GRATUÏTAT

 

SENSE ESPERAR RES

¿Per què tanta gent viu secretament insatisfeta? Per què tants homes i dones troben la vida monòtona, trivial, insípida? Per què s'avorreixen enmig del benestar? Què els falta per tornar a trobar l'alegria de viure?

Potser l'existència de molts canviaria i adquiriria un altre color i una altra vida senzillament si aprenguessin a estimar de franc algú. Vulgui o no, l'ésser humà està cridat a estimar desinteressadament; i, si no ho fa, a la seva vida s'obre un buit que res ni ningú no pot omplir. No és una ingenuïtat escoltar les paraules de Jesús: «Feu el bé... sense esperar res». Pot ser el secret de la vida. El que ens pot tornar l'alegria de viure.  

És fàcil acabar sense estimar ningú de manera veritablement gratuïta. No faig mal a ningú. No em fico en els problemes dels altres. Respecte els drets dels altres. Visc la meva vida. Ja en tinc prou de preocupar-me de mi i de les meves coses.

Però això, ¿és vida? ¿Viure despreocupat de tots, reduït a la meva feina, la meva professió o el meu ofici, impermeable als problemes dels altres, aliè als patiments de la gent, em tanco a la meva «campana de vidre”?

Vivim en una societat on és difícil aprendre a estimar gratuïtament. Gairebé sempre preguntem: ¿Per què serveix? ¿És útil? ¿Què guanyo amb això? Tot ho calculem i ho mesurem. Ens hem fet a la idea que tot s'obté comprant: aliments, vestit, habitatge, transport, diversió…. Correm el risc de convertir totes les nostres relacions en pur intercanvi de serveis.

Però l'amor, l'amistat, l'acolliment, la solidaritat, la proximitat, la confiança, la lluita pel feble, l'esperança, l'alegria interior... no s'obtenen amb diners. Són gratuïtes, que s'ofereixen sense esperar res a canvi, si no és el creixement i la vida de l'altre.

Els primers cristians, en parlar de l'amor, feien servir la paraula àgape ἀγαπη, precisament per subratllar més aquesta dimensió de gratuïtat, en contraposició a l'amor entès només com a Έρως i que tenia per a molts una ressonància d'interès i egoisme.

Entre nosaltres hi ha persones que només poden rebre un amor gratuït, ja que amb prou feines tenen res a poder tornar a qui se'ls vulgui acostar. Persones soles, maltractades per la vida, incompreses per gairebé tots, empobrides per la societat, gairebé sense sortida a la vida.

Aquell gran profeta que va ser Hèlder Câmara ens recorda la invitació de Jesús amb aquestes paraules: 

«Per alliberar-te de tu mateix llença un pont més enllà de l'abisme que el teu egoisme ha creat. Intenta veure més enllà de tu mateix. Intenta escoltar algun altre, i, sobretot, prova d'esforçar-te per estimar en comptes d'estimar-te sol».