PACIÈNCIA

 

PACIÈNCIA

Feliços els qui ara ploreu...

Avui escoltem novament les paraules desconcertants de Jesús:

«Feliços els pobres, perquè vostre és el Regne de Déu.

Feliços els que ara teniu gana, perquè quedareu saciats.

Feliços els qui ara ploreu, perquè riureu.

Feliços vosaltres quan us odien els homes i us excloguin, i us insultin i proscriguin el vostre nom com a infame, per causa del Fill de l'Home. »

Aquestes benaurances no són una invitació a l'optimisme ingenu o a la felicitat fàcil, sinó una cridada a viure el patiment, el mal o la persecució en paciència i el goig de l'esperança.

Paciència que no és fruit d'un exercici ascètic que ens ensenya a viure les proves sense ensorrar-nos. És paciència que descansa en la paciència mateixa de Déu que ens acompanya en el dolor o la impotència de manera silenciosa i discreta, però que cerca sempre el nostre bé.

Déu no s'impacienta davant dels brots del mal o de la injustícia, perquè per a ell no hi ha presses ni por del fracàs final. Déu sap esperar. I és aquesta mirada pacient de Déu, carregada de tendresa infinita cap a tots els homes, els que pateixen i els que fan patir, la que posa consol i estímul al creient enfrontat a la realitat del mal. 

Igual que en la paciència de Déu, també en la paciència del creient sempre hi ha amor. Un amor a l'ésser humà, que és més fort que qualsevol presència del mal o de les tenebres. En realitat, cap mal per cruel i poderós que sigui pot impedir-nos seguir oberts a l'amor. I l'amor —no ho oblidem— és l'única promesa i la garantia de felicitat final.

Aquesta paciència cristiana no és una actitud passiva o resignada. És força per no deixar-nos vèncer per la desesperança, i estímul per complir la nostra missió amb fermesa i fidelitat. Aquesta és la recomanació bíblica: «Necessiteu paciència en el sofriment per complir la voluntat de Déu i aconseguir així allò promès» (Hb 10, 36).

Aquesta paciència del creient s'alimenta de la confiança en Déu i de l'abandonament a les seves mans. Déu, desitjat i estimat per damunt de tot, és el que renova les forces de l'home aixafat i posa al cor una pau que el món sencer no pot donar.La Carta de Sant Jaume proclama «feliços» els «que van patir amb paciència» (St 5, 11). La seva felicitat no prové del benestar o de l'èxit, sinó de la fe en el Crucificat que des de la resurrecció diu així a tot creient provat pel mal: «He obert davant teu una porta que ningú no pot tancar, perquè, encara que tens poc poder, has guardat la meva Paraula» 

La Carta de Sant Jaume proclama «feliços» els «que van patir amb paciència» (St 5, 11). La seva felicitat no prové del benestar o de l'èxit, sinó de la fe en el Crucificat que des de la resurrecció diu així a tot creient provat pel mal: «He obert davant teu una porta que ningú no pot tancar, perquè, encara que tens poc poder, has guardat la meva Paraula» (Ap 3, 8).