿no està l'ésser humà cridat a viure sa vida i a viure-se a sí mateix amb lucidesa i responsabilitat? ¿Sols cal al nostre final ens hem d'acostar de forma inconscient i irresponsable, sense agafar cap postura ?

Davant el misteri últim de la mort no és possible apel·lar a dogmes científics ni religiosos. No ens poden guiar més enllà d'aquesta vida. Més honest sembla la postura de l'escultor Eduardo Chillida, a qui en certa ocasió vaig escoltar dir: «De la muerte, la razón me dice que es definitiva. De la razón, la razón me dice que es limitada».

Els cristians no sabem de la altra vida més que els altres. També nosaltres ens hem d'apropar amb humilitat al fet obscur de nostra mort. Però ho fem amb una confiança radical en la bondat del Misteri de Déu que albirem en Jesús. Aquest Jesús a qui, sense haver vist, estimem i a qui, sense veure encara, donem nostra confiança.

Aquesta confiança no pot ser entesa des de fora. Sols pot ser viscuda per qui ha respost, amb fe senzilla, a les paraules de Jesús: «Jo som la resurrecció i la vida. ¿Creus tu això?».

Hans Küng, el teòleg catòlic més crític del segle XX, prop ja del seu final, ha dit que, per a ell, morir-se és «descansar en el misteri de la misericòrdia de Déu». Així vull morir jo.