divendres, 13 d’agost de 2021

ASSUMPCIÓ DE MARIA

 

ASUNCIÓN DE LA VIRGEN


La Assumpció de la Verge Maria (B)

EVANGELI

El Totpoderós obra en mi meravelles í exalta els humils.

+ Lectura del sant evangeli segons sant Lluc 1,39-56

Maria visita Elisabet

39 Per aquells dies, Maria se n'anà de pressa a la Muntanya, en un poble de Judea, 40 va entrar a casa de Zacaries i saludà Elisabet. 41 Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, l'infant va saltar dins les seves entranyes, i Elisabet quedà plena de l'Esperit Sant. 42 Llavors cridà amb totes les forces:

--Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes! 43 Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar? 44Tan bon punt he sentit la teva salutació, l'infant ha saltat de joia dins les meves entranyes. 45 Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t'ha anunciat es complirà!

Càntic de Maria

46 Maria digué:

--La meva ànima magnifica el Senyor,

47 el meu esperit celebra

Déu que em salva,

48 perquè ha mirat la petitesa

de la seva serventa.

Des d'ara totes les generacions

em diran benaurada,

49 perquè el Totpoderós

obra en mi meravelles:

el seu nom és sant,

50 i l'amor que té

als qui creuen en ell

s'estén de generació en generació.

51 »Les obres del seu braç són potents:

dispersa els homes de cor altiu,

52 derroca els poderosos del soli

i exalta els humils;

53 omple de béns els pobres,

i els rics se'n tornen sense res.

54-55 »Ha protegit Israel, el seu servent,

com havia promès als nostres pares;

s'ha recordat del seu amor a Abraham

i a la seva descendència per sempre.

56 Maria es va quedar uns tres mesos amb ella, i després se'n tornà a casa seva.

Paraula de Déu.




SEGUIDORA FIDEL DE JESÚS

El meu esperit celebra Déu que em salva...

Els evangelistes presenten a la Verge amb trets que poden revifar nostra devoció a Maria, la Mare de Jesús. La seva visió ens ajuda a estimar-la, meditar-la, imitar-la, resar-la i confiar en ella amb esperit nou i més evangèlic.

María és la gran creient. La primera seguidora de Jesús. La dona que sap meditar en el seu cor els fets i les paraules del seu Fill. La profetessa que canta al Déu, salvador dels pobres, anunciat per ell. La mare fidel que roman al costat del seu Fill perseguit, condemnat i executat a la creu. Testimoni de Crist ressuscitat, que acull vora els deixebles al Esperit, que acompanya sempre la Església de Jesús.

Lluc, per la seva banda, ens convida a fer nostre el cant de Maria, per deixar-nos guiar pel seu esperit cap a Jesús, ja que en el "Magníficat" brilla en tot el seu esplendor la fe de Maria i sa identificació maternal amb son Fill Jesús.

Maria comença proclamant la grandesa de Déu: «El meu esperit celebra Déu que em salva, perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa» ». Maria és feliç perquè Déu ha posat llur mirada en la seva petitesa. Així és Déu amb els senzills. Maria ho canta amb el mateix goig amb que beneeix Jesús al Pare, perquè s'amaga a «savis i entesos» i se revela a «els senzills». La fe de Maria en el Déu dels petits ens fa sintonitzar amb Jesús.

Maria proclama al Déu «Poderós» perquè «sa misericòrdia s'estén als seus fidels de generació en generació». Déu posa el seu poder al servei de la compassió. La seva misericòrdia acompanya a totes les generacions. El mateix predica Jesús: Déu és misericordiós amb tots. Per això diu als deixebles de tots els temps: «Sigueu misericordiosos com ho és el vostre Pare.». Des del seu cor de mare, Maria capta com ningú la tendresa de Déu Pare i Mare, i ens introdueix en el nucli del missatge de Jesús: Déu és amor compassiu.

Maria proclama també al Déu dels pobres perquè «derroca del soli els poderosos» i els deixa sense poder per seguir oprimint; pel contrari, «exalça els humils» per què recobrin la seva dignitat. Als rics els reclama allò robat als pobres i «els rics se'n tornen sense res»; pel contrari, als «omple de béns els pobres » per què gaudeixin d'una vida més humana. El mateix cridava Jesús: «els darrers seran els primers». Maria ens mena a acollir la Bona Nova de Jesús: Déu és dels pobres.

Maria ens ensenya com ningú a seguir a Jesús, anunciant el Déu de la compassió, treballant per un món més fratern i confiant en el Pare dels petits.



MARE DE L' ESPERANÇA

Mare de l'esperança.

Avui és festa gran per als creients. Una festa que no és sinó el ressò de l'anunci pasqual: Crist ha ressuscitat.

També Maria ha estat ressuscitada per Déu. Aquella dona que va saber acollir com ningú la salvació que se li oferia en son propi Fill, ha assolit ja la vida definitiva.

La que va saber sofrir vora la creu la injustícia i el dolor de perdre al seu Fill, comparteix avui la seva vida gloriosa de ressuscitat i ens convida a caminar per la vida amb esperança.

