Aquests dos manaments sostenen la llei sencera.
No era fàcil per als contemporanis de Jesús tenir una visió clara del que constituïa el nucli de la seva religió. La gent senzilla se sentia perduda. Els escribes parlaven de sis-cents tretze manaments continguts en la llei. ¿Com orientar-se en una xarxa tan complicada de preceptes i prohibicions? En algun moment, el plantejament arribà fins a Jesús: ¿Què és el més important i decisiu? ¿Quin és el manament principal, el que pot donar sentit als altres?
Jesús no s'ho pensà dos cops i va respondre recordant unes paraules que tots els jueus barons repetien diàriament al començament i al final del día:
שְׁמַע יִשְׂרָאֵל יְהוָה אֱלֹהֵינוּ יְהוָה אֶחָד Shemà Israel, Adonai Eloheinu,
«Escolta Israel: El Senyor nostre Déu és el únic Senyor Estimaràs al Senyor el teu Déu amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima, amb tot el teu ser». Ell mateix havia pronunciat aquell matí aquestes paraules. A ell li ajudaven a viure centrat en Déu. Això era el primer per a ell.
De seguida afegeix el que ningú li havia preguntat: «El segon li és semblant: Estima els altres com a tu mateix». Res hi ha més important que aquests dos manaments. Per a Jesús són inseparables. No se pot estimar Déu i desentendre's del veí.
A nosaltres se'ns ocorren moltes preguntes. ¿Què és estimar a Déu? ¿Com se pot estimar a algú a qui no és possible comprendre ni veure?
En parlar de l'amor a Déu, els hebreus no pensaven en els sentiments que poden néixer en nostre cor. La fe en Déu no consisteix en un «estat d'ànim». Estimar Déu és senzillament centrar la vida en ell, viure tot des de sa voluntat.
Per això Jesús afegeix el segon manament. No és possible estimar Déu i viure oblidats de gent que sofreix i a la que Déu estima tant. No hi ha un «espai sagrat» en el que puguem «entendre'ns» tot sols amb Déu, d'esquena als altres. Un amor a Déu que oblida els seus fills i filles és una gran mentida.
La religió cristiana resulta avui a no pocs complicada i difícil d'entendre. Probablement, necessitem en la Església un procés de concentració en l'essencial per a desprendre'ns d'afegits secundaris i queda-nos amb l'important: estimar a Déu amb totes les forces i estimar els altres com a un mateix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada