ESTIMAR

 

CREURE EN  EL  AMOR

La religió cristiana resulta per a molts un sistema religiós difícil d'entendre i, sobre tot, un entramat de lleis massa complicat per a viure correctament davant Déu. ¿No necessitem els cristians concentrar molt més nostra atenció en preocupar-nos del essencial de la experiència cristiana?

Els evangelis han recollit la resposta de Jesús a un sector de fariseus que li pregunten quin és el manament principal de la Llei. Així resumeix Jesús l'essencial:“Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima i amb tot el pensament.Aquest manament és el més gran i el primer...El segon li és semblant: Estima els altres com a tu mateix”.

L'afirmació de Jesús és clara. L'amor ho és tot. Decisiu en la vida és estimar. Aquí està el fonament de tot. El primer és viure davant Déu i davant els altres en una actitud d'amor. No perdre'ns en coses accidentals i secundàries, oblidant l'essencial. De l'amor surt la resta. Sense amor tot queda pervertit.

En parlar de l'amor a Déu, Jesús no pensa en els sentiments o emocions que poden brollar de nostre cor; tampoc ens convida a multiplicar nostres resos i oracions. Estimar al Senyor, nostre Déu, amb tot el cor és reconèixer a Déu com Font última de nostra existència, desvetllar en nosaltres una adhesió total a sa voluntat, respondre amb fe incondicional a son amor universal de Pare de tots.

Per això afegeix Jesús un segon manament. No es possible estimar a Déu i viure d'esquena als seus fills i filles. Una religió que predica l'amor a Déu i s'oblida dels que sofreixen és una gran mentida. La única postura realment humana davant qualsevol persona que trobem en nostre camí és estimar-la i cercar son bé com voldríem per a nosaltres mateixos.

Tot aquest llenguatge pot semblar massa vell, massa gastat i poc eficaç. Tanmateix, també avui el primer problema en el món és la falta d'amor, que deshumanitza, un rere l'altre, els esforços i les lluites per construir una convivència més humana.

Fa uns anys, el pensador francès, Jean Onimus escrivia així: “El cristianisme està encara en els seus començaments; ens porta treballant només dos mil anys. La massa és pesada i se necessitaran segles de maduració abans de que la caritat la faci fermentar”. Els seguidors de Jesús no hem d'oblidar nostra responsabilitat.

El món necessita testimonis vius que ajudin a les futures generacions a creure en l'amor ja que no hi ha un futur esperançador per a l'ésser humà si acaba per perdre la fe en l'amor.