dimecres, 11 de març de 2020

RELIGIÓ DE JESÚS






LA RELIGIÓ DE JESÚS
Cansat del camí, Jesús s'asseu vora el pou de Jacob, a prop del poblet de Sicar. Arriba una dona samaritana a cercar aigua. Espontàniament, Jesús comença a parlar amb ella del que porta en son cor.
En un moment de la conversa, la dona li planteja els conflictes que enfronten a jueus i samaritans. Els jueus peregrinen a Jerusalem per a adorar a Déu. Els samaritans pugen al mont Garizim a la cima del qual se divisa des del pou de Jacob. ¿On cal adorar a Déu? ¿Quina és la vertadera religió? ¿Què pensa el profeta de Galilea?
Jesús comença per aclarir que el vertader culte no depen d'un lloc determinat, per venerable que pugui ser. El Pare del cel no està fermat a cap lloc, no és propietat de cap religió. No pertany a cap poble concret.
No ho hem d'oblidar. Per a encontrar-nos amb Déu, no és necessari anar a Roma o peregrinar a Jerusalem. No fa falta entrar a una capella o visitar una catedral. Des de la presó més secreta, des de la sala de cuidats intensius d'un hospital, des de qualsevol cuina o lloc de feina podem elevar nostre cor vers Déu
Jesús no parla a la samaritana de «adorar a Déu». El seu llenguatge es nou. Fins per tres vegades li parla de «adorar al Pare». Per això, no és necessari pujar a una muntanya per a apropar-nos un poc a un Déu llunyà, desentès dels nostres problemes, indiferent a nostres sofriments. El vertader culte comença per reconèixer a Déu com a Pare estimat que ens acompanya de prop al llarg de nostra vida.
Jesús li diu quelcom més. El Pare cerca «vertaders adoradors». No espera dels seus fills grans cerimònies, celebracions solemnes, encens i processons. El que desitja és cors senzills que l'adorin «en esperit i en veritat».
«Adorar al Pare en esperit» és seguir les passes de Jesús i deixar-nos conduir com ell per l' Esperit del Pare que l'envia sempre cap els darrers. Aprendre a ser compassius com ho és el Pare. Ho diu Jesús de manera clara: «Déu és esperit, i els que l'adoren han fer-ho en esperit». Déu és amor, perdó tendresa, alè vivificador..., i els que l'adoren han de semblar-se a ell.
«Adorar al Pare en veritat» és viure en la veritat. Tornar un cop i un altre a la veritat de l' Evangeli. Ser fidels a la veritat de Jesús sense tancar-nos en nostres pròpies mentides. Després de vint segles de cristianisme, ¿hem après a donar culte vertader a Déu? ¿Som els vertaders adoradors que cerca el Pare?




Cap comentari:

Publica un comentari