Perquè, primer de tot, l'assumpció de Maria és una festa que confirma nostra esperança cristiana: hi ha salvació per l'home. Hi ha una vida definitiva que s'ha complert ja en Crist i que se li ha regalat ja a Maria en plenitud. Hi ha resurrecció.

Maria és la Mare de nostra esperança. Ella és «la perfectament redimida» (K. Rahner). En ella s'ha realitzat ja de manera eminent i plena el que esperem un dia viure també nosaltres.

Però Maria és sobre tot Mare d'esperança pels més pobres i els més crucificats d'aquest món. Si Maria és gran i benaurada per sempre és perquè Déu és el Déu dels pobres.

Maria s'alegra de que Déu sigui així. El Déu dels pobres i els humiliats. El que ha sabut mirar la humiliació i baixesa de la seva esclava. El que no s'ha aturat davant Popea o Cleopatra, sinó que ha fixat llur mirada en una pobre camperola sense aurèola, cultura ni riqueses.

En cantar avui el Magnificat, recordem qui és el Déu que ha glorificat a Mari i en el qual ella ha posat tot el goig i esperança.

No és el Déu neutral i indiferent en el qual, sovint, nosaltres pensem. És el Déu dels pobres. «El que derroca del soli als poderosos i exalça els humils; el que omple de bens als pobres, i els rics se'n tornen sense res».

Aquestes paraules, com diu J. L. González Faus, «no són paraules de cap profeta agressiu ni de cap guerriller violent, sinó que han brollat de la tendresa, la netedat i el goig que caben en el cor de Maria; aquest cor que havia guardat la memòria i el goig de Jesús, que beneïa al Pare perquè ha amagat el seu regne als aristòcrates de la terra i l'ha revelat als poca cosa».




MARIA

S'ha dit que molts cristians de avui vibren menys que els creients d'altres èpoques davant la figura de Maria. Potser som víctimes de bastants recels i sospites davant deformacions hagudes en la pietat mariana.

I és que a voltes s'insistia de manera unilateral en la funció protectora de Maria, la Mare que protegeix als seus fills de tots els mals, sens convertir-los a una vida més d'acord amb el Esperit de Jesús. Altres vegades, alguns tipus de devoció mariana no han sabut exaltar a Maria com mare sense crear una dependència d'una mare idealitzada i fomentar una immaduresa i un infantilisme religiós.

Potser aquesta mateixa idealització de María com la “dona única” ha pogut alimentar un cert menyspreu a la dona real i ser un reforç més del domini masculí. Penso que no tindríem que desatendre lleugerament aquests retrets que des de fronts diversos se'ns fan als catòlics.

I tanmateix seria lamentable que els catòlics empobríssim nostra vida religiosa oblidant el regal que Maria pot significar per a nosaltres els creients.

Perquè una pietat mariana ben entesa no tanca ningú en l'infantilisme, sinó que assegura en nostra vida de fe la presència enriquidora del femení.

Perquè el mateix Déu ha volgut encarnar-se en el si d'una dona. I des de llavors, podem dir que “el femení és camí cap a Déu i camí que ve de Déu”.

La humanitat necessita sempre d'aqueixa riquesa que associem al femení perquè encara que també se dóna en l'home, se condensa d'una manera especial en la dona. És la riquesa de la intimitat, de l'acollida, sol·licitud, afecte, tendresa, entrega al misteri, gestació, donació de vida.

Cert, no manifesten aquesta estima els que violenten amb mals tractes a dones, una dramàtica realitat que preocupa i escandalitza avui. No només per la repugnància dels fets, sinó per les circumstàncies que els envolten. Però, endemés, és clar que la sobreabundància d'aquestes agressions domèstiques manifesta una malaltia, deformació, patologia social, de la qual tots hem de declarar-nos responsables. Perquè tot indica que tant el problema en sí com l'ocultació tenen l'origen en una greu deformació cultural. El masclisme rampant de nostra societat no és un tòpic, una cosa imaginària.

Avui també en molts ambients la dona personifica la dependència, subsidiarietat i la submissió a l'home i és aqueixa injusta mentalitat la que està en l'origen de la humiliació i del maltractament. Aquí radica la gran tasca pendent per a tots: la plena equiparació de la dona amb l'home i la seva consideració definitiva i conseqüent com ésser humà en totes les cultures. En definitiva és apreciar el femení com un dels dos elements essencials del humà.

Però és que endemés, per a nosaltres els creients, sempre que menyspreem el femení, ens tanquem a lleres possibles d'acostament a aquest Déu que se'ns ofereix en els braços d'una mare.

Sempre que marginem a Maria de nostra vida, els creients empobrim nostra fe. La Verge sempre ens és una figura estimada, que va saber actuar amb senzillesa, amb eficàcia amable, amb constància sense rondinar. Seva és la frase Feu tot el que ell us digui. Una bona actitud, sens dubte.

¿Quin és el compromís com cristià per transformar la societat i la Església? ¿Què significa la figura de Maria en la teva vida religiosa?


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada