PECADORS .PESCADORS

 

RECONÈIXER EL PECAT

Aparta't de mi, Senyor, que sóc un pecador!

El relat de "la pesca miraculosa" al llac de Galilea va ser molt popular entre els primers cristians. Diversos evangelistes recullen l'episodi, però només Lluc culmina la narració amb una escena commovedora que té com a protagonista Simó Pere, deixeble creient i pecador alhora.

Pere és un home de fe, seduït per Jesús. Les seves paraules tenen més força per ell que la seva pròpia experiència. Pere sap que ningú es posa a pescar al migdia al llac, sobretot si no ha capturat res a la nit. Però li ho ha dit Jesús i Pere confia totalment en ell: «Recolzat en la teva paraula, tiraré les xarxes».

Pere és, alhora, un home de cor sincer. Sorprès per l'enorme pesca obtinguda, «es llança als peus de Jesús» i amb una espontaneïtat admirable li diu: «Aparta't de mi, que sóc pecador». Pere reconeix abans que res el seu pecat i la seva absoluta indignitat per conviure de prop amb Jesús.

Jesús no s'espanta de tenir al costat seu un deixeble pecador. Al contrari, si se sent pecador, Pere podrà comprendre millor el missatge de perdó per a tots i la seva acollida a pecadors i indesitjables. «No tinguis por. Des d'ara seràs pescador d'homes». Jesús li lleva la por de ser un deixeble pecador i l'associa a la seva missió de reunir i convocar homes i dones de tota condició a entrar al projecte salvador de Déu.

¿Per què la Església es resisteix tant a reconèixer els seus pecats i confessar la necessitat de conversió? La Església és de Jesucrist, però no és Jesucrist. A ningú no pot estranyar que hi hagi pecat. La Església és “santa” perquè viu animada pel Esperit Sant de Jesús, però és “pecadora” perquè sovint es resisteix a aquest Esperit i s'allunya del evangeli. El pecat està en els creients i en les institucions; en la jerarquia i el poble de Déu; en els pastors i les comunitats cristianes. Tots necessitem conversió.

És molt greu habituar-nos a amagar la veritat ja que ens impedeix comprometre'ns en una dinàmica de conversió i renovació. D'altra banda, ¿ no és més evangèlica una Església fràgil i vulnerable que té el coratge de reconèixer el seu pecat, que una institució entestada inútilment a amagar al món les seves misèries? ¿ No són més creïbles les nostres comunitats quan col·laboren amb Crist en la tasca evangelitzadora, reconeixent humilment els seus pecats i comprometent-se a una vida cada cop més evangèlica? ¿ No tenim molt a aprendre també avui del gran apòstol Pere reconeixent el seu pecat als peus Jesús?

LA FORÇA DEL EVANGELI

L'episodi d'una pesca sorprenent i inesperada al llac de Galilea ha estat redactat per l'evangelista Lluc per infondre alè a a 'Església quan experimenta que tots els seus esforços per comunicar el missatge fracassen. El que se'ns diu és molt clar: hem de posar la nostra esperança en la força i atractiu del Evangeli.

El relat comença amb una escena insòlita. Jesús està dret a la vora del llac, i "la gent es va amuntegant al seu voltant per sentir la Paraula de Déu". No vénen moguts per la curiositat. No s'hi acosten per veure prodigis. Només volen escoltar de Jesús la Paraula de Déu.

No és dissabte. No estan congregats a la sinagoga de Cafarnaüm per sentir les lectures que es llegeixen al poble al llarg de l'any. No han pujat a Jerusalem a escoltar els sacerdots del Temple. El que els atrau tant és l'Evangeli del Profeta Jesús, rebutjat pels veïns de Natzaret.

L'escena de la pesca també és insòlita. Quan de nit, en el temps més favorable per pescar, Pere i els seus companys treballen pel seu compte, no obtenen cap resultat. Quan, ja de dia, tiren les xarxes confiant només en la Paraula de Jesús que orienta la seva feina, es produeix una pesca abundant, en contra de totes les expectatives.