DÉU ÉS AMOR

SOLS AMOR

L'Esperit de veritat us conduirà a la veritat sencera.

La paraula “Déu” prové dels sànscrit “Dyau” सुप्रभा, i significa “dia”. En grec esdevé “Theos” θεός , que vol dir “la llum”, “llustre”. A l'origen del terme “Déu” subjau l'idea de la llum que dóna vida i permet veure.

El cristianisme introdueix un llenguatge insòlit i revolucionari quan parla de un Déu Trinitat. A la base d'aquesta nova terminologia hi ha una nova concepció: “Déu és amor”. Aquesta divinitat que sosté la vida i dóna sentit a la realitat és amor i sols amor. En confessar un Déu trinitari toquem el “moll” de la fe cristiana. Les altres coses en són conseqüència. Quan s'oblida o es deforma aquesta fe en un Déu-Amor, se buida la religió cristiana de la seva essència.

L'amor no és una activitat més de Déu, sinó que tota la seva activitat és estimar. Si crea, crea per amor; si salva , salva per amor; si jutja, jutja amb amor. Tot son ser i son actuar és amor. Déu no té amor, sinó que és Amor. En nostre llenguatge, sempre limitat, diem que “Déu ni sap ni vol ni pot fer altra cosa que estimar” (Torres Queiruga). De Déu sols ens arriba amor. Podem dubtar de tot, però mai d'això: cap a mi Déu solament pot sentir amor.

No es tracta avui d’entendre el que mai no podrem comprendre. Es tracta de veure en la donació, en la igualtat, en la comunicació de les persones divines, el model exemplar del que ha de ser la nostra convivència humana.

Ho concreto més: viure pels altres una vida que és donació desinteressada i comunicació afectuosa. Per tant: mai solitud, mai aïllament egoista, sempre obertura, sempre transparència i sempre generositat. La fe en Déu feta ètica de la persona que existeix pels altres.

És aquesta la nostra ètica quotidiana?

Insisteixo perquè ens quedi ben clar. No es tracta avui d’entendre el que mai no podrem comprendre. Es tracta de veure en la donació, en la igualtat, en la comunicació de les persones divines, el model exemplar del que ha de ser la nostra convivència real: Viure pels altres una vida que essencialment és comunicació i donació, gratuïtat i generositat.

Mai solitud egoista. Mai aïllament descompromès. Sempre obertura i franquesa. Sempre claredat i transparència. En una paraula: Déu fet ètica del que existeix a favor dels altres i pels altres.