ARBRE BO...BONS FRUITS

 

ARBRES SANS

No hi ha cap arbre bo que doni fruits dolents...

L'advertència de Jesús és fàcil d'entendre. «No hi ha arbre sa que doni fruit danyat, ni arbre danyat que doni fruit sa. Cada arbre es coneix pel seu fruit. No es cullen figues a les bardisses, ni es veremen raïms als arços.»

En una societat danyada per tantes injustícies i abusos, on creixen les «esbarzeres» dels interessos i les mútues rivalitats, i on brollen tants (espines) odis, discòrdia i agressivitat, són necessàries persones sanes que donin una altra classe de fruits • Què podem fer cadascú per curar una mica la convivència social tan malmesa entre nosaltres?

Potser hem de començar per no fer ningú la vida més difícil del que ja és. Esforçar-nos per viure de tal manera que, almenys amb nosaltres, la vida sigui més humana i suportable. No enverinar l'ambient amb el nostre pessimisme, la nostra amargor i agressivitat. Crear al nostre entorn unes relacions diferents fetes de confiança, bondat i cordialitat.

Són necessàries també persones que sàpiguen acollir. Quan escoltem i acollim algú, ho estem alliberant de la solitud i estem infonent noves forces per viure. Per molt difícil i dolorosa que sigui la situació en què es troba, si la persona descobreix que no està sola i té algú a qui acudir, hi naixerà de nou l'esperança. Quina gran tasca pot ser avui oferir refugi, acolliment i respir a tantes persones maltractades per la vida.

Hem de desenvolupar també molt més la capacitat de comprensió. Que les persones sàpiguen que facin el que facin i per molt greus que siguin els seus errors, en mi trobaran sempre algú que les comprendrà. Potser hem de començar per no menysprear ningú ni tan sols interiorment. No condemnar ni jutjar precipitadament i sense cap compassió. La majoria dels nostres judicis i condemnes de les persones només mostren la nostra poca qualitat humana.

És també important donar força interior al que pateix. El nostre problema no és tenir problemes, sinó no tenir força per enfrontar-nos-hi. Amb nosaltres hi ha persones que pateixen inseguretat, solitud, fracàs, malaltia, incomprensió... No necessiten només receptes per resoldre la seva crisi. Necessiten algú que comparteixi el seu patiment i posi a les seves vides la força interior que les sostingui.

El perdó pot ser una altra font d'esperança a la nostra societat. Les persones que no guarden rancúnia ni alimenten de manera insana l'odi o la venjança, sinó que saben perdonar des de dins, sembren esperança al món. Amb aquestes persones sempre creixerà la vida.

No es tracta de tancar els ulls al mal i a la injustícia del ésser humà. Es tracta senzillament d'escoltar la consigna de sant Pau: «No et deixis vèncer pel mal; abans bé, venç el mal amb el bé.» La manera més sana de lluitar contra el mal en una societat tan malmesa en  alguns valors humans és fer el bé «sense tornar a ningú mal per mal...; en tant que sigui possible, i quant de vosaltres depengui, en pau amb tots els homes» (Rm 12, 17-18).