GESTOS BUITS
Però el seu cor està lluny.
Segons els evangelis, una cita molt estimada per Jesús és aquesta de Isaïes:”Aquest poble m'honra amb els llavis però el seu cor està lluny de mi”.
Aquestes paraules me solen recordar quasi inevitablement aqueix moment en que el sacerdot, al començament de la anàfora eucarística, convida als fidels dient: “Amunt els cors» i els presents responen: “Els elevem al Senyor».
¿Serà realment així? Exteriorment, en aquest moment tots ens posem drets, però ¿elevem de veritat nostre cor a Déu ?
En general, els cristians d'occident cuidem poc els gestos litúrgics i no sabem viure'ls com expressió viva de nostra actitud interior. A voltes, ni sospitem la força que poden tenir per elevar a Déu.
Pensem en aqueixes postures i gestos senzills que adoptem amb tanta rutina en moltes celebracions.
Posar-se dret és un gest que, naturalment, significa, respecte, atenció, disponibilitat. Però és molt més. És l'actitud característica de l'orant cristià que se sent “ressuscitat” per Crist i «elevat” per sempre a la vida.
Posar-se de genolls un gest de humilitat i adoració. Reduïm nostra alçada i ens fem “petits” davant Déu. No volem mesurar-nos amb Ell. Preferim confiar-nos a la seva bondat de Pare.
Seure és adoptar una actitud d'escolta. Som deixebles que necessitem
acollir la Paraula de Déu i aprendre a viure amb «saviesa cristiana”.
Aixecar els braços amb els palmells de les mans obertes i girades cap amunt és invocar a Déu mostrant-li nostre buit i nostra pobresa radical.
Inclinar el cap és acceptar la gràcia i la benedicció de Déu sobre tota nostra persona. Deixar-nos embolicar per la seva presència amorosa.
Copejar-se el pit amb la mà es un signe humil de penediment que expressa el desig de rompre i estovar el nostre cor massa dur i tancat a Dleu i als germans.
Donar-se el gest de la pau mirant-nos i el rostre i estrenyent nostres mans és acollir al germà i despertar en nosaltres l'amor fratern i la solidaritat abans de compartir la mateixa taula del Senyor.
Fer el signe de la creu és expressar nostra condició cristiana, acceptar sobre nosaltres la creu de Crist i consagrar nostres pensaments, nostres paraules i nostres desitjos a aquest Déu que és nostre Pare i vers el qual caminem seguint al Fill moguts pel Esperit.
el qual caminem seguint al Fill moguts pel Esperit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada