FESTA DE TOTS SANTS

 

Tots Sants (A)

EVANGELI

Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Mateu 5, 1-12a

SERMÓ DE LA MUNTANYA (5-7)

Les Benaurances

(Lc 6,20-26)

1 En veure les multituds, Jesús pujà a la muntanya, s'assegué, i se li acostaren els deixebles. 2 Llavors, prenent la paraula, començà a instruir-los dient:

3 --Feliços els pobres en l'esperit: d'ells és el Regne del cel!

4 »Feliços els qui ploren: Déu els consolarà!

5 »Feliços els humils: ells posseiran la terra!

6 »Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: Déu els saciarà!

7»Feliços els compassius: Déu se'n compadirà!

8 »Feliços els nets de cor: ells veuran Déu!

9 »Feliços els qui treballen per la pau: Déu els anomenarà fills seus!

10 »Feliços els perseguits pel fet de ser justos: d'ells és el Regne del cel!

11 »Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies! 12 Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. També així van perseguir els profetes que us han precedit.

Paraula de Déu.

MAL PROGRAMATS

Tots experimentem que la vida està sembrada de problemes i conflictes que en qualsevol moment ens poden fer patir. Però podem dir que la «felicitat interior» és un bon indicador per a saber si una persona encerta en el difícil art de viure. Se podria fins i tot afirmar que la vertadera felicitat no és sinó la vida mateixa quan es viu amb encert i plenitud.

Nostre problema consisteix en que la societat actual ens programa per a buscar la felicitat per camins equivocats que quasi inevitablement ens menaran a viure de manera desgraciada.

Una instrucció errònia diu així: «Si no tens èxit, no vals». Per a assolir l'aprobació dels altres i, fins i tot, la pròpia estima cal que triomfar.

La persona així programada difícilment serà feliç. Necessitarà tenir èxit en totes les seves petites o grans empreses. Quan fracassi, patirà de manera indeguda. Augmentarà l'agressivitat contra la societat i contra la mateixa vida.

Aqueixa persona quedarà incapacitada per a descobrir que val per ella mateixa, pel que és, fins i tot abans que s'afegeixense èxits personals.

La segona equivocació és aqueixa: «Si vols tenir èxit, has de valer més que els altres». Ser sempre més que els altres, sobresortir, dominar.

La persona així programada patirà. Viurà sempre envejant a qui ha assolit més èxit, a qui té millor nivell de vida, posició més brillant.

En son cor creixerà fácilment la insatisfacció, l'enveja oculta, el ressentiment. No sabrà gaudir del que és i del que té. Viurà sempre mirant de reüll als altres. Així, difícilment se pot ser feliç.

Una altra consigna equivocada: «Si no respons a les expectatives, no pots ser feliç». Has de respondre a allò que espera de tu la societat, ajustar-te als esquemes. Si no entres per on van tots, et pots perdre.

La persona així programada s'espatlla quasi inevitablement. Acaba per no conèixer-se a ella mateixa ni viure la pròpia vida. Només cerca el que cerquen tots, encara que no sàpiga exactament per què ni pe ra què.

Les Benaurances ens conviden a preguntar-nos si tenim la vida ben plantejada o no, i ens urgeixen a eliminar programacions equivocades. ¿Què esdevindria a ma vida si jo encertés a viure amb un cor més senzill, sense tant afany de possessió, amb més neteja interior, més atent als que sofreixen, amb una confiança gran en un Déu que m'estima de manera incondicional?

Per aquí va el programa de vida que ens tracen les Benaurances de Jesús.

LA FELICITAT NO ES COMPRA

No sabem donar una resposta massa clara quan se'ns pregunta per la felicitat ¿Què és de veres la felicitat? ¿En què consisteix realment? ¿Com com aconseguir-la? ¿Per quins camins?

Cert no és fàcil encertar a ser feliç. No s'assoleix la felicitat de qualsevol manera. No basta aconseguir el que un cerca. No és suficient satisfer els desitjos. Quan un ha aconseguit el que volia, descobreix que de bell nou cerca ser feliç.

També està clar que la felicitat no se pot comprar. No se la pot adquirir en cap planta de cap gran magatzem, com tampoc la alegria, la amistat o la tendresa. Amb diners momés podem comprar aparença de felicitat.

