TOT ÉS GRÀCIA

 

TOT ÉS GRÀCIA

Es meravellaven de les paraules plenes de gràcia que sortien de la seva boca.

Els habitants de Cafarnaüm s'admiren de «les paraules de gràcia» que surten de la boca de Jesús perquè, en llegir a la sinagoga el llibre e 'Isaïes, recull les paraules que parlen de salvació i no les de venjança i càstig.

Fa uns anys els cristians parlaven de la gràcia més sovint. El dilema decisiu de la vida es formulava en aquests termes: estar a gràcia o estar a pecat. Avui tot això sembla haver quedat arraconat com una cosa d'importància secundària, i la paraula mateixa «gràcia» no té un significat especial per a molts creients.

Tanmateix, la fe cristiana no ha trobat una paraula més adequada per expressar la bondat, l'afecte i la misericòrdia de Déu que impregnen i penetren tota la nostra existència. L'home no és un ésser «desgraciat». No està en «desgràcia» davant de Déu. Tota persona, ho sàpiga o no, compta sempre amb la seva gràcia. Fins i tot el més indigne, el més perdut, està sempre envoltat per la gràcia de Déu que l'acull i estima sens fi.

Malgrat una certa predicació hagi pogut suggerir el contrari, no és que els homes hàgim de ser bons perquè Déu ens accepti i ens estimi. Déu ens estima perquè és Amor i no pot ser altrament. I nosaltres som bons deixant-nos transformar per aquest amor.

Malgrat la nostra mediocritat i el nostre pecat, Déu no deixa d'oferir-se i comunicar-se. No es retira de nosaltres. El nostre pecat no destrueix la vostra presència amorosa. Només impedeix que aquesta presència ens vagi alliberant i construint com a persones.

Déu segueix aquí, sostenint i encoratjant el nostre ésser amb amor, respectant la nostra llibertat, cridant a una vida més plena. Per això va poder escriure G Bernanos «tot és gràcia», perquè tot, absolutament tot, està sostingut, embolicat i penetrat pel misteri d'aquell Déu que és gràcia, acollida i perdó per a totes les criatures.

A banda, seria equivocació pensar que la gràcia és «una cosa» que es rep de Déu només interiorment i de manera secreta i invisible, en allò més ocult de l'ànima. La gràcia és presència salvadora de Déu que se'ns regala permanentment i de mil maneres a tots i cadascun de nosaltres a través de persones, experiències i esdeveniments que sostenen la nostra vida, ens interpel·len i ens fan créixer cap a la Vida definitiva.

La gràcia és Déu present en tota nostra existència. Tot canviaria per a nosaltres si fóssim capaços de creure una mica el que diu l'admirable Angelus Silesius: «Jo no existeixo fora de Déu; Déu no existeix fora de mi».