LA TRANSFIGURACIÓ

 

LA TRANSFIGURACION DEL SENYOR (B)

EVANGELI

Son rostre resplendia como el sol.

Lectura del sant evangeli segons sant Mateu 17,1-9

Transfiguració de Jesús (Mc 9,2-13Lc 9,28-36) 1 Sis dies després, Jesús va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume, se'ls endugué a part dalt d'una muntanya alta 2 i es transfigurà davant d'ells; la seva cara es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum. 3 Llavors se'ls van aparèixer Moisès i Elies, que conversaven amb Jesús. 4 Pere digué a Jesús: --Senyor, és bo que estiguem aquí dalt. Si vols, hi faré tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies. 5Encara parlava, quan els cobrí un núvol lluminós, i una veu digué des del núvol: --Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m'he complagut; escolteu-lo. 6 Els deixebles, en sentir-ho, es van prosternar amb el front fins a terra, plens de gran temor. 7 Jesús s'acostà, els tocà i els digué: --Aixequeu-vos, no tingueu por. 8 Ells van alçar els ulls i no veieren ningú més que Jesús tot sol. 9 Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els va donar aquesta ordre: --No digueu res a ningú d'aquesta visió fins que el Fill de l'home hagi ressuscitat d'entre els morts. Paraula de Déu

POR A JESÚS

L'escena coneguda com "la transfiguració de Jesús" conclou d'una manera inesperada. Una veu vinguda del cel esglaia els deixebles: «Aquest és el meu Fill estimat»: el que té el rostre transfigurat. «Escolteu-lo, a ell». No a Moisès, el legislador. No a Elies, el profeta. Escolteu a Jesús. Sols a ell.

«En sentir-ho, es van prosternar amb el front fins a terra, plens de gran temor ». Les aterra la presència propera del misteri de Déu, però també la por a viure en endavant escoltant sols a Jesús. L'escena ès insòlita: els deixebles preferits de Jesús cauen per terra, plens de por, sens reaccionar davant la veu de Déu.

L'actuació de Jesús és commovedora: «S'acosta» per què sentin la seva presència amistosa. «Els toca» per a infondre'ls força i confiança. I els diu unes paraules inoblidables: «Aixequeu-vos, no tingueu por ». Poseu-vos dempeus i seguiu-me. No tingueu por a viure escoltant-me a mi.

És difícil ja amagar-ho. En la Església tenim por a escoltar a Jesús, una por soterrada que ens paralitza fins a impedir-nos viure avui amb pau, confiança i audàcia seguint els passos de Jesús, nostre únic Senyor.

Tenim por a la innovació, però no a l'immobilisme que ens allunya cada cop més dels homes i dones de avui. Se diria que l'únic que hem de fer en aquests temps de profunds canvis és conservar i repetir el passat. ¿Què hi ha al darrera d'aquesta por ? ¿Fidelitat a Jesús o por a posar en "odres nous" el "vi nou" del Evangeli?

Tenim por a unes celebracions més vives, creatives i expressives de la fe dels creients de avui, però ens preocupa menys l'avorriment generalitzat de tants cristians bons que no poden sintonitzar ni vibrar amb el que allà se celebra. ¿Som més fidels a Jesús urgint minuciosament normes litúrgiques, o ens fa por "fer memòria"   de ell celebrant nostra fe amb més veritat i creativitat?

Tenim por a la llibertat dels creients. Ens inquieta que el poble de Déu recuperi la paraula i digui en veu alta les seves aspiracions, o que els laics assumeixin la seva responsabilitat escoltant la veu de la consciència. En alguns creix el recel davant religiosos i religioses que cerquen ser fidels al carisma profètic que han rebut de Déu. ¿Tenim por a escoltar el que l'Esperit pot dir a nostres esglésies? ¿No temem apagar  el Esperit en el poble de Déu?

Enmig de la Església Jesús segueix viu, però cal sentir amb més fe sa presència i escoltar amb menys por les paraules: «Aixequeu-vos, no tingueu por”.

ESCOLTAR SOLS A JESÚS

Escolteu-lo.

Jesús pren amb ell el seus deixebles més íntims i els mena a una «muntanya alta». No és la muntanya a on l'ha portat el temptador per oferir-li el poder i la glòria de «tots els regnes del món». És la muntanya a on els seus més íntims podran descobrir el camí que porta a la glòria de la resurrecció.

El rostre transfigurat de Jesús «resplendeix com el sol» i manifesta en què consisteix sa vertadera glòria. No prové del diable sinó de Déu son Pare. No s'hi arriba pels camins satànics del poder mundà, sinó pel camí pacient del servei amagat, el sofriment i la crucifixió.

Al costat de Jesús apareixen Moisès i Elies. No tenen el rostre resplendent, sinó apagat. No se posen a ensenyar als deixebles, sinó que «conversen amb Jesús». La llei i els profetes estan orientats i subordinats a ell.

Pere, tanmateix, no aconsegueix intuir el caràcter únic de Jesús: «Si vols faré tres cabanes: una per a tu, una altra per Moisès i una altra per Elies». Col·loca a Jesús en el mateix pla que Moisès i Elies. A cadascú la seva cabana. No sap que a Jesús no hi ha que equiparar-lo amb ningú.

És Déu mateix qui fa callar a Pere. «Encara parlava, quan els cobrí un núvol lluminós, i una veu digué des del núvol: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m'he complagut; escolteu-lo», el que té el rostre glorificat per la resurrecció. «Escolteu-lo a ell». A ningú més. El meu Fill és l'únic legislador, mestre i profeta. No el confongueu amb ningú.

Els deixebles, en sentir-ho, es van prosternar amb el front fins a terra, plens de gran temor». Els fa por «escoltar només a Jesús» i seguir el seu camí humil de servei al regne fins a la creu. És el mateix Jesús qui els allibera dels seus temors. «S'acostà» a ells, com sols ell sabia fer-ho; «els tocà», com tocava els malalts, i els diu: «Aixequeu-vos, no tingueu por » d'escoltar-me i seguir-me sols a mi.

També als cristians de avui ens fa por escoltar sols a Jesús. No gosem posar-lo de veres en el centre de nostres vides i comunitats. No el deixem ser l'única i decisiva Paraula. És el mateix Jesús qui ens pot alliberar de tantes pors, covardies i ambigüitats, si el deixem acostar-se i deixar-nos tocar  per ell