Per això, hi ha tantes persones tristes per nostres carrers. La felicitat ha estat substituïda pel plaer, la comoditat i el benestar. Però ningú sap com retornar-li a l'home de avui el goig, la llibertat, la experiència de plenitud.

Nosaltres tenim nostres «benaurances». Sonen així: Feliços els que tenen una bon compte corrent, els que se poden comprar el últim model, els que sempre triumfen, a costa del que sigui, els que són aplaudits, els que gaudeixen de la vida sense escrúpols, els que es desentenen dels problemes...

Jesús ha posat nostra «felicitat» cap per avall. Ha donat un tomb total a nostra manera d'entendre la vida i ens ha descobert que correm «en direcció contrària».

Hi ha un altre camí vertader per a ser feliç, que a nosaltres ens sembla fals i increïble. La vertadera felicitat és una cosa que un se la troba de pas, com a fruit d'un seguiment senzill i fidel a Jesús.

¿En què creure? ¿En les benaurances de Jesús o en els reclams de felicitat de nostra societat?

Hem de triar que elegir entre aquests dos camins. O bé, tractar d'assegurar nostra petita felicitat i patir el menys possible, sense estimar, sense tenir pietat de ningú, sense compartir... O bé, estimar... cercar la justícia, estar a prop del que sofreix i acceptar el sofriment que sigui necessari, i creure en una felicitat més profunda.

Ens fem creients quan descobrim pràcticament que l'home és més feliç quan estima, fins i tot sofrint, que quan no estima i no pateix per aix.

És una equivocació pensar que el cristià està cridat a viure fastiguejant-se més que els altres, de manera més infeliç que els altres. Ser cristià, per contra, és buscar la vertadera felicitat pel camí senyalat per Jesús. Una felicitat que comença aquí, encara que arriba a sa plenitud en la trobada final  amb Déu.

CREURE EN EL CEL

Alegreu-vos-en i celebreu-ho...

En aquesta festa cristiana de Tots Sants, vull dir com entenc i intento viure alguns tretss de la meva fe en la vida eterna. Els que coneixen i segueixen a Jesucrist m'entendran.

Creure en el cel és per a mi resistir-me a acceptar que la vida de tots i de cada un de nosaltres és només un petit parèntesi entre dos immensos buits. Recolzant-me en Jesús, intueixo, pressento, desitjo i crec que Déu mena vers la seva vertadera plenitud el desig de vida, de justícia i de pau que s'amaga en la creació i en el cor da la humanitat.

Creure en el cel és per a mi rebelar-me amb totes les meves todas a que aqueixa immensa majoria d' homes, dones i nens, que sols han conegut en aquesta vida misèria, fam, humilliació i sofriments, quedi enterrada per a sempre en l'oblit. Confiant en Jesús, crec en una vida on ja no hi haurà pobresa ni dolor, ningú estarà trist, ningú tindrà que plorar. A la fi podré veure els que vénen en les pateres arribar a sa vertadera pàtria.

Creure en el cel és per a mi apropar-me amb esperança a tantes persones sense salut, malalts crònics, minusvàlids físics i psíquics, persones enfonsades en la depressió i l'angoxa, cansades de viure i lluitar. Seguint Jesús, crec que un dia coneixeran el que és viure amb pau i salut total. Escoltaran les paraules del Pare: Entra per a sempre en el goig del teu Senyor.

No em resigno a que Déu sigui per a sempre un «Déu ocult», de qui no podem conèixer mai sa mirada, sa tendresa i les seves abraçades. No me puc fer a la idea de no trobar-me mai amb Jesús. No me resigno a que tants esforços per un món més humà i feliç se perdin en el buit.

Vull que un día els últims siguin els primers i que les prostitutes ens precedeixin. Vull conèixer als vertaders sants de totes les religions i tots els ateismes, els que visqueren i estimaren en l'anonimat i sense esperar res.

Un día podrem escoltar aquestes increîbles paraules que el Apocalipsis posa en boca de Déu: «Als qui tinguin set, jo els concediré que beguin a la font de l'aigua de la vida sense pagar res.».

¡Gratis! sense merèixer-ho. Així saciarà Déu la set de vida que hi ha en nosaltres.