ATEISME
DE LA INSINCERITAT
perquè
els que no veien, vegin.
Qualcú
ha dit que el ateisme que ens amenaça en aquests temps és «el
ateisme de la in-sinceritat». No gosem ja a plantejar-nos
seriosament les preguntes fonamentals en les quals Déu ens pot
sortir a ca.
L'home
actual no gosa preguntar-se d'on ve i a on va, qui és i què ha de
fer en el breu temps que va entre el naixement i la morte.
Aquestes
preguntes no troben ja cap resposta. Més encara. La immensa majoria
ni se les planteja.
Són
molts els que diuen no trobar un sentit a la vida. ¿No seria més
exacte dir que han perdut la capacitat de buscar sentit a la vida?
Davall
moltes actituds d'autosuficiència, superficialitat o “passotisme”,
s'amaga, molt sovint, un home que no te valor per a baixar amb
sinceritat al més pregon del seu ser.
És
més fàcil buscar satisfaccions immediates que enfrontar-se
responsable a la vida. Més fàcil instal·lar-se còmode en la
seguretat que aspirar a viure sincers com home fins a les últimes
conseqüències.
¿No
està aquí una de les arrels més profundes del ateisme de molts de
nostres contemporanis? P.
Tillích
ha
dit que «ser religiós significa preguntar amb passió pel sentit de
la vida i estar obert a una resposta, encara quan ens faci vacil·lar
profundament». Quan falta aquesta recerca honesta, un comença a
relliscar cap al ateisme.
Segons
V.
Frankl,
fundador de la "logoterapia", «un home que ha perdut el sentit de la
vida, la raó d'existir, encara que estigui sa psíquicament, està
espiritualment malalt».
Tal volta, una tasca primera siga reconèixer que moltes
incoherències, contradiccions i conflictes interns tenen origen en
nostra incapacitat de buscar sincerament la llum.
Podríem
dir més. Hi ha cegueses profundes en nosaltres que només poden ser
curades si sabem obrir-nos amb humil sinceritat a aquest Jesús que
és llum vinguda al món «perquè els que no veien, vegin, i
els que veien, tornin cecs».
Jesucrist
sempre será per als homes una cridada al deure i al coratge de ser
veraços i sincers en la existència. Hi ha una llum capaç
d'il·luminar-nos. L'home pot defugirl-a, però en fer-ho, redueix el
món a sa pròpia obscuritat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada