PRIMER,... LA VIDA

 

EL PRIMER, LA VIDA

A Déu el que és de Déu.

La exegesi moderna ens mostra que el primer per a Jesús és la vida, no la religió. Trajectòria de l'activitat. A Jesús se'l veu sempre preocupat per suscitar i desenvolupar, enmig d'aquella societat, una vida més sana i més digna.

Pensem en la seva actuació en el món dels malalts: Jesús se acosta als que viuen sa vida de manera disminuïda, amenaçada i insegura, per a desvetllar en ells una vida més plena. Pensem en el seu acostament als pecadors:

Jesús els ofereix el perdó que els faci viure una vida més digna, rescatada de la humiliació i el menyspreu. Pensem també en els posseïts d'esperits malignes, incapaços de ser amos de la seva existència: Jesús els allibera d'una vida alienada i trasbalsada pel mal.

Com ha subratllat J. Sobrino, «pobres són aquells per a qui la vida és una càrrega pesada ja que no poden viure amb un mínim de dignitat». Aquesta pobresa és el més contrari al pla original del Creador de la vida. On un ésser humà no pot viure amb dignitat, la creació de Déu apareix allà com viciada i anul·lada. No és estrany que Jesús se presenti com el gran defensor de la vida ni que la defensi i la exigeixi sense vacil·lar, quan la llei o la religió és viscuda «contra la vida».

Ja han passat els temps en que la teologia contraposava «aquesta vida» (natural) i l'altra vida ( sobrenatural) com dues realitats oposades. El punt de partida, bàsic i fonamental és «aquesta vida» i, de fet, Jesús es va preocupar del que aquelles gents de Galilea més desitjaven i necessitaven que era, pel manco viure, i viure amb dignitat. El punt d'arribada i l'horitzó de tota la existència és «vida eterna» i, per això, Jesús desvetllava en el poble la confiança final en la salvació de Déu.

A voltes els cristians exposem la fe amb tal embolic de conceptes i paraules que, a la hora de la veritat, pocs s'assabenten del que és exactament el Regne de Déu del que parla Jesús.

Tanmateix, les coses no són tan complicades. L'únic que Déu vol és això: una vida més humana per a tots i des de ara, una vida que assoleixi sa plenitud en la vida eterna. Per això, mai hi ha que donar a cap Cèsar el que és de Déu: la vida i la dignitat dels seus fills.