divendres, 9 d’octubre de 2020

EN LES CRUÏLLES DELS CAMINS

 

EN LES CRUÏLLES DELS CAMINS

Convidats a Noces.

Jesús coneixia bé la vida dura i monòtona dels camperols. Sabia com esperaven l'arribada del dissabte per a «alliberar-se» de la feina. Els veia gaudir a les festes i a les noces. ¿Quina experiència podia haver-hi més joiosa per a aquella gent que ser convidats a un banquet i poder asseure's a taula amb els veïns a compartir una festa?

Mogut per la seva experiència de Déu, Jesús començà a parlar-los d'una manera sorprenent. La vida no és solament aquesta vida de treballs i preocupacions, penes i disgustos. Déu prepara una festa final per a tots els seus fills i filles. A tots els vol veure asseguts devora ell, en torn a una mateixa taula, gaudint per a sempre d'una vida plenament feliç.

Jesús no s'acontentava sols amb parlar així de Déu. Ell mateix convidava a todos a la taula i menjava ifins i tot amb pecadors i indesitjables. Volia ser per a tots la gran invitació de Déu a la festa final. Els volia veure rebent amb goig la invitació i crear entre tots un clima més amistós i fratern que els preparés adequadament per a la festa final.

¿Què ha estat d'aquesta invitació?, ¿qui la anuncia?, ¿qui l'escolta?, ¿on se poden tenir noves d'aquesta festa? Satisfets amb nostre benestar, sords a tot lo que no sigui nostre propi interès immediat, no creiem necessitar de Déu. ¿No ens estem avesant poc a poc a viure sense necessitat d'una esperança última en res?

En la paràbola de Mateu, quan els que tenen terres i negocis rebutgen la invitació, el rei diu als seus criats: “Aneu, doncs, a les cruïlles dels camins i convideu a les noces tothom que trobeu». La ordre és inaudita, però reflexa el que sent Jesús. Tot i tant rebuig i menyspreu, hi haurà festa. Déu no ha canviat. Hi ha que seguir convidant.

Però ara el millor és anar a «les cruïlles dels camins» per on passa tanta gent errant, sense terres ni negocis, als que ningú mai ha i convidat a res. Ells poden entendre millor que ningú la invitació. Poden recordar-nos la necessitat última que tenim de Déu. Poden ensenyar-nos l'esperança.

Cap comentari:

Publica un comentari