VIURE

 

SABER VIURE

El que creu, té vida eterna

Quantes vegades ho hem escoltat: «El que vertaderament importa és saber viure», i, tanmateix, no ens resulta fàcil explicar què és en veritat «saber viure».

Sovint, nostra vida és massa rutinària i monòtona. De color gris. Però hi ha moments en que nostra existència se torna feliç, se transfigura, encara que sigui de manera fugaç.

Moments en els quals l'amor, la tendresa, la convivència, la solidaritat, el treball creador o la festa, adquireixen una intensitat diferent. Ens sentim viure. Des del fons de nostre ésser, ens diem a nosaltres mateixos: «això és vida».

L'evangeli de avui ens recorda unes paraules de Jesús que ens poden deixar desconcertats: «Us ho asseguro: el que creu té vida eterna ».

L'expressió «vida eterna» no significa simplement una vida de duració il·limitada, fins i tot, després de la mort.

Se tracta, abans que res, d'una vida de profunditat i qualitat nova, una vida que pertany al món definitiu. Una vida que no pot ser destruïda per un bacil ni quedar truncada a la cruïlla de qualsevol carretera.

Una vida plena, que va més enllà de nosaltres mateixos, perquè és ja una participació en la vida mateixa de Déu.

La tasca més apassionant que tenim tots davant nosaltres és la de veure com ser humans avui. Com créixer com homes. Els cristians creiem que la manera més autèntica de viure com homes és la que neix d'una adhesió total a Jesucrist. «Ser cristià significa ser home, no un tipus d'home, sinó l'home que Crist crea en nosaltres» (D. Bonhoeffer).

Potser tinguem que començar per creure que nostra vida pot ser més plena i profunda més lliure i joiosa. Potser tinguem que gosar viure l'amor amb més radicalitat, per descobrir un poc què és «tenir vida abundant». Al cap i a la fi, com diu S. Joan: «Sabem que hem passat de la mort a la vida, quan estimem els nostres germans».

Però no se tracta d'estimar perquè ens han dit que estimem, sinó perquè ens sentim radicalment estimats. I perquè creiem cada cop amb més fermesa que «nostra vida està amagada amb Crist en Déu».

Certament, hi ha una vida, una plenitud, un dinamisme, una llibertat, una tendresa, que «el món no pot donar». Sols ho descobreix qui encerta a arrelar la seva vida en Jesucrist.

APRENDRE DE DÉU

En un episodi referit només pel quart evangelista, Jesús es defensa de les crítiques que li fan amb aquestes paraules: «Tothom que escolta el que diu el Pare i aprèn, ve a mi», i cita una frase que se pot llegir en el llibre de Isaïes: «Seran tots deixebles de Déu».

La idea de «aprendre de Déu» i ser com és ell estava molt arrelada en Israel. De fet, l'exigència radical estava formulada en el Levític amb aquestes paraules: «Sigueu sants, perquè jo, el Senyor, el vostre Déu, sóc sant » (Lev. 19)