dijous, 29 d’octubre de 2020

LA FELICITAT

 



LA FELICITAT NO ES COMPRA

No sabem donar una resposta massa clara quan se'ns pregunta per la felicitat ¿Què és de veres la felicitat? ¿En què consisteix realment? ¿Com aconseguir-la? ¿Per quins camins?

Cert no és fàcil encertar a ser feliç. No s'assoleix la felicitat de qualsevol manera. No basta aconseguir el que un cerca. No és suficient satisfer els desitjos. Quan un ha aconseguit el que volia, descobreix que de bell nou cerca ser feliç.

També està clar que la felicitat no se pot comprar. No se la pot adquirir en cap planta de cap gran magatzem, com tampoc la alegria, la amistat o la tendresa. Amb diners només podem comprar aparença de felicitat.

Per això, hi ha tantes persones tristes per nostres carrers. La felicitat ha estat substituïda pel plaer, la comoditat i el benestar. Però ningú sap com retornar-li a l'home de avui el goig, la llibertat, la experiència de plenitud.

Nosaltres tenim nostres «benaurances». Sonen així: Feliços els que tenen una bon compte corrent, els que se poden comprar el últim model, els que sempre triomfen, a costa del que sigui, els que són aplaudits, els que gaudeixen de la vida sense escrúpols, els que es desentenen dels problemes...

Jesús ha posat nostra «felicitat» cap per avall. Ha donat un tomb total a nostra manera d'entendre la vida i ens ha descobert que correm «en direcció contrària».

Hi ha un altre camí vertader per a ser feliç, que a nosaltres ens sembla fals i increïble. La vertadera felicitat és una cosa que un se la troba de pas, com a fruit d'un seguiment senzill i fidel a Jesús.

¿En què creure? ¿En les benaurances de Jesús o en els reclams de felicitat de nostra societat?

Hem de triar que elegir entre aquests dos camins. O bé, tractar d'assegurar nostra petita felicitat i patir el menys possible, sense estimar, sense tenir pietat de ningú, sense compartir... O bé, estimar... cercar la justícia, estar a prop del que sofreix i acceptar el sofriment que sigui necessari, i creure en una felicitat més profunda.

Ens fem creients quan descobrim pràcticament que l'home és més feliç quan estima, fins i tot sofrint, que quan no s'estima i no pateix per això.

És una equivocació pensar que el cristià està cridat a viure fastiguejant-se més que els altres, de manera més infeliç que els altres. Ser cristià, per contra, és buscar la vertadera felicitat pel camí senyalat per Jesús. Una felicitat que comença aquí, encara que arriba a sa plenitud en la trobada final amb Déu.


Cap comentari:

Publica un comentari