CRISI DE DÉU...??'

 

DÉU NO ESTÀ EN CRISI

I convideu a les noces tothom que trobeu.

Ho diuen els estudis. La religió està en crisi en les societats d'Occident. Són cada cop menys els que s'interessen per les creences religioses. Les elaboracions dels teòlegs no tenen cap ressò. Els joves abandonen les pràctiques rituals. La societat llisca vers una indiferència creixent.

Hi ha, tanmateix, quelcom que mai ha d'oblidar el creient. Déu no està en crisis. Aqueixa Realitat suprema vers la qual apunten les religions amb noms diferents (Déu, יהוה Yahvé, Ζεύς Zeus, Deus .. ٌﷲ Allāh,...) segueix viva i operant. Déu està també avui en contacte immediat amb cada ésser humà amb una proximitat insuperable. La crisis del religiós no pot impedir que Déu s'ofereixi a cada persona en el fons misteriós de la consciència.

Des de aquesta perspectiva, és un error «demonitzar» en excés la actual crisi religiosa com si fos una situació impossible per a la acció salvadora de Déu. No és així. Cada context soci-cultural té les seves condicions més o manco favorables per al desenvolupament d'una determinada religió, però el ser humà manté intactes les seves possibilitats d'obrir-se al Misteri últim de la vida, que le interpel·la des del íntim de la seva consciència.

La paràbola de «els convidats a les noces» ens ho recorda de manera concloent. Déu no exclou ningú. Son anhel és que la història humana acabi en una festa joiosa i que la sala espaiosa del banquet s'ompli de convidats. Tot està preparat. Ningú pot impedir a Déu que faci arribar tots sa invitació.

És cert que la crida religiosa troba rebuig en no pocs, però la invitació de Déu no s'atura. La poden escoltar tots, «bons i dolents», els que vien en «la ciutat» i els que van perduts «per les cruïlles dels camins». Tota persona que escolta la cridada del bé, l'amor i la justícia acull a Déu.

Penso en tantes persones que ho ignoren quasi tot de Déu. Coneixen una caricatura de allò religiós. Mai podran sospitar «la alegria de creure».

Estic segur que Déu està viu i operant en l'íntim de son ser.

Estic convençut de que molts de ells acullen sa invitació per camins que se m'escapen.