dimecres, 4 de març del 2020

NO TINGUEU POR







PORS
Aixequeu-vos, no tingueu por...
¿Qué li passa a l'home d' avui ? Mai havia tingut abans tants coneixements per a controlar la vida; mai havia posseït tants recursos tècnics i científics per a resoldre els problemes. Tanmateix, l'home actual segueix vivint amb pors. Segons no pocs estudiosos, més insegur i amenaçat que en èpoques anteriors, covant en so interior pors de tota casta, a voltes sense raó aparent. ¿Per què se sent tant aquesta frase: «Tot me fa por»?
El siquiatra, Vicente Madoz, ha publicat un excel·lent treball titulat Los miedos del hombre moderno (EVD, 1997) on, amb la clarividència i senzillesa del vertader expert, analitza tant les pors irracionals de l'home actual com les pors concretes: follia, malaltia, vellesa, mort, fracàs, desamor, soledat.
La inquietud i neguit de molts te a veure, sens dubte, amb els profunds i ràpids canvis que se donen en la societat. També amb l'individualisme, la insolidaritat el pragmatisme exagerat i certes formes poc sanes de viure. Però hi ha més: aqueixa angoixa existencial, a voltes solapada o disfressada, que està lligada a les grans incògnites de la vida i que sorgeix, sobre tot, devant la malaltia, la vellesa, el fracàs, el desamor o la mort.
L'origen de les pors concretes que fan sofrir tant, a voltes de manera inútil i desproporcionada, pot ser molt diferent i requereix en cada cas una atenció específica adequada, però no és difícil percebre sovint una «existència buida de contingut, dispersa i desorientada» que, segons el doctor Madoz, «es el caldo de cultivo idóneo sobre el que se alimentan y se nutren, tanto la angustia fundamental del hombre de hoy como todo tipo de miedos neuróticos secundarios a la misma”.
Aquestes paraules de Jesús: «No tingueu por», «Confieu», «No se torbi vostre cor», «No sigueu covards». El relat del Tabor recull el mateix missatge. Quan els deixebles, envoltats per les ombres del núvol, cauen per terra aclaparats per la por, escolten aquestes paraules de Jesús: «Aixequeu-vos., no tingueu por» De seguida se sent una veu de dalt: «Aquest és mon Fill estimat... Escolteu-lo.» Mai hem de rebaixar la fe a remei psicològic, però escoltar a Déu revelat en Jesucrist i deixar-se il·luminar per sa Paraula pot sanar l'ésser humà en les arrels més profundes i donar sentit i infondre una confiança bàsica indestructible.













Